Compartir: 
Lleugera millora dels indicadors d’activitatLleugera millora dels indicadors d’activitat

Lleugera millora dels indicadors d’activitat. Al desembre del 2019, el creixement de la xifra de negocis del sector industrial va tornar a terreny positiu (+0,1% interanual, mitjana mòbil de tres mesos), amb un repunt d’1,5 p. p. respecte al novembre i després d’acumular cinc mesos de registres negatius. Així mateix, l’indicador homòleg del sector serveis va frenar la seva desacceleració i va créixer un 3,2% interanual (mitjana mòbil de tres mesos). En contraposició a les dades anteriors, les comandes industrials queien un 8,3% interanual (mitjana mòbil de tres mesos), un registre similar al del novembre. Al sector exterior, el dèficit comercial de béns es va situar en el 2,6% el 2019, 1 dècima menys que el 2018 (2,7%) gràcies als baixos preus del petroli i a la pràctica estabilització del dèficit dels béns no energètics en el 0,4% del PIB (0,3% el 2018). El 2019 les exportacions no energètiques van pujar un 2,0% i les importacions, un 2,5%.

El preu de taxació de l’habitatge repunta en el 4T 2019, amb un augment del 0,9% intertrimestral, després de dos trimestres d’avanços molt modestos (0,1% intertrimestral en el 2T i el 3T). En termes interanuals, el ritme d’avanç es va moderar fins al 2,1% (3,1% en el 2T i el 3T) i, en el conjunt del 2019, el preu de l’habitatge va créixer un 3,2%, lleugerament per sota del registre de l’any anterior (3,4% el 2018). Així, les dades reflecteixen un camí d’alentiment, en línia amb un ritme menor de creixement de l’economia. Tanmateix, això no s’ha d’interpretar com un signe de debilitat del sector, sinó més aviat com una normalització cap a taxes d’avanç més sostenibles després del fort repunt experimentat durant la recuperació.

La morositat continua caient el 2019. Així, al desembre, la taxa de morositat es va situar en el 4,79%, una xifra 0,21 p. p. per sota del registre de novembre i 1,02 p. p. inferior a la del tancament del 2018. En termes mensuals, aquesta reducció reflecteix una caiguda del saldo de crèdit dubtós més forta que la del saldo de crèdit total (–5,1% i –1,0%).

Compartir: