Mesurant el risc del deute sobirà a Europa

El risc sobirà dels països perifèrics ha baixat de forma molt remarcable des del punt culminant de la crisi. No obstant això, el ritme de millora ha estat dispar, en especial durant els dos últims anys, quan han reaparegut alguns focus de risc de naturalesa local.

Per analitzar l’evolució del risc del deute sobirà, normalment es pren la diferència entre la rendibilitat del bo a 10 anys del país i la rendibilitat del bund alemany. Això és el que es coneix com la prima de risc sobirana. No obstant això, aquesta variable reflecteix també aspectes que van més enllà de la percepció dels agents sobre el risc sobirà, com, per exemple, canvis en l’aversió al risc dels inversors o en les condicions de liquiditat dels mercats de renda fixa. Alternativament, mitjançant l’aplicació de tècniques estadístiques, es pot estimar quina part de la variació dels tipus sobirans és deguda a factors comuns amb altres països (com la política monetària en el cas dels països de la zona de l’euro) i quina part és deguda a factors idiosincràtics de cada país, com la percepció del risc polític.

Aquest és l’enfocament que adopta l’índex que es presenta al primer gràfic.1 Com es pot observar, l’índex de risc sobirà va registrar un augment fulgurant en ple fragor de la crisi del deute de la zona de l’euro i va registrar un descens notable després de la cèlebre roda de premsa del president del BCE, Mario Draghi, al juliol del 2012, quan va prometre fer tot el que fos necessari per sostenir l’euro. Més recentment, poc abans de les eleccions franceses, l’índex ha dibuixat una moderada senda alcista, tot i que des de nivells molt baixos.

El cas del deute públic espanyol és destacable, ja que, en els últims anys, la seva evolució s’explica menys per factors idiosincràtics, associats al risc país, i més per factors comuns. En canvi, el pes dels factors idiosincràtics continua sent elevat en el cas del deute d’Itàlia i de Portugal.

Un segon exercici útil per valorar la percepció del risc sobirà del deute públic espanyol consisteix a comparar el tipus d’interès a 10 anys observat al mercat amb el tipus d’interès predit pel model que té en compte l’evolució dels factors comuns i idiosincràtics. Com s’observa a l’úl­­tim gràfic adjunt, la rendibilitat observada és inferior a la suggerida per l’evolució dels factors comuns i idiosincrà­­tics estimats. Això no s’observa en altres països perifèrics i podria ser indicatiu de la millora de les perspectives de l’economia i, en definitiva, de la percepció del risc del deute sobirà espanyol.

1. En concret, es du a terme una anàlisi dels components principals. Al gràfic es mostra l’evolució del segon component principal normalitzat, que s’associa als factors idiosincràtics.