Compartir: 
Millora del to en els mercats financersMillora del to en els mercats financers

Millora del to en els mercats financers. Els dubtes sobre el creixement econòmic, dominants les setmanes anteriors, van quedar gradualment en un segon pla en reprendre les converses comercials entre els EUA i la Xina, que van acabar en un acord preliminar. El to relativament més conciliador entre els dos països durant la setmana passada va servir de suport a la millora de l’optimisme dels inversors que, en el decurs de la setmana, es va reflectir en l’augment de l’apetit pels actius de major risc. Així, els principals índexs borsaris van experimentar alces generalitzades en totes dues bandes de l’Atlàntic (S&P +0,6%), tot i que a la zona de l’euro van ser de més quantia (Eurostoxx 50 +3,6%, Dax +4,2%, Ibex +3,5% i PSI +2,0%). Per la seva banda, els tipus d’interès sobirans van repuntar amb força als EUA (+20 p. b.) i Alemanya (+10 p. b.), i les primes de risc de la perifèria de la zona de l’euro es van mantenir estables. Addicionalment, el preu del barril de Brent va augmentar més d’un 3,0% davant les declaracions del secretari general de l’OPEP sobre la determinació dels seus membres i aliats d’evitar descensos en el preu, i després de l’atac a un petrolier iranià en el Mar Roig. Al mercat de divises, l’euro es va enfortir enfront de la majoria de divises avançades i es va situar per sobre dels 1,10 dòlars. No obstant això, la major beneficiada de la setmana va ser la lliura esterlina, que es va apreciar després dels comentaris de Boris Johnson a finals de setmana en què augurava que encara era possible arribar a un acord de sortida.

Divisió entre els membres dels bancs centrals. Tant en les actes de l’última reunió de la Fed com del BCE es va evidenciar la divisió d’opinions entre els seus membres. A la Reserva Federal, la majoria d’integrants va advocar per la reducció de tipus d’interès davant l’augment de riscos i les contingudes pressions inflacionistes. No obstant això, uns pocs membres van manifestar que mentre aquests riscos no es manifestessin en les dades macroeconòmiques del país, no consideraven necessari el viratge més acomodatici. En relació amb les turbulències al mercat interbancari de mitjans de setembre, els membres de la institució monetària nord-americana van acordar que s’havia de reestimar la quantitat de reserves bancàries necessàries. En aquest sentit, Powell va declarar que la Fed tornaria a augmentar la mida del seu balanç, tot i que va voler diferenciar aquesta probable mesura actual de les compres massives d’actius després de la Gran Recessió. Per la seva banda, la represa de les compres netes d’actius va generar discrepàncies al BCE. Encara que la majoria dels membres del Consell de Govern va votar a favor d’aquesta decisió, alguns membres van estar en desacord i, en particular, un d’ells va advertir que el banc central podria esgotar relativament aviat el marge per comprar actius sota els criteris establerts actualment. D’altra banda, els membres del Consell de Govern sí que van coincidir en la valoració dels indicadors d’activitat, que continuen febles a la zona de l’euro.

Compartir: