Compartir: 
Modestos indicadors d’activitat de la zona de l’euro en el 2TModestos indicadors d’activitat de la zona de l’euro en el 2TModestos indicadors d’activitat de la zona de l’euro en el 2T

Modestos indicadors d’activitat de la zona de l’euro en el 2T. En particular, les vendes al detall van créixer un discret 1,3% interanual al maig, un alentiment significatiu respecte al mes d’abril (1,8%) i també en relació amb la mitjana del 1T (2,4%). Aquestes dades suggereixen que el consum privat de la zona de l’euro s’ha desaccelerat en el 2T després del dinamisme mostrat en el tram inicial de l’any. El mercat laboral, per la seva banda, va continuar millorant: la taxa d’atur de la zona de l’euro es va situar en el 7,5% al maig, 0,1 p. p. inferior al registre de l’abril i 0,8 p. p. inferior al del maig del 2018.

Itàlia evita per ara l’obertura del procés de dèficit excessiu. En particular, la Comissió Europea va anunciar que no iniciaria un procés disciplinari a Itàlia, després que el Govern italià es comprometés a implementar mesures per apropar el dèficit del 2019 a l’objectiu prèviament acordat amb Brussel·les (2,04% del PIB) i a que l’esborrany dels pressupostos per al 2020 (que haurà de presentar a l’octubre) compleixi amb les normes de reducció del deute de la UE.

Economia portuguesa

La producció industrial va caure al maig un 0,6% interanual. Això es va deure, en bona part, al sector energètic, el descens del qual va ser del 3,7% interanual, i a la producció de béns de consum durador (–15,0%). Tot i la caiguda registrada en termes interanuals, la producció industrial ha augmentat un 1,5% des del desembre de l’any passat.

La taxa de morositat del sector privat no financer va continuar millorant en el 1T 2019. En concret, la ràtio va caure del 10,5% en el 4T 2018 al 9,9% en els primers tres mesos de l’any, la qual cosa també representa una reducció de 8,6 p. p. enfront del màxim registrat en el 2T 2016. Aquesta millora va ser conseqüència de la reducció de préstecs dubtosos per valor de 1.365 milions d’euros respecte a l’últim trimestre del 2018, la qual va estar recolzada tant pel segment de les societats no financeres (–885 milions) com per les llars (–479 milions d’euros).

Compartir: