• La Comunitat Valenciana és la quarta regió pel que fa al PIB, amb el 9,3% del total.
• Amb poc més de 5,4 milions d’habitants, el 10,9% del total, també és la quarta comunitat en termes demogràfics.
• El PIB per capita (26.453 euros) és un 14,6% inferior a la mitjana. El retrocés de posicions en els darrers anys es deu al creixement inferior de l’economia, en un context de major augment demogràfic.
• En especialització productiva, la regió destaca per un pes relatiu més gran de les manufactureres (un 14,5% vs. l’11,9% de la mitjana) i la construcció (6,7% vs. 5,9%). En canvi, el pes és menor en serveis lligats a la indústria (27,2% vs. 29,7%) i l’agricultura (1,9% vs. 2,7%).
• La regió presenta una elevada orientació exportadora: les exportacions de béns representen el 27,3% del PIB (un 25,6% de la mitjana espanyola). És la quarta comunitat per volum d’exportacions, amb 36.978 milions d’euros el 2024, el 9,6% del total. Els principals productes exportats són aliments (23,9% del total), sobretot fruites i llegums, productes químics (13,5%) i automoció (13,1%); concentra el 48% de les exportacions espanyoles de materials de construcció, el 31% del calçat i el 24% de les fruites i llegums. D’altra banda, malgrat que la regió presenta un pes elevat de les activitats turístiques, té menys dependència del turisme internacional que Espanya: el 2024, el 54,9% de les pernoctacions turístiques van ser de persones estrangeres (vs. 63,8%).

L’evolució de l’economia valenciana és similar a la del conjunt del país. Des de CaixaBank Research, estimem que el PIB valencià va créixer el 2024 un 3,0% (un 3,2% a Espanya), una mica per sota del que es preveia inicialment, a causa de l’impacte de la DANA, que va restar unes 2 o 3 dècimes al creixement. Els motors de l’activitat van ser la construcció i, sobretot, el turisme, que, al seu torn, explica el dinamisme del consum i del mercat laboral.

Les nostres previsions apunten a un creixement del PIB el 2025 del 2,5%, lleugerament per sobre de la mitjana (2,4%). La pèrdua de vigor respecte al 2024 es deu a la normalització del creixement del turisme i una demanda externa condicionada pel modest avanç de la zona de l’euro. A curt termini, el creixement es veurà afectat per la DANA, però l’esforç inversor en reconstrucció i reposició del capital destruït –amb participació dels fons europeus– serà un factor d’embranzida. Així mateix, les millors condicions de finançament i la contenció de la inflació continuaran donant suport al consum.

L’ocupació presenta una evolució favorable, una mica millor que la del conjunt del país, amb un augment d’afiliats del 2,6% el 2024 (un 2,4% a Espanya) i del 2,9% interanual el maig d’aquest any (vs. 2,2%): transport, construcció i sanitat són les activitats més dinàmiques en termes d’ocupació en l’últim any. En tot cas, presenta una taxa d’atur una mica superior a la mitjana, 12,7% en el 1T 2025, davant l’11,4%.

El comportament del consum és favorable. Així, les vendes al detall (en volum) van créixer un 2,6% el 2024, i van millorar els registres d’Espanya (2,1%). I s’acceleren a l’arrencada d’aquest any: 2,8% interanual fins a l’abril vs. 2,6%. Per la seva banda, les matriculacions de turismes anoten els millors registres del país, amb creixements del 15,1% el 2024 i un extraordinari 61,2% interanual el gener-maig del 2025, atesa la necessitat de substituir el gran nombre de vehicles destruïts per la DANA.

En canvi, la producció industrial presenta una evolució pitjor que la del conjunt d’Espanya: l’IPI, arrossegat per les branques de béns de consum durador i, sobretot, d’equipament, va caure el 2024, per segon any consecutiu, un 2,9% (0,7% de mitjana del país), un comportament que es prolonga enguany, amb un descens de l’1,4% interanual fins a l’abril (vs. –0,3%).

Les exportacions de béns també tenen un mal comportament. El 2024, van caure un 2,7%, (un 0,2% de mitjana nacional), arrossegades pel descens de les vendes de béns d’equipament −en especial material de transport− i automoció, que no va poder ser contrarestat per l’embranzida dels aliments (fruites i llegums) i els productes energètics, les vendes dels quals es van recuperar en part després del fort ajustament de l’any anterior (la normalització dels preus va perjudicar la regasificadora de Sagunt). En el 1T 2025, la caiguda se situa en l’1,8% interanual (vs. 2,6%). Pel que fa a les activitats turístiques, pateixen els efectes de la DANA i trenquen la seva recuperació postpandèmia: amb dades del gener-abril, les pernoctacions totals cauen un 0,1% interanual (0,6% a Espanya), encara que l’arribada de turistes estrangers continua creixent (7,1%, igual que la mitjana).