Consum
Activitat i creixement

Com gastem al llarg del mes?

La distribució de la despesa al llarg del mes per part dels consumidors, una qüestió primordial per entendre’n la conducta, encara no s’ha estudiat amb la profunditat que es mereix, a causa de l’escassetat de dades públiques d’alta freqüència. Com distribueixen els consumidors la despesa setmana a setmana? Quant més gasten al principi de mes, que és quan la majoria cobra la nòmina? Consumim amb la mateixa intensitat independentment de la nostra edat o dels nostres ingressos? Gràcies a l’explotació de les dades internes de CaixaBank amb freqüència diària, podem analitzar de forma detinguda els patrons temporals de consum i donar resposta a aquestes preguntes.

Contingut disponible en
Màxim Ventura Bolet
p24
Quan gastem més?

Partint de les dades internes completament anonimitzades dels pagaments i de les retirades d’efectiu entre el 2017 i el 2019 amb targetes emeses per CaixaBank,37 confirmem que el percentatge de despesa és major durant la primera setmana del mes38 i que va decreixent al llarg de la segona i de la tercera setmana, per després repuntar lleugerament a la quarta (vegeu el gràfic de la pàgina següent).39 El fet que una part significativa de la mostra analitzada rebi els ingressos durant els últims dies del mes40 és una de les raons per les quals el percentatge de despesa repunta en la quarta setmana.

  • 37. Ens centrem en un període prepandèmia, ja que els canvis en les polítiques de restriccions a l’activitat i a la mobilitat durant la crisi sanitària podrien alterar de manera significativa els nostres resultats.
  • 38. Aquest resultat és coherent amb un estudi realitzat amb dades diàries de despesa amb targetes a Dinamarca. Vegeu Andersen, A. et al. (2020), «Consumer responses to the COVID-19 crisis», VOX, CEPR Policy Portal.
  • 39. En aquells casos en què una setmana cau entre dos mesos diferents, assignem la setmana al mes que conté més dies en aquesta setmana (un mínim de quatre dies). Així mateix, i amb la condició de poder comparar la distribució de la despesa en mesos diferents, eliminem de la nostra anàlisi els mesos amb cinc setmanes, és a dir, ens quedem únicament amb els mesos que tenen quatre setmanes.
  • 40. Segons les nostres dades internes, el 54,8% de les nòmines es cobren al final del mes; en concret, entre els dies 27 i 31, amb el dia 30 com el més comú.

Distribució de la despesa al llarg del mes

Última actualització: 16 desembre 2021 - 17:07
Què diu de nosaltres la nostra manera de consumir?

Existeixen tres possibles explicacions (no excloents entre si) sobre per què els consumidors gasten més just després de rebre els seus ingressos. La primera s’associa a un perfil de consumidor que consumeix més quan pot fer-ho. Tothom coneix algú, si és que no ho fem nosaltres mateixos, que, al principi del mes, es permet el luxe de sortir a sopar fora o de fer una escapada el cap de setmana i que, al final del mes, s’estreny el cinturó.

La teoria econòmica ens diu que aquest comportament pot respondre a dues raons: la impaciència i la inconsistència temporal. La primera, simplement, expressa que hi ha persones que valoren més les gratificacions presents que les futures, la qual cosa fa que consumeixin més quan disposen de nous ingressos, en lloc de repartir el consum de manera uniforme al llarg del mes. El segon motiu és un concepte una mica menys intuïtiu, tot i que també molt estudiat,41 que argumenta que hi ha un altre tipus d’individus que, malgrat valorar el benestar futur (no són impacients), per falta de força de voluntat s’acaben centrant en el present a l’hora de prendre les decisions de consum, sense tenir en compte el dia de demà. En altres paraules, aquests consumidors exhibeixen un comportament miòpic, que s’accentua en la setmana en què reben els ingressos.

La segona explicació és que els consumidors es decantin per concentrar la despesa en la primera setmana del mes per motius organitzatius. Per exemple, amb la intenció d’estalviar temps, poden decidir anar al supermercat i fer la compra del mes durant la primera setmana, en lloc de fer compres setmanals. Un altre exemple seria el de l’abonament de transport mensual, que es pot comprar al principi de mes però que s’utilitza al llarg de les setmanes. En aquest sentit, tot i que concentrin la despesa en la primera setmana del mes, aquests consumidors no són ni impacients ni miòpics, ja que distribueixen el consum de forma uniforme.

La tercera explicació del patró de despesa al principi del mes gira al voltant dels reintegraments. Segons un estudi del BCE42 que analitza en profunditat l’ús de l’efectiu per part de les llars a la zona de l’euro, a la pregunta de quins són els dos majors avantatges a l’hora d’utilitzar diners en efectiu, el 42% dels enquestats responen que permeten fer un millor seguiment de la despesa. Aquesta resposta és la més popular i apunta al fet que l’efectiu podria actuar com a mecanisme de compromís. Dit d’una altra manera, els consumidors podrien retirar del caixer durant la primera setmana una part important de l’efectiu que estimen que necessitaran al llarg del mes, però el consumirien de manera uniforme.43

Per esbrinar quina de les explicacions anteriors té més pes, descomponem la distribució de la despesa per setmana (recollida al gràfic anterior) entre reintegraments i despesa amb targeta (següent gràfic). Tenint en compte que els reintegraments es concentren en la primera setmana, podem concloure que l’ús de l’efectiu com a mecanisme de compromís és un factor que cal tenir en compte. En canvi, si ens fixem en la despesa amb targeta, podem apreciar que la seva distribució és molt més uniforme, amb un percentatge proper al 25% en les quatre setmanes del mes.

  • 41. Els inicis d’aquesta àrea d’estudi es remunten a l’article acadèmic R.H. Strotz (1955). «Myopia and Inconsistency in Dynamic Utility Maximization». The Review of Economic Studies.
  • 42. Vegeu Esselink, H. i Hernández, L. (2017), «The use of cash by households in the euro area», ECB Occasional Paper Series.
  • 43. Una quarta explicació que justificaria el major percentatge de despesa observat en la primera setmana del mes està relacionada amb el fet que és en aquests dies quan es cobren la majoria dels rebuts domiciliats (aigua, llum, internet, lloguer, amortitzacions de préstecs, etc.). No obstant això, en no incloure en la nostra anàlisi ni les domiciliacions ni les transferències, podem descartar aquesta quarta explicació.

Distribució de la despesa al llarg del mes
(% corresponent a cada setmana)

p 26
Nota: Els números de l’1 al 4 en l’eix horitzontal fan referència a la setmana del mes (primera, segona, tercera i quarta, respectivament). Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes de CaixaBank.
Gastem igual en funció dels ingressos i de l’edat?

Aprofitant la granularitat de les nostres dades internes, podem fer un pas més enllà i analitzar si les conclusions per a les dades agregades són les mateixes per als diferents grups salarials i generacions. En el primer cas, dividint el conjunt de clients de CaixaBank en salaris mensuals baixos (fins a 1.000 euros) i alts (més de 2.000 euros) i, en el segon cas, dividint-los en joves (de 16 a 29 anys), adults joves (de 30 a 49 anys) i adults sèniors (de 50 a 64 anys).

A la part esquerra del següent gràfic, es mostra la distribució de la despesa total per salaris. Independentment del nivell salarial, veiem que el percentatge de despesa continua sent major durant la primera setmana del mes i va decreixent en la segona i en la tercera setmana (de mitjana per a tots els mesos analitzats). Dit això, s’aprecia una certa heterogeneïtat entre les rendes baixes i les altes, ja que la distribució de la despesa és més desigual per a les primeres. No obstant això, el gros de la diferència observada en la despesa total s’explica pel comportament de les retirades d’efectiu, tal com s’aprecia en la part central del mateix gràfic. En altres paraules, si ens fixem en la despesa amb targeta (part dreta del gràfic), veiem que es distribueix de manera més similar que la despesa total al llarg del mes en els dos trams salarials.

Aquests resultats ens indiquen la rellevància de l’ús de l’efectiu com a mecanisme de compromís, en especial en les rendes baixes, la qual cosa no ens hauria de sorprendre si es té en compte que són les que disposen d’uns recursos més limitats i han de tenir una visió més clara de les despeses que realitzen.

Distribució de la despesa al llarg del mes per tram salarial
(% corresponent a cada setmana)

p 27
Nota: Els números de l’1 al 4 en l’eix horitzontal fan referència a la setmana del mes (primera, segona, tercera i quarta, respectivament). Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes de CaixaBank.

Pel que fa a l’anàlisi per generacions, les conclusions sobre la distribució de la despesa per setmanes també es mantenen independentment de l’edat: la despesa és major la primera setmana del mes i menor en les setmanes posteriors. No obstant això, també s’aprecia que els joves són els que gasten de manera més desigual al llarg del mes, i els adults sènior els que menys.44 Així mateix, com succeïa amb els resultats agregats i per trams salarials, la distribució de la despesa és més uniforme quan només es té en compte la despesa amb targeta, com s’indica al gràfic inferior.

  • 44. Això és coherent amb la literatura econòmica que documenta una relació negativa entre l’edat i la impaciència en el comportament. Vegeu, per exemple, Bishai, D. (2004), «Does Time Preference Change with Age», Journal of Population Economics.

Distribució de la despesa al llarg del mes per generació
(% corresponent a cada setmana)

p 28
Nota: Els números de l’1 al 4 en l’eix horitzontal fan referència a la setmana del mes (primera, segona, tercera i quarta, respectivament). Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes de CaixaBank.

Com a conclusió, gràcies a l’ús de dades internes d’alta freqüència, hem constatat que els consumidors no distribueixen la despesa de manera uniforme al llarg del mes, sinó que, en general, gasten més en la primera setmana. A més a més, aquest comportament és més acusat per a les rendes baixes i entre els joves.

Màxim Ventura Bolet
Etiquetas
Consum
COVID-19
Espanya