Així es desprèn de l’indicador CaixaBank de consum, que va créixer en la mitjana del 4T un 6% respecte al mateix període del 2019, 7 p. p. més que en el 3T. Aquesta acceleració es va produir malgrat els frens que han anat apareixent els últims mesos (augment dels preus de l’energia, colls d’ampolla a les cadenes globals de subministraments i imposició de noves restriccions) i que amenaçaven de treure brillantor a la recuperació del consum (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, la producció industrial també va sorprendre positivament i, després de cinc mesos consecutius de creixements nuls o negatius, va augmentar al novembre un notable 4,5% intermensual, situant-se un 0,7% per sobre del mateix mes del 2019, cosa que no succeïa des que va esclatar la pandèmia. Tot i així, en termes acumulats del gener al novembre, segueix per sota de la mitjana del 2019 (−3,3%). Per acabar, cal esmentar que el bon to de la indústria a Espanya al novembre va contrastar amb el feble comportament observat a Alemanya o França (vegeu la secció d’Economia internacional).

La inflació general a Espanya va pujar al desembre fins al 6,5%, això és 2 dècimes per sota del que havia avançat l’INE el 30 de desembre passat, tot i que continua sent el nivell més alt dels últims 30 anys. El component energètic i el de l’alimentació són darrere de bona part de la pujada. Per part seva, la inflació subjacent va avançar fins al 2,1%. Més enllà dels increments en els preus energètics, resulta preocupant el cada vegada més generalitzat augment de preus a la resta de components de la cistella de consum: el 55% de la cistella ja exhibeix taxes d’inflació per sobre del 2%, mentre que un 23% de la cistella ja es troba per sobre del 5% (vegeu la Nota Breve).

La producció en construcció es va accelerar al novembre, situant-se un 1,6% per sobre del mateix període del 2019, i les vendes de ciment de desembre van ser un 20,4% superiors a les de desembre del 2019. Alhora, la facturació a la indústria del novembre va continuar avançant i ja se situava un 10,9% i un 16,6% per sobre dels seus homòlegs del 2019 i 2020, respectivament. En serveis, la recuperació de la facturació també va ser destacable i es va situar un 2,9% i un 21,7% per sobre del mateix període del 2019 i 2020, respectivament. En aquest sector serveis, la recuperació ha estat liderada per les activitats de consultoria, informació i comunicació, ja que tot allò relacionat amb el turisme es manté per sota dels nivells previs a la pandèmia.

De fet, la seva oficina d’estadística ha publicat que en el còmput anual del 2021 el PIB alemany va créixer un 2,7% (−4,9% el 2020), fet que resulta compatible amb un pràctic estancament del PIB en el 4T 2021 (1,7% intertrimestral en el 3T 2021). Si es confirma aquest supòsit, Alemanya seria, entre les grans economies de la zona de l’euro, la que menys hauria crescut l’últim trimestre de l’any, en ser una de les més afectades pels problemes de subministraments en les cadenes globals, juntament amb França. En aquest sentit, no ens hauria de sorprendre que la producció industrial retrocedís al novembre a Alemanya i França (−0,2% i −0,4% intermensual, respectivament), mentre que va pujar amb força a Itàlia (+1,9%) i, sobretot, a Espanya (+4,5%). En el conjunt de la zona de l’euro, les dades de producció industrial d’octubre i novembre estan molt distorsionades per l’extraordinària volatilitat a Irlanda (−32% a l’octubre i +37% al novembre), davant dels ajustaments estadístics realitzats a la sèrie. Amb tot, el que sembla clar és que la capacitat d’avanç de la indústria a curt termini està limitada per la persistència dels colls d’ampolla, en un context en què les comandes segueixen a l’alça.

Les pressions inflacionistes i les perspectives sobre una possible retirada d’estímuls més agressiva per part dels bancs centrals van ser els temes dominants als mercats. Als EUA, la dada d’inflació del desembre no va generar gaire sorpresa (vegeu la secció d’Economia internacional). Més rellevants van ser les declaracions de Jerome Powell al Senat, on advertia que, més que òmicron, l’elevada inflació és el principal risc en la recuperació de l’ocupació i que, per tant, el banc central prendrà accions per controlar-la. En aquest sentit, un nombre més elevat d’oficials del FOMC es va mostrar a favor d’iniciar el cicle de pujades dels tipus d’interès oficials al març, d’acord amb el que cotitzen els implícits als mercats monetaris. Com a resultat, les expectatives d’inflació i les rendibilitats del deute sobirà, tant als EUA com a Europa, van baixar lleugerament, un comportament que, tot i això, es va revertir al final de la setmana. Per la seva banda, les borses internacionals van frenar les pèrdues per tancar la setmana en pla, la vigília de l’inici a la campanya de resultats empresarials del 4T 2021. En commodities, el preu del Brent va arribar a superar els 86 dòlars per barril, esperonat per una caiguda als inventaris de cru als EUA (fins a 413,3 milions, mínim des de finals del 2018) i unes expectatives que l’impacte d’òmicron a la demanda serà menys sever del que s’esperava inicialment.

Els fluxos de capitals cap a les economies emergents es van alentir en el 4T 2021. Segons l’Institut Internacional de Finances, la incertesa al voltant de la repercussió d’òmicron i les expectatives de pujades de tipus d’interès als EUA van influir negativament sobre el volum dels fluxos de cartera nets cap als països emergents entre l’octubre i el desembre, que van acumular un descens del 36,2% trimestral i del 80,2% interanual. A la distribució per actius, es va produir un ascens dels fluxos cap a la renda variable, principalment de la Xina, en detriment de la renda fixa. A nivell geogràfic, al desembre, la Xina va acaparar la major part dels fluxos inversors, mentre que a la resta dels emergents amb prou feines es van computar entrades netes de capital.