Les vendes diàries al mercat interior van créixer una mica més d’un 30% interanual en la mitjana de 28 dies fins al 26 d’abril, un avanç més de 6 punts superior al que es va registrar el mes anterior (mitjana de 28 dies fins al 5 d’abril) i lleugerament per sobre de la taxa registrada durant el 1T 2022 (28,3% interanual). D’aquesta manera, sembla que els primers indicadors per al mes d’abril referits al consum aguanten la incertesa del moment actual.

L’indicador de sentiment econòmic ZEW d’Alemanya del maig, tot i que va recuperar una mica del terreny perdut els dos mesos previs, continua en valors molt baixos i similars als registrats després de la irrupció de la COVID. La incertesa continua sent molt elevada i els riscos a la baixa per al creixement econòmic augmenten davant l’estratègia de Rússia d’usar l’energia com a arma contra Europa: l’empresa estatal russa Gazprom va anunciar que deixarà d’usar un dels principals gasoductes que travessen Polònia per enviar gas a Europa. D’altra banda, al Regne Unit el PIB va créixer un 0,8% intertrimestral en el 1T 2022 (8,7% interanual), fet que situa l’activitat un 0,7% per sobre dels nivells pre-COVID. Aquest aparent bon resultat, però, amaga una intensa evolució de «més a menys» al llarg del trimestre, tendència que es prolongarà durant el 2T 2022, tal com anticipen les previsions del maig del Banc d’Anglaterra.

La inflació nord-americana va baixar lleument a l’abril, tot i que encara a cotes molt elevades. L’IPC general va avançar el 8,3% interanual, lleugerament per sota del registre del mes anterior (8,5%), que va ser un màxim dels darrers 40 anys. En la mateixa línia, la inflació subjacent es va moderar per primera vegada els darrers 12 mesos, fins al 6,2% (6,5% al ​​març). El descens de la inflació es va deure, en part, a uns efectes de base més favorables. Així mateix, la caiguda mensual en els preus energètics també va ajudar a la desacceleració en l’avanç de l’índex general, ja que l’índex subjacent va créixer en termes intermensuals per sobre del que s’esperava, esperonat en un repunt substancial del preu d’alguns serveis, com els de viatge. De cara a futur, el conflicte obert a Ucraïna, els tancaments a la Xina davant dels rebrots de COVID i un mercat laboral que segueix marcant avanços salarials significatius afavoriran el manteniment d’unes taxes d’inflació elevades durant bona part del 2022. Amb tot, és probable que els propers mesos vegem certa moderació en el ritme de pujades de preus, encara que potser no prou per dilatar el procés de retirada d’estímuls per part de la Reserva Federal (vegeu la Nota Breve).

El risc d’estagflació i la resposta dels bancs centrals van continuar afectant negativament el sentiment de l’inversor als mercats financers. A la forta desacceleració en el creixement de les exportacions a la Xina i el feble to als indicadors del sector industrial a la zona de l’euro es va sumar la dada d’inflació dels EUA que, si bé inferior al mes anterior, va sorprendre a l’alça respecte a les expectatives del consens en el cas de la subjacent (vegeu la notícia a Economia internacional). A la Fed, alguns dels seus membres van indicar que el banc central podria aprovar pujades més agressives en els tipus oficials, després de l’ajust de 50 p. b. a principis de maig. Per la seva banda, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, va assegurar que els tipus oficials podrien ser ajustats a l’alça en «un període de només unes poques setmanes» després del cessament de les compres netes, deixant així oberta la possibilitat que la primera pujada es produeixi al juliol. La incertesa sobre l’evolució de l’economia global i el risc d’un hard landing van incidir en un moviment a favor d’actius considerats refugi, amb la rendibilitat del deute sobirà descendint de forma notable i les borses registrant caigudes, en especial als EUA. Per la seva banda, el dòlar es va apreciar davant de la majoria de les divises i va arribar a vorejar el nivell de l’1,03 al creuament amb l’euro, mínims en els últims cinc anys. Als mercats de matèries primeres, el preu del gas a Europa va repuntar després de l’anunci d’un menor subministrament de gas rus a través d’Ucraïna.

Els fluxos de capital cap a les economies emergents es continuen afeblint. Segons l’Institut Internacional de Finances, a l’abril es va produir un nou descens dels fluxos de cartera nets cap a aquestes economies (–4.000 milions de dòlars), que se sumarien a la baixada de 7.800 milions del mes anterior. La incertesa respecte a la guerra a Ucraïna, l’enduriment de les condicions financeres a Occident, l’escalada de les pressions inflacionistes a nivell mundial i els nous rebrots en algunes regions estarien soscavant l’interès dels inversors pels països emergents. Per àrees geogràfiques, es van produir noves sortides de fluxos d’inversió a la Xina, on les pors a les implicacions econòmiques de la política de COVID zero van agreujar les reticències dels agents. A la resta dels països, amb prou feines es van produir variacions significatives.