El Regne Unit afronta creixements modestos, amb inflacions a l’alça. L’economia britànica s’ha comportat millor del que s’esperava en la primera meitat de l’any, si bé l’activitat del sector privat segueix bastant afeblida, tant el consum de les famílies com la inversió, afectada per l’impacte negatiu del xoc energètic pel conflicte al Pròxim Orient i l’enduriment de les condicions financeres. Mentrestant, la inflació, que havia aconseguit baixar fins al 2,6% abans de l’estiu (va arribar a un 3,3% el març), va tornar a repuntar fins a l’entorn del 3,1% a l’agost, impulsada per l’energia i alguns components de serveis. Fent balanç, no sembla probable que l’economia britànica creixi més d’un 1,0% aquest any i el proper, després d’avançar un 1,3% el 2025. Per la seva banda, la inflació no tornaria a situar-se de forma sostinguda en l’objectiu del BoE fins a finals de 2027 o principis de 2028, i això mantindria la política monetària en terreny restrictiu durant més temps del que es preveia fa uns mesos.

La situació de les finances públiques és el principal focus de preocupació. El Govern manté una estratègia de consolidació fiscal gradual que compta amb el suport de l’FMI, però la seva posada en pràctica es veu dificultada per l’augment de la factura energètica, uns costos de finançament elevats i un creixement insuficient per generar una millora significativa de la recaptació. El deute públic podria superar el 100% del PIB fins a gairebé 2030, segons estimacions de l’FMI, i les últimes dades d’execució pressupostària han reforçat aquesta preocupació: l’endeutament acumulat entre abril i juny va arribar a 57.600 milions de lliures (1,8% del PIB), gairebé un 5,0% més del que estava previst inicialment. La consolidació pressupostària seguirà depenent de decisions polítiques sensibles sobre despesa i ingressos, en un moment en què l’envelliment de la població, l’augment de la despesa en defensa i les inversions lligades a la transició energètica incrementen les pressions estructurals sobre els comptes públics.

El mercat de deute sobirà britànic reflecteix la preocupació per la situació fiscal. La rendibilitat dels bons britànics (gilts) ha augmentat de forma significativa des de l’esclat de la guerra al Pròxim Orient. La TIR del gilt a 10 anys ha superat el 5,3%, uns nivells que no s’assolien de forma sostinguda des de fa més de dues dècades, mentre que la del bo a 30 anys ha fregat el 6,0%, uns màxims en gairebé 30 anys. La corba mostra un pendent positiu pronunciat i reflecteix tant les expectatives de tipus d’interès elevats durant més temps com una prima de risc fiscal en creixement associada al fort volum d’emissions necessàries per finançar els dèficits públics. El mateix Banc d’Anglaterra (BoE) reconeix que les condicions financeres s’han endurit notablement des de l’inici del conflicte al Pròxim Orient i que bona part de la pujada de les TIR en tots els trams de la corba respon a unes primes superiors pel risc i la incertesa. De fet, l’arribada, el juliol de 2026, del nou Govern encapçalat per Andy Burnham ha introduït un element addicional d’incertesa, a causa de l’escàs marge d’actuació disponible per avançar en la seva agenda de reformes, alhora que es preserva l’estabilitat fiscal. En aquest context, la decisió adoptada a mitjans de setembre de moderar les vendes de gilts de llarg termini dins del programa de reducció de balanç (QT) ha proporcionat un cert alleujament sobre les rendibilitats de la corba, tot i que no elimina la pressió estructural que representa un deute elevat.

La lliura ha mostrat una aparent fortalesa davant de les divises principals. La divisa britànica ha mostrat un comportament de relativa resistència enfront de l’euro, encara que dins d’una tendència de debilitat respecte al 2024. Així, la lliura s’ha apreciat modestament davant de l’euro durant l’any, fins a cotitzacions de 0,86 EUR/GBP, després d’haver arribat a màxims de 0,88 EUR/GBP el novembre de 2025. Aquesta aparent fortalesa davant de l’euro respon més al diferencial positiu de rendibilitats dels gilts davant del bund que a una millora econòmica del país, donada la debilitat del creixement i el deteriorament de la seva posició fiscal. Davant del dòlar, la lliura ha oscil·lat en una banda més àmplia (1,33-1,37 GBP/USD), però clarament per sobre dels mínims d’1,22 GBP/USD marcats al començament de 2025.

El balanç de riscos per al Regne Unit es presenta lleugerament esbiaixat a la baixa. En destaquem els següents:

• Risc polític: el marge pressupostari reduït del nou Govern augmenta la probabilitat que hi hagi tensions entre els objectius de creixement, despesa pública i disciplina fiscal, i això manté elevada la sensibilitat dels actius britànics a qualsevol sorpresa política.
• Persistència de la inflació: la inflació segueix clarament per sobre de l’objectiu del 2%, i això limita el marge per a retalls de tipus i manté elevats els costos de finançament. A més, una extensió de les tensions geopolítiques al Pròxim Orient podria mantenir elevats els preus del petroli i el gas, i reforçar les pressions inflacionistes i afeblir el creixement.
• Deteriorament fiscal i sensibilitat elevada dels gilts. La combinació de creixement baix, inflació persistent, costos de finançament elevats i fragilitat fiscal configura un dels perfils de risc sobirà més exigents entre les grans economies desenvolupades. El mercat de bons segueix actuant com a principal mecanisme de control de la política econòmica britànica, de manera que qualsevol desviació significativa respecte als objectius pressupostaris podria derivar en episodis de volatilitat, tant en els gilts com en la lliura esterlina, i en un augment ràpid dels costos de finançament.
• Risc de divisa: la lliura roman exposada a episodis d’aversió al risc fiscal; el seu comportament recent respon més a fluxos que a fortalesa econòmica de fons. El rumb de la lliura dependrà, en gran mesura, del camí relatiu de política monetària. Si el BoE es veu obligat a mantenir tipus elevats per la inflació persistent, el diferencial de tipus jugaria a favor de la lliura; però un gir més acomodatici del Banc, o unes retallades més agressives que les del BCE i la Reserva Federal, pressionarien la divisa a la baixa.