Així, les vendes interiors diàries de les grans empreses, desestacionalitzades i en termes reals, van créixer el 10,7% interanual al maig. Tot i que es tracta d’una xifra menor a la del mes anterior (13,3%), el registre es manté per sobre de la taxa mitjana del 1T 2022, del 9,5%, i apunta a un avenç del consum en el 2T de l’any.

El deteriorament del dèficit comercial es prolonga. El dèficit comercial acumulat fins a l’abril va pujar a 21.811 milions d’euros, gairebé cinc vegades més que el mateix període del 2021 (–4.560 milions). D’una banda, el dèficit energètic es va disparar fins als 17.360 milions (vs. –7.007 milions el 2021), fruit de les importacions més grans en volum (+68,1%), en un context de forta pujada dels preus (+43,8%). D’altra banda, la balança de béns no energètics també va mostrar un comportament negatiu i va anotar un dèficit de 4.451 milions, en contrast amb el superàvit de 2.447 milions de l’any passat; això és conseqüència del dinamisme més gran de les importacions (26,1%, 8 punts més que les exportacions).

De moment, la transmissió de les tensions inflacionistes als salaris és limitada. Això és així malgrat el dinamisme de la creació de llocs de treball i l’augment de les vacants no cobertes. Segons l’enquesta trimestral de cost laboral (ETCL), el cost per treballador i mes va mantenir en el 1T 2022 una taxa de creixement interanual del 4,5%, esperonat pel notable augment de les hores treballades. No obstant això, el cost laboral per hora efectiva va mostrar un creixement més contingut, de l’1,1% interanual en el 1T 2022. Els serveis són els que van presentar el creixement més elevat del cost laboral (5,7%), com a conseqüència del nombre més gran d’hores treballades efectivament en aquest sector. Per la seva banda, les vacants no cobertes al mercat laboral van créixer amb força en el trimestre, fins a prop de 134.000 (109.086 el trimestre anterior), la xifra més alta de la sèrie. L’ocupació ha tornat a sorprendre a l’alça, i segons l’avenç d’afiliació del juny, sembla que aquest mes tancarà amb un augment de 85.000 afiliats en termes desestacionalitzats i 271.000 durant el primer semestre.

A la seva última reunió, la Fed va presentar el seu nou escenari macroeconòmic en què retalla el creixement del PIB per a enguany i el proper any fins a nivells per sota del potencial (en l’1,7% en tots dos casos). Així mateix, per a aquest 2022 també ha augmentat substancialment les previsions d’inflació. Cal recordar que la setmana anterior la dada d’inflació IPC per al mes de maig va augmentar contra tot pronòstic (fins al 8,6%). Tot i que l’escenari actual suposa un deteriorament respecte del plantejat el mes de març, encara encaixa amb el d’un alentiment suau de l’economia. El cicle de pujades actual de tipus d’interès del banc central nord-americà, però, és un risc important en aquest escenari de moderació suau. De fet, la Fed va pujar a 75 p. b. el tipus d’interès oficial, l’increment més alt des del 1994 (vegeu la notícia de Mercats financers).

La setmana passada, la Reserva Federal dels EUA va pujar els tipus d’interès a 75 p. b., una cosa no vista des del 1994, fins a l’interval 1,50%-1,75%. Durant el període entre reunions, els membres de la Fed havien explicat la seva intenció de pujar-los a 50 p. b., però la dada d’inflació del divendres anterior juntament amb l’augment de les expectatives d’inflació (tant dels consumidors com dels membres de la Fed) va justificar aquest moviment més agressiu. En endavant, tal com mostra el dot plot, els membres de la Fed veuen apropiats moviments similars a les properes reunions, per tal de portar el tipus d’interès oficial per sobre del 3% i al voltant del 4% a finals del 2022 i el 2023, respectivament. A Europa, el Banc Nacional de Suïssa va pujar els tipus, per sorpresa, en 50 p. b., fins al −0,25%, i el Banc d’Anglaterra ho va fer en 25 p. b., fins a l’1,25%, assenyalant moviments més alts en endavant si fos necessari. El BCE, per part seva, es va reunir d’emergència dimecres passat després d’observar el fort repunt de les primes de risc perifèriques i va decidir començar a utilitzar la flexibilitat de les reinversions del PEPP entre països i accelerar el disseny d’una eina antifragmentació (vegeu la Nota Breve).

El temor a la recessió econòmica es filtra als mercats financers. L’enduriment de la política monetària (vegeu la notícia anterior) va desencadenar entre els inversors la por d’una possible recessió econòmica els propers trimestres. Aquest factor i la incertesa sobre el futur dels subministraments energètics russos a Europa van alimentar el nerviosisme, que es va estendre durant totes les classes d’actius financers globals. Així, als mercats de deute públic, les rendibilitats del deute sobirà es van elevar significativament i es van aplanar els pendents de les corbes. Addicionalment, a la zona de l’euro, les primes de risc de la perifèria van contenir l’ascens gràcies a la decisió del BCE de reinvertir els venciments de la cartera de deute del PEPP. A la renda variable, la preocupació per la recessió va accelerar els descensos en els principals índexs borsaris, que des de començament d’any acumulen de mitjana pèrdues superiors al 20%. En l'àmbit de matèries primeres, el preu del Brent va reaccionar amb descensos davant la possibilitat d'una menor demanda futura i va finalitzar la setmana per sota dels 115 dòlars el barril, malgrat les tensions pel costat de l'oferta dels països productors. Per la seva banda, el preu del gas natural europeu (TTF holandès) es va encarir un 40% respecte a la setmana anterior, després que Gazprom notifiqués problemes tècnics en el subministrament de gas cap a Europa.