L’INE va revisar la sèrie històrica del PIB i va rebaixar el creixement anual del 2020 en 0,5 p. p., fins al −11,3%, i va pujar el creixement del 2021 en 0,4 p. p., fins al 5,5%. Malgrat el repunt de creixement més gran el 2021, la revisió a la baixa del 2020 domina, de manera que el creixement acumulat del PIB en el període 2020-2021 cau en 0,2 p. p. fins a situar-se en el −6,4%.  

La inflació general va disminuir fins al 10,5% a l’agost (10,8% al juliol), gràcies a la forta moderació dels preus dels carburants. La inflació es va situar 1 dècima per sobre de la dada avançada per l’INE fa un parell de setmanes. Per la seva banda, la inflació subjacent (la general sense energia ni aliments no elaborats) va mantenir la seva escalada i es va situar en el 6,4% (6,1% al juliol), impulsada per la puixança dels preus dels aliments elaborats, dels béns duradors i dels serveis lligats al turisme. La propagació de la inflació al conjunt de la cistella de consum es va mantenir elevada a l’agost, tot i que no es va agreujar: el 31% de la cistella de consum va mostrar taxes d’inflació iguals o superiors al 10%, el mateix percentatge que al juliol (vegeu la Nota Breve).

D’una banda, des del desembre fins al març del 2023, s’establiria un topall de 180 €/Mwh per calcular els ingressos dels productors d’electricitat «marginals» (nuclears o renovables) i els ingressos obtinguts a preus del Mwh per sobre d’aquest topall serien recaptats per l’Estat, cosa que pot suposar uns 117.000 milions d’euros. D’altra banda, s’aplicaria als sectors d’energies fòssils un impost del 33% sobre els beneficis del 2022 que superin en més d’un 20% la mitjana dels beneficis dels tres anys previs, cosa que podria generar una recaptació d’uns 25.000 milions d’euros. Els fons extra obtinguts amb aquestes dues mesures serien redirigits per cada Estat a les llars i empreses més afectades per la pujada dels preus de l’energia. Així mateix, la proposta planteja reduir obligatòriament almenys un 5% el consum d’electricitat durant les hores de preus més elevats (afectaria unes 3-4 hores a la setmana), fet que reduiria un 4,0% el consum de gas durant l’hivern. Finalment, la Comissió incideix que s’han d’implementar mesures per reduir el consum d’electricitat en un 10% fins al 31 de març del 2023. Aquest pla s’ha d’aprovar per majoria qualificada el 30 de setembre.

La inflació dels Estats Units es va mantenir en nivells elevats a l’agost. La inflació general es va situar en el 8,3% (8,5% al juliol), un registre inferior al màxim assolit al juny (9,1%), però encara molt elevat i superior a les expectatives del mercat (8,1% segons el consens de Bloomberg). Així mateix, la inflació subjacent es va incrementar fins al 6,3% (5,9% al juliol), amb augments generalitzats i considerables en alguns components amb una inèrcia significativa. La dada d’inflació d’agost amb un mercat laboral tensionat reforça una nova i considerable pujada de tipus d’interès en la propera reunió de la Fed (21 de setembre). En concret, just després de la dada, els mercats financers anticipaven un nou increment de 75 p. b. (fins i tot més en algun moment) i preveien que el tipus oficial es podria emplaçar fins al 4,25% a mitjan 2023, és a dir 25 p. b. addicionals a allò previst abans de la dada (vegeu la Nota Breve).

La direcció de la política monetària es va mantenir com el principal focus d’atenció en una setmana d’alts i baixos als mercats financers. La sorpresa alcista a la dada d’inflació als EUA va revertir les expectatives que la Fed pogués acordar reduir el ritme de pujades en els tipus oficials. Per part seva, alguns membres del Consell de Govern del BCE, com el president del Bundesbank, Joachim Nagel, i del Banc de França, François Villeroy de Galhau, van reiterar la necessitat de continuar augmentant els tipus de forma significativa. Així, els implícits als mercats monetaris cotitzen que la Fed realitzarà pujades addicionals de 150 p. b. els propers 12 mesos (+50 p. b. més que el que s’esperava la setmana anterior), alhora que per al BCE s’esperen increments de 175 p. b. (+25 p. b.). La revisió a l’alça en les expectatives esmentades va incidir en un nou avanç en els tipus sobirans (el bo italià a 10 anys se situa al voltant del 4%), més notable en els trams curts de la corba, mentre que el dòlar va mantenir la tendència d’apreciació davant les principals monedes, un factor que va fer saltar les alarmes al Japó, on el banc central va iniciar una ronda de consultes per a possibles intervencions canviàries. Mentrestant, les borses internacionals principals van fluctuar per tancar la setmana amb resultats negatius. Al mercat de matèries primeres, el preu del gas natural a Europa va superar els 200 €/MWh, a mesura que els inversors digerien els anuncis del pla energètic presentat per la Comissió Europea. Finalment, el banc central de Rússia va anunciar una retallada de 50 p. b. fins al 7,5% en el ​​tipus oficial.

La Fed situarà els tipus oficials en nivells no vistos des del 2008. A la reunió d’aquesta setmana creiem que la Fed continuarà de forma agressiva amb el seu cicle de pujades de tipus oficials. Després d’haver fet dos augments de 75 p. b. al juny i al juliol, és molt probable que aquest dimecres s’assoleixi una majoria per fer la mateixa acció. Segons han declarat alguns dels seus membres, perquè la Fed minori el ritme de pujades de tipus cal observar una desacceleració de la inflació, i les dades publicades a l’estiu van mostrar només una millora incipient. El focus de la reunió, més enllà de la magnitud de la pujada de tipus, probablement estarà posat en veure fins a quin nivell desitjarà la Fed portar els tipus d’interès oficials, quan presenti l’actualització de les previsions de tipus (el gràfic del dot plot). Ara com ara, els mercats esperen que es porti a l’interval 4,25%-4,50% durant el 1T 2023, superior tant al que es cotitzava a principis d’agost (3,25%) i al previst per la Fed en el dot plot l juny (3,8% el 2023) (vegeu la Nota Breve).