Així, després d’encadenar tres mesos seguits de caigudes, l’índex de comerç al detall va créixer un tímid 0,2% intermensual en termes reals a l’agost (0,0% interanual). No obstant això, la comparativa trimestral de la mitjana del nivell de l’índex en el que portem del 3T 2022 davant de la mitjana del 2T 2022 continua donant una taxa negativa, del −0,8%. D’aquesta manera, l’indicador suggereix que el consum de les llars hauria disminuït durant el 3T 2022.

La inflació general a Espanya es redueix gràcies als preus més baixos de l’energia. Segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE, la inflació general es va emplaçar en el 9,0% al setembre (10,5% a l’agost). La inflació subjacent, que exclou l’energia i els aliments no elaborats, també es va moderar, tot i que més tímidament, fins al 6,2% (6,4% a l’agost). A falta del detall per components, l’INE explica que la moderació de la inflació al setembre va ser deguda, principalment, a la caiguda dels preus de l’electricitat (la tarifa regulada d’electricitat va caure el 19% intermensual al setembre) i, en menor mesura, dels carburants (el preu de gasolines va caure el 4,7% intermensual). Addicionalment, també va destacar la caiguda dels preus del transport, causada per les elevades bonificacions del transport públic implementades a principis de setembre (vegeu la Nota Breve). No obstant això, el moviment en els preus al conjunt de la zona de l’euro va ser oposat, en augmentar la inflació en 0,9 p. p., fins al 10,0% la general, i en 0,5 p. p., fins al 4,8%, la nucli (que exclou l’energia i tots els aliments). Per països, l’augment va ser més elevat als Països Baixos (que va passar del 13,7% a l’agost al 17,1%) i Alemanya (que va passar del 8,8% al 10,9%), mentre que a França, com a Espanya, la inflació general va caure (del 6,6% fins al 6,2%) (vegeu la Nota Breve).

El Govern presenta un nou paquet fiscal per al 2023-2024. El Govern combina mesures per alleujar la càrrega impositiva de les rendes baixes i mitjanes-baixes amb més pressió fiscal per a rendes elevades. Amb això espera recaptar 3.144 milions d’euros els dos anys vinents. Així, per una banda, les reduccions de l’IRPF per rendiments del treball s’ampliaran de 18.000 a 21.000 euros de salari brut, pujarà el llindar mínim de tributació de l’IRPF de 14.000 a 15.000 euros i baixarà el tipus nominal de l’impost de societats de les empreses que facturen menys d’1 milió d’euros, del 25% al 23%. D’altra banda, s’establirà un impost a grans fortunes el 2023-2024 a partir de 3 milions d’euros de patrimoni net (amb possibilitat de deduir l’impost de patrimoni), augmentarà el tipus de l’IRPF per a rendes del capital superiors a 200.000 euros i es limitarà al 50% la compensació en l’impost de societats per pèrdues de filials dels grups consolidats el 2023.

La taxa d’estalvi espanyola es va reduir en el 2T 2022. En concret, la taxa d’estalvi de les llars es va situar en el 8,5% de la renda bruta disponible (dada estanca, corregida per estacionalitat). Es tracta d’un registre més baix que el del trimestre anterior (10,3%), una mica superior als nivells prepandèmia (7,4% en la mitjana dels 2T 2015-2019) i que es correspon amb un creixement del consum nominal (12,0%) molt superior al de la renda bruta de les famílies (5,2%). Per la seva banda, en l’acumulat dels darrers quatre trimestres la taxa d’estalvi va baixar al 9,8% de la renda bruta disponible en el 2T 2022, des de l’11,0% del trimestre anterior.

L’agregat de l’índex ESI per a la regió va tornar a caure al setembre, instal·lant-se en nivells compatibles amb caigudes de l’activitat econòmica (93,7 vs. 97,3). Les llars són les més pessimistes, molt afectades per l’elevada inflació, que al setembre va marcar un nou màxim històric del 10% (vegeu la secció d’Economia espanyola). És difícil anticipar una ràpida correcció de la inflació, ja que la ruptura de canonades del Nord Stream 1 i 2 amenaça d’agreujar la situació de cara a l’hivern. En aquest sentit, la Comissió ha arribat a un acord sobre el pla d’emergència per reduir la factura energètica. Les mesures més destacades serien (i) reduir el consum d’electricitat de manera obligatòria en un 5% durant les hores «punta» i fixar un objectiu voluntari del 10%; (ii) establir un límit de 180 €/MWh al preu facturat per les empreses «marginals» d’electricitat, i (iii) aplicar un impost a les empreses d’energies fòssils d’almenys un 33% sobre els beneficis del 2022 i/o 2023 que superin en un 20% la mitjana dels quatre exercicis previs. Finalment, a la regió europea, cal esmentar que el nou Govern del Regne Unit ha aprovat la rebaixa fiscal més gran dels últims 50 anys i ha provocat turbulències importants en els mercats de deute europeus i portat a la lliura a mínims històrics de cotització amb el dòlar (vegeu la secció de Mercats financers).

Els mercats financers van tancar la darrera setmana del trimestre estenent les pèrdues en els principals actius de risc, en un context d’elevada volatilitat i d’incertesa. Als temors de recessió a escala mundial i els senyals de persistència a les pressions inflacionistes s’hi van sumar la intensificació del conflicte amb Rússia i l’anunci d’un paquet d’estímul fiscal al Regne Unit. Aquest últim, en particular, va detonar un xoc negatiu de confiança davant els temors entre els inversors que un canvi de biaix cap a una política fiscal expansiva pogués acabar requerint mesures més restrictives per part dels bancs centrals. En aquest sentit, la rendibilitat del deute sobirà va repuntar de forma notable, cosa que, al Regne Unit, va ser respost pel Banc d’Anglaterra amb una intervenció als mercats de bons públics, que van ajudar a estabilitzar els moviments de selloff, tant al deute com a la lliura. Mentrestant, la prima de risc en el deute italià també va pujar (prop dels 250 p. b.), després de la victòria de la coalició dels partits de centre dreta. Per la seva banda, les borses internacionals van caure al voltant dels mínims des de començament d’any, alhora que el dòlar es va apreciar, fregant el 0,95 al creuament amb l’euro a mitjan setmana, cosa que, no obstant, es va revertir en les darreres sessions. Pel que fa al BCE, els discursos dels membres del Consell de Govern van mostrar un suport per mantenir el ritme de pujada de tipus en la propera reunió d’octubre, després dels 75 p. b. aprovats al setembre, així com per iniciar un debat sobre el quantitative tightening. Finalment, als mercats de matèries primeres, el preu del gas natural a Europa (TTF holandès) va repuntar després dels reports de danys a la infraestructura del Nord Stream així com l’amenaça de Rússia de limitar el subministrament via Ucraïna. El preu del petroli va fluctuar a prop dels 90 dòlars per barril (Brent) en espera de la reunió de l’OPEP+ aquesta setmana.