Mercats financers
Anàlisi de conjuntura

Setmanes d’anades i tornades als mercats financers

Contingut disponible en
Volatilitat implícita als mercats financers
Octubre: primera meitat de tornada, segona meitat d’anada

L’inici del 4T ha mantingut la tònica de volatilitat i d’incertesa als mercats financers, tot i que sota un patró de «menys a més» al llarg d’octubre. Així, les primeres setmanes del mes es van caracteritzar per un nou tensionament de les condicions financeres, derivat dels senyals de persistència en les pressions inflacionistes, de l’escalada de les tensions geopolítiques i de la tempesta generada després de l’anunci d’un pla d’estímul fiscal al Regne Unit. Les sessions posteriors van veure una millora no­­table del sentiment de l’inversor, la qual cosa va permetre que els principals actius de risc tanquessin l’octubre en números verds. Entre altres factors, l’optimisme de la segona part del mes s’explica per la possibilitat que, amb el clar refredament de les dades econòmiques, els bancs centrals decidissin, en els propers mesos, alentir el ritme de pujades dels tipus oficials. Una idea que, malgrat tot, va perdre força després de la reunió de la Reserva Federal als EUA al començament de novembre.

Volatilitat implícita als mercats financers
El Regne Unit, a l’epicentre de la tempesta

La resolució de la crisi política al Regne Unit també va ser un factor que va incentivar la major apetència pel risc durant la segona meitat d’octubre. Els mercats financers van rebre de manera positiva l’elecció de Rishi Sunak com a primer ministre i, en concret, la seva decisió de mantenir Jeremy Hunt com a responsable d’Economia. Les expectatives que el nou Govern es mantingui en la senda de rectitud fiscal, després de la marxa enrere de les mesures anunciades per la ja destituïda Liz Truss, va permetre que es recuperessin la majoria de les pèrdues en la lliura esterlina o en els bons britànics. Segons el nostre parer, aquest episodi d’estrès financer al Regne Unit és un avís per a navegants que, en un context d’enduriment de la política monetària, la capacitat de maniobra de la política fiscal estarà una altra vegada molt influenciada per l’escrutini dels mercats financers (vegeu el Fo­­cus «Tumult al Regne Unit, avís per a navegants», en aquest ma­­teix informe).

Rendibilitat del deute sobirà a 10 anys
El BCE manté el ritme de pujades i pondera l’estratègia de re­­­­ducció del seu balanç,

El BCE manté el ritme de pujades i pondera l’estratègia de re­­­­ducció del seu balanç, que, segons la presidenta Christine Lagarde, es debatrà en la propera reunió del desembre. D’aquesta manera, el tipus oficial de la facilitat de dipòsit es va incrementar a l’octubre en 75 p. b. fins a l’1,50%. Lagarde va confirmar que els pròxims ajustos es decidiran de reunió en reunió i en funció de les dades econòmiques. D’altra banda, el BCE va decidir modificar les condicions aplicades als TLTRO a partir del novembre. En línies generals, el to dovish de l’última reunió es va transmetre en una revisió a la baixa dels implícits dels mercats monetaris i en un descens de la rendibilitat del deute sobirà, moviments que, malgrat tot, es van veure parcialment revertits al començament de novembre. A Itàlia, la prima de risc s’ha reduït fins al voltant dels 210 p. b. (el 4 de novembre), després de la formació del nou Govern de Giorgia Meloni, que va confirmar la seva intenció de no desviar-se del programa de reformes pactat amb Brussel·les. Un altre factor positiu per al deute perifèric va ser l’anunci que el Govern alemany es­­ta­­ria a favor d’un nou fons de préstecs finançat amb deute co­­mu­­nitari.

Euríbor a 12 mesos, dades històriques i tipus implícits als mercats monetaris
La Fed también subió los tipos en 75 p. b., aunque vislumbra un menor ritmo de ajuste

Así, en su reunión de inicios de noviembre, decidió mantener el ritmo de subidas para situar el tipo de interés oficial en el intervalo 3,75%-4,00%. En su comunicado oficial, el presidente Jerome Powell enfatizó que el banco central podría disminuir la velocidad de los ajustes tan pronto como diciembre, si bien también dejó claro que es muy prematuro pensar en una pausa en las subidas y que muy probablemente deberán llevar los tipos de interés a un nivel más elevado que el comentado en la reunión de septiembre (4,50%-4,75%, según el dot plot). Ya otros bancos centrales en algunos países avanzados habían anunciado subidas más reducidas de tipos, tanto en Canadá (50 p. b. hasta el 3,75%) como en Noruega (25 p. b. hasta el 2,50%) o en Australia (25 p. b. hasta el 2,85%). Entre tanto, el banco de Japón reiteró su intención de mantener el sesgo ultraacomodaticio en su política monetaria, lo que acentuó la tendencia de debilidad del yen frente al dólar.

Futurs del tipus d’interès de referència de la Reserva Federal
Repunt (temporal) de l’euro i de la renda variable, excepte a la Xina

La major apetència pel risc durant la segona meitat d’octubre es va reflectir en un afebliment del dòlar nord-americà, que, en el canvi amb l’euro, va tancar el mes d’octubre a la vora de la paritat. Aquest comportament, però, es va veure revertit al començament de novembre, després de la reunió de la Fed. Per la seva banda, els índexs borsaris van escurçar les caigudes registrades des de l’inici d’enguany. A més dels factors ja esmentats, aquests actius van trobar suport en la temporada de resultats empresarials, que, llevat d’alguns sectors (com el tecnològic), no es van allunyar gaire del consens dels analistes. L’excepció va ser la Xina: els índexs de referència de la borsa de Shanghai i de Hong Kong van registrar pèrdues notables a l’octubre després de l’enduriment del discurs autoritari durant el XX Congrés Nacional del Partit Comunista xinès i del deteriorament de la situació sanitària.

Principals índexs borsaris
La bombolla del gas es desinfla, tot i que amb alts i baixos

La climatologia favorable a l’hemisferi nord, l’auge dels inventaris de gas natural a Europa (fins al 95% del total de reserves) i l’augment de l’oferta de gas natural liquat dels EUA van afavorir el descens dels preus del gas natural europeu (el TTF holandès) fins als nivells més baixos en quatre mesos al final d’octubre, una tendència que, malgrat tot, es va revertir de forma moderada al començament de novembre. En aquest sentit, també van contribuir a la correcció l’aplicació de les mesures d’estalvi del consum a la majoria de països de la UE i l’avanç en les negociacions per establir un topall al preu del gas. En canvi, el preu del barril de Brent, malgrat que es va continuar mostrant molt volàtil, va acabar l’octubre amb guanys pròxims al 10%. A més del relaxament del tipus de canvi del dòlar, la possible flexibilització de la política de COVID zero a la Xina va millorar les perspectives sobre la demanda futura de cru, en un context de retallades de la producció per part dels països productors i a l’a­­vantsala de l’entrada en vigor de l’embargament del cru rus per part de la UE a partir del desembre.

Preus del gas i del petroli
Etiquetes:
Conjuntura de mercats financers