Setmana del 21 al 27 de novembre del 2022

  • L’OCDE rebaixa lleugerament les previsions de creixement per a Espanya el 2023
  • El PIB de la zona de l’euro caurà a final d’any, però potser menys del que s’esperava
  • Els bancs centrals apunten a noves pujades de tipus, tot i que possiblement a un ritme menor
Pulso
  • Economia espanyola
    L’OCDE rebaixa lleugerament les previsions de creixement per a Espanya el 2023

    En l’última actualització de previsions, la institució va revisar a l’alça el pronòstic de creixement per al 2022, en 0,3 p. p. fins al 4,7%, i a la baixa, a –0,2 p. p. fins a l’1,3%, la previsió per al 2023. Així mateix, la institució espera que la inflació general se situï en el 8,6% en la mitjana del 2022 i en el 4,8% en la del 2023, xifres lleugerament inferiors a allò que s’esperava anteriorment (9,1% i 5,0%, respectivament). Per la seva banda, la xifra de negocis de la indústria va recular el 3,5% intermensual al setembre, mentre que l’indicador homòleg per al sector serveis va avançar el 0,9%. D’aquesta manera, les dades posen en evidència l’impacte asimètric que té l’actual crisi energètica entre el sector industrial i el de serveis. En termes interanuals, la xifra de negocis del sector industrial es va situar en el 21,8%, una taxa 5,3 p. p. inferior a la del mes anterior, i la del sector serveis en el 20,2%, 2,5 p. p. menys que la del mes anterior. Tot i que les taxes interanuals poden semblar molt elevades, cal tenir en compte que aquests indicadors estan expressats en termes nominals i, per tant, no corregeixen per l’efecte de l’augment de preus.

    El preu de l’habitatge a Espanya es va mantenir pla en el 3T 2022. En el 3T, el preu de taxació de l’habitatge lliure es va mantenir estancat (0,0% intertrimestral), després d’haver registrat un avenç molt contingut en el 2T (0,4% intertrimestral). D’aquesta manera, el preu de l’habitatge en termes interanuals s’ha desaccelerat de forma molt marcada al llarg d’aquest any, amb avenços del 6,7% en el 1T, del 5,5% en el 2T i del 4,7% en el 3T 2022. Preveiem que aquesta tendència s’accentuï en el tram final de l’any i en els primers trimestres del 2023, com a conseqüència de l’increment dels tipus d’interès que duu a terme el BCE per contenir les pressions inflacionistes (vegeu la Nota Breve).

    España: preu de l'habitatge (taxació)

    Última actualització: 28 novembre 2022 - 08:53

    La Comissió dona llum verd al Pla Pressupostari 2023 d’Espanya, aprovat també pel Congrés dels Diputats. La Comissió Europea va donar el vistiplau al Pla Pressupostari d’Espanya per al 2023, en un context caracteritzat encara per la suspensió de les regles fiscals comunitàries. Així, la Comissió projecta per al 2022 un dèficit públic del 4,6% del PIB, per sota del 5,0% que preveu del Govern a causa d’un dinamisme més elevat dels ingressos públics. Amb vista al 2023, espera un dèficit públic del 4,3% del PIB, superior al 3,9% manejat pel Govern, diferència explicada per una previsió de més despesa pública en percentatge del PIB. Així mateix, la Comissió estima que Espanya complirà el 2023 amb la recomanació comunitària que el creixement de la despesa primària corrent sigui menor que el creixement del PIB potencial a mitjà termini. Amb tot, la Comissió va advertir que, de les mesures preses per pal·liar l’impacte del xoc energètic el 2022, per valor de l’1,6% del PIB, només un terç (0,5% del PIB) han estat focalitzades a les llars i empreses més vulnerables. En aquest context, el Congrés va aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat del 2023 així com els gravàmens temporals a les energètiques, la banca i les grans fortunes.

    La morositat a Espanya es va mantenir continguda al setembre. La taxa de morositat va caure fins al 3,79% (3,86% a l’agost). La reducció va ser deguda al descens en el volum de crèdits dubtosos respecte a l’agost (–912 milions) que va compensar la caiguda del saldo viu de crèdit (–1.596 milions). Pel que fa al nivell prepandèmia (febrer del 2020), la taxa s’ha reduït en 1,3 p. p.

  • Economia internacional
    El PIB de la zona de l’euro caurà a final d’any, però potser menys del que s’esperava

    De fet, els últims indicadors de clima industrial es mantenen en valors compatibles amb una contracció de l’activitat, però la tímida remuntada registrada al novembre a Alemanya i la zona de l’euro permet confiar que la caiguda de l’activitat en el 4T podria acabar sent força moderada. Així, tot i que el PMI Markit va caure a França (–1,4 punts, fins a 48,8, és a dir, per sota del llindar de creixement), va aconseguir pujar a la zona de l’euro (0,5 punts, fins a 47,8) gràcies a l’increment a Alemanya (1,3 punts, fins a 46,4), on també va millorar l’enquesta empresarial de l’Ifo (1,8 punts, fins a 86,3). Aquestes expectatives de caigudes moderades a l’activitat es troben també en línia amb les últimes previsions de l’OCDE, que apunten a un creixement del 0,5% el 2023 a la zona de l’euro, amb Alemanya registrant una modesta recessió del 0,3%, Itàlia creixent amb prou feines un 0,2% i França un 0,6%. Destacarien positivament Espanya (1,3%) i Portugal (1,0%), que creixerien clarament per sobre de la mitjana. Per la seva banda, la institució projecta que la inflació general a la zona de l’euro es moderarà des d’una mitjana del 8,3% aquest any a 6,8% el 2023 i 3,4% el 2024.

    Las enquestes empresarials també apunten a un refredament econòmic als EUA. Així, segons les dades preliminars per al mes de novembre, el PMI compost va retrocedir per segon mes consecutiu i es va mantenir per sota dels 50 punts, nivell que separa el territori contractiu de l’expansiu, tant al sector serveis com al manufacturer (46,1 i 47,6 punts, respectivament). Del costat positiu, els subcomponents de costos dels subministraments i els preus de venda van mantenir la tendència a la baixa i, tot i seguir per sobre dels 50 punts, s’han allunyat dels màxims registrats altres moments de l’any. D’altra banda, les peticions de subsidi de desocupació es van incrementar més del que s’esperava la segona setmana de novembre. En contrast, la dada de vendes de nous habitatges va sorprendre en positiu a l’octubre (632.000 davant del 603.000 de setembre), un ritme de compravendes similar a l’observat en el període previ a la pandèmia, però clarament per sota de la mitjana del 2021 (770.000). La dada s’ha de llegir en el context de forta correcció als indicadors del sector immobiliari al llarg de l’any davant del contundent procés de pujades de tipus oficials per part de la Reserva Federal.

    Zona de l'euro i EUA: PMI compost (flash)

    Última actualització: 22 març 2024 - 13:45
  • Mercats financers
    Els bancs centrals apunten a noves pujades de tipus, tot i que possiblement a un ritme menor

    D’una banda, a Europa les actes de la darrera reunió del BCE van reflectir un suport ampli a l’increment de tipus de 75 p. b. que la institució va realitzar a l’octubre, si bé alguns membres havien advocat per un ajustament menor (50 p. b.). Les actes mostren un escenari complex, amb senyals de recessió (encara que moderada) i riscos de més persistència de la inflació. En aquest context, la setmana passada Isabel Schnabel, membre del Consell Executiu, va indicar que caldrà continuar incrementant els tipus oficials al desembre i va advertir que veu un marge limitat per fer-ho a un ritme menor. Als EUA, també es van publicar les actes de la darrera reunió de la Fed i allà hi ha signes més clars sobre els passos següents del banc central. En concret, una «substancial majoria» dels membres del FOMC són partidaris de moderar el ritme de pujades de tipus d’interès, tenint en compte que l’impacte de l’enduriment monetari realitzat fins ara (375 p. b. des del març) es notarà el 2023. En aquest sentit, els economistes de la Fed van remarcar en aquesta reunió que els riscos sobre l’escenari central estan marcadament esbiaixats a la baixa i la probabilitat que el 2023 hi hagi una recessió econòmica és del 50%. Així, en conjunt, les actes de les darreres reunions dels dos bancs centrals van en línia amb la nostra expectativa que tant la Fed com el BCE pugin els tipus d’interès a 50 p. b. a les respectives reunions de desembre.

    Els inversors confien en un canvi de ritme dels bancs centrals. Als mercats financers, el to dovish de les actes dels bancs centrals, juntament amb l’empitjorament en les dades de sentiment econòmic (vegeu la secció d’Economia internacional), van revifar les expectatives entre els inversors sobre la possible moderació de l’enduriment de la política monetària. En aquest sentit, els tipus sobirans van baixar de forma generalitzada, un comportament més marcat en el deute perifèric a la zona de l’euro, amb la prima de risc del bo a 10 anys italià (davant l’alemany) que cotitza prop dels 180 p. b. Les borses internacionals van tancar amb guanys moderats, alhora que el dòlar es va depreciar davant l’euro, un comportament reforçat pels comentaris de to hawkish d’alguns membres del BCE. Per la seva banda, els preus de les primeres matèries van registrar una setmana d’alts i baixos. El preu del gas natural a Europa (el TTF holandès) va pujar de manera notable, després de l’amenaça de Rússia de tallar el subministrament via Ucraïna. Així mateix, la Comissió Europea va proposar establir un sostre en aquest preu al voltant dels 275 €/MWh amb algunes condicions, una proposta que, tot i això, ha de ser aprovada pels Estats membres. Mentrestant, el deteriorament de l’emergència sanitària a la Xina es va reflectir en una nova reculada en els preus dels metalls i del petroli, aquest últim també afectat per l’especulació sobre algun canvi en la política d’oferta de l’OPEP i la possibilitat que el G7 acordi un sostre en el preu del cru rus al voltant dels 65 i 70 dòlars per barril. Finalment, el banc central a la Xina (PBoC, per les sigles en anglès) va anunciar divendres una retallada de 25 p. b. a la ràtio de requisits de reserves (RRR).

    Principals indicadors financers

        25-11-22 18-11-22 Var. setmanal Acumulat 2022 Var. interanual
    Tipus       (punts bàsics)    
    Tipus 3 mesos Zona euro (Euribor) 1,92 1,82 10 249 249
      EUA (Libor) 4,73 4,66 +7 452 455
    Tipus 12 mesos Zona euro (Euribor) 2,86 2,84 +2 336 335
      EUA (Libor) 5,60 5,51 +9 502 519
    Tipus 10 anys Alemanya 1,97 2,01 -4 215 231
      EUA 3,68 3,83 -15 217 221
      Espanya 2,96 3,01 -5 239 253
      Portugal 2,89 2,93 -4 242 254
    Prima de risc (10 anys) Espanya 98 99 -1 24 22
      Portugal 92 92 0 27 23
    Renda variable       (percentatge)    
    S&P 500   4.026 3.965 1,5% -15,5% -12,4%
    Euro Stoxx 50   3.962 3.925 1,0% -7,8% -3,1%
    IBEX 35   8.417 8.128 3,6% -3,4% 0,2%
    PSI 20   5.878 5.766 1,9% 5,5% 8,3%
    MSCI emergents   941 943 -0,2% -23,6% -23,1%
    Divises       (percentatge)    
    EUR/USD dòlars per euro 1,040 1,033 0,7% -8,6% -8,1%
    EUR/GBP lliures per euro 0,860 0,868 -1,0% 2,2% 1,3%
    USD/CNY yuans per dòlar 7,165 7,120 0,6% 12,7% 12,1%
    USD/MXN peso per dòlar 19,333 19,442 -0,6% -5,8% -11,8%
    Matèries Primeres       (percentatge)    
    Índex global   114,9 114,8 0,1% 15,9% 14,8%
    Brent a un mes $/barril 83,6 87,6 -4,6% 7,5% 1,7%
    Gas n. a un mes €/MWh 124,4 115,5 7,7% 76,8% 33,5%

    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.

    POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.