Així, l’índex PMI per al sector manufacturer va augmentar 2,3 punts fins a 50,7 al febrer, el primer mes des del juny del 2022 que s’ubica per sobre del llindar que assenyala creixement (50 punts). Al costat negatiu, l’enquesta assenyala que les pressions alcistes als preus dels subministraments es van mantenir elevades durant el mes. Per la seva banda, l’indicador homòleg per al sector serveis va créixer 4 punts fins a 56,7, el millor registre des de l’abril del 2022. D’aquesta manera, les enquestes suggereixen una notable millora tant al sector industrial com als serveis en el 1T d’enguany. Mentrestant, el sector turístic també sembla arrencar el 2023 amb molt bon to. Al gener van arribar prop de 4,15 milions de turistes estrangers i van gastar 5.218 milions d’euros. Aquests registres se situen un –1,2% i un +11,5%, respectivament, en relació amb el gener del 2019, cosa que significa una millora respecte al desembre (–4,2% i +4,5%, respectivament).

La inflació general de la zona de l’euro va disminuir a penes 1 dècima, fins al 8,5% interanual, mentre que la inflació nucli (que exclou energia i tots els aliments) va repuntar fins al 5,6%, empesa tant pels serveis (4,8 %) com pels béns industrials (6,8%). La dada va superar les expectatives i va confirmar la inèrcia a les pressions inflacionistes subjacents, una tendència que afavoreix la continuïtat de l’enduriment monetari del BCE (vegeu la Nota Breve). En aquest context, el modest descens a l’índex de sentiment econòmic (ISE) de la Comissió Europea al febrer (99,7 vs. 99,8), després de tres mesos pujant, avala la hipòtesi que l’economia de l’euro està millor del temut a l’estiu, però que continua operant amb signes de feblesa. D’altra banda, a Itàlia, el canvi metodològic en el càlcul dels incentius fiscals a constructores durant la pandèmia va significar una revisió a l’alça al camí del dèficit fiscal: en termes de PIB, +0,2 p. p., fins al 9,7% el 2020; + 1,8 p. p., fins al 9,0%; el 2021; i + 2,5 p. p., fins al 8,0%, el 2022. Finalment, les autoritats del Regne Unit i de la UE van anunciar un nou acord al Protocol d’Irlanda del Nord, mesures que busquen simplificar el comerç entre la Gran Bretanya i l’Ulster, sense que s’hagi eliminat la duana amb la resta de la UE.

Senyals mixtos als indicadors econòmics de febrer als EUA. En un context econòmic carregat d’incertesa, els indicadors econòmics publicats recentment als EUA no van ajudar a aclarir els dubtes sobre el pols de l’activitat econòmica a l’arrencada del 2023. D’una banda, l’indicador de confiança dels consumidors de la Conference Board va baixar al febrer des dels 106 punts fins als 102,9, una mica per sota de la mitjana registrada el 2022 (104,5). En detall, el subcomponent d’expectatives d’aquest índex va baixar dels 76 punts fins als 69,7, mentre que, en contrast, el subcomponent de situació actual va flexionar 1,7 punts a l’alça fins als 152,8. Pel que fa a les enquestes empresarials, l’ISM de manufactures del febrer va pujar 0,3 punts fins als 47,7, encara per sota del llindar que separa la zona expansiva de la contractiva (50 punts). A l’enquesta va destacar el comportament de l’índex de preus pagats, que va augmentar des de 44,5 fins a 51,3, un senyal del fet que el procés desinflacionista podria ser més gradual del que s’esperava fa tot just unes setmanes.

L’enduriment monetari va passar factura al creixement dels principals països emergents en el 4T. El PIB del Brasil es va desaccelerar fins a l’1,9% interanual en el 4T 2022 (vs. 3,6% del 3T), a causa en gran mesura de la moderació de la despesa privada generada, entre altres factors, per l’auge dels tipus interès. Paral·lelament, l’economia de l’Índia va créixer el 4,4% interanual en el mateix període (vs. 6,3% en el 3T), conseqüència del descens de la demanda domèstica a l’entorn d’enduriment de les condicions financeres. A Turquia, el PIB va avançar un 3,5% interanual (vs. 4,0% en el 3T), gràcies al fet que el consum domèstic va aconseguir compensar part del descens registrat en les exportacions netes. Per la seva banda, tot i que l’economia xinesa també es va desaccelerar en el 4T de l’any (2,9% interanual vs. 3,9% en el 3T), els darrers índexs d’activitat publicats reforcen l’evidència de la forta recuperació a l’inici del 2023. Així, el PMI manufacturer oficial va augmentar fins als 52,6 punts al febrer, mentre que l’homòleg indicador del sector no manufacturer va assolir els 56,3 punts (lectura més elevada des del març del 2021).

L’última setmana de febrer va aprofundir en la tònica del mes i va intensificar les expectatives de més tipus d’interès durant més temps. La sorpresa a l’alça en les dades d’inflació (vegeu la secció d’Economia internacional) es va transmetre en un nou ajustament als implícits dels mercats monetaris, que ja descompten pujades addicionals als tipus oficials de 150 p. b. a la zona de l’euro i 75 p. b. als EUA, uns 50-75 p. b. superior al que s’esperava fa un mes. L’ajust va pressionar a l’alça la rendibilitat del deute públic, amb el bund alemany a 10 anys cotitzant al 2,75%, màxims des del 2011. Sobre aquest escenari, les borses europees i xineses van mostrar un dinamisme que contrasta amb les referències dels EUA. Destaquen en particular els índexs de la perifèria de la zona de l’euro (avenç de l’1,4% de l’IBEX 35 en la setmana) a causa tant de les bones dades de sentiment econòmic com del major pes dels bancs en aquestes borses i el bon to als resultats empresarials. D’altra banda, la revisió a l’alça en les expectatives de tipus va incidir en una lleu apreciació de l’euro als encreuaments amb el dòlar i la lliura esterlina, malgrat l’impacte apreciador que va tenir inicialment el nou acord de brexit en la cotització de la lliura. Destaca també en la setmana la forta caiguda (–8%) del preu del gas a Europa fins al voltant dels 47 euros per MW/h, mentre que tant el preu del petroli com el dels metalls industrials es van veure impulsats per les perspectives positives de la Xina.

El BCE apuntala un nou increment de 50 p. b. per al març i obre la discussió de cara al maig. A principis de febrer, el BCE va apujar els tipus en 50 p. b. (depo en el 2,50%) i va assenyalar el mateix nombre per a la reunió del proper 16 de març. Les actes de la reunió del febrer, publicades dijous passat, reflecteixen un BCE preocupat per la persistència de la inflació a cotes altes i reforcen la visió que complirà amb el que s’ha indicat i apujarà els tipus en 50 p. b. al març. Les actes també fan una mica de llum sobre el camí que pot seguir el BCE en els propers mesos. D’una banda, reflecteixen més confort amb les expectatives de política monetària implícites a les cotitzacions financeres a principis de febrer (que apuntaven a una punta del tipus depo en el 3,50% a l’estiu), encara que també destil·len certa incomoditat amb les retallades de tipus implícits en aquestes mateixes expectatives a principis del 2024. D’altra banda, les actes suggereixen certa disparitat d’opinió sobre com procedir després del març, amb algunes veus (minoritàries) preocupades pel risc d’un enduriment monetari excessiu. De la mateixa manera, en discursos recents, els governadors François Villeroy de Galhau i Ignazio Visco advoquen per més gradualitat i prudència, però, des del Bundesbank, Joachim Nagel aposta per més increments significatius en els tipus oficials.