Així, el PIB va créixer un 0,5% intertrimestral en el 1T 2023 (0,4% intertrimestral en el 4T del 2022 després de ser revisat 0,2 p. p. a l’alça). En termes interanuals, la taxa va ser del 3,8%, enfront del 2,9% del trimestre passat. Un cop incorporada la dada, el PIB en el 1T 2023 es va situar pràcticament en el nivell prepandèmia del 4T 2019, tan sols un 0,2% per sota. Per components, destaca la caiguda del consum privat i públic, un 1,3% i un 1,6% intertrimestral, respectivament. El consum privat més baix denota el fort procés d’ajust que estan experimentant les llars davant l’erosió del seu poder adquisitiu fruit de l’elevada inflació i el procés d’enduriment de la política monetària. En contraposició, la inversió va repuntar un 1,9% intertrimestral, apujada tant per la inversió en equip (+3,8%) com en construcció (1,0%). En conjunt, però, la demanda interna va fer una contribució al creixement intertrimestral negativa (–0,8 p. p). Per la seva banda, la demanda externa va fer una contribució positiva d’1,3 p. p., gràcies al fet que les exportacions van créixer més que les importacions (5,8% intertrimestral enfront del 3,1%, respectivament).

Així, segons les dades preliminars, en termes intertrimestrals, l’agregat de la zona de l’euro va créixer un 0,1%, després del creixement nul (0,0%) en el tram final del 2022. Per països, va destacar en positiu Espanya (0,5%), Itàlia (0,5%) i, sobretot, Portugal (1,6%), mentre França va avançar un 0,2%. Per part seva, l’economia alemanya es va estancar a l’inici de l’any (0,0%) mentre que a Irlanda el PIB va caure un 2,7%, restant més de 0,1 p. p. al creixement del total de la zona de l’euro. Segons l’obertura disponible per països, els resultats del 1T 2023 s’expliquen pel dinamisme del sector exterior, afavorit per l’obertura de la Xina, mentre que la demanda interna mostra senyals més dispars: feble a Alemanya, França i Espanya, però amb més impuls a Itàlia. De cara al 2T, la modesta recuperació a l’abril de l’índex de sentiment econòmic (+0,1 punts, fins a 99,3), gràcies a la substancial millora de la confiança en el sector serveis, apunta que es mantindran creixements positius a la zona de l’euro. El bon inici d’any aconsella una revisió a l’alça del creixement que vam anticipar el 2023 per a la zona de l’euro (0,5% actual), Alemanya (des del 0,0%), França (des del 0,3%), Itàlia (des del 0, 5%) i Espanya (des de l’1,3%). Tot i això, no convé mostrar-se confiat en excés ja que creiem que el creixement intertrimestral del PIB a la segona meitat de l’any podria ser força modest i inferior a la seva mitjana a llarg termini (vegeu la Nota Breve). (Per a una anàlisi més detallada d’Espanya, vegeu la secció Economia espanyola).

Setmana d’aversió al risc en els mercats financers, amb la rendibilitat del deute sobirà en el tram curt i en el llarg del revolt cedint tant als EUA com a tot Europa. Moviments que, no obstant això, es van limitar després de conèixer-se la dada preliminar de creixement del PIB del 1T als EUA, que va resultar més feble del que s’esperava i va mostrar senyals de persistència a les pressions inflacionistes. També es va accentuar la inversió de la corba del Tresor nord-americà entre els trams 3 mesos i 10 anys, reflectint els dubtes inversors sobre el cicle econòmic, d’una banda, i la manca d’avenços al Congrés del país per acordar el sostre de deute abans de l’estiu, amb el CDS a un any repuntant fins als 150 p. b. A la renda variable, els dubtes sobre la posició financera del banc First Republic als EUA va continuar penalitzant els bancs més petits (el subíndex S&P 500 de bancs regionals està un –35% per sota del nivell anterior a la crisi de SVB). Els principals índexs borsaris internacionals tanquen amb resultats mixtos, on va destacar en positiu el sector tecnològic (l’índex Nasdaq va registrar un avenç del +1,2%) gràcies als bons resultats d’algunes companyies del sector. En els mercats de matèries primeres, la referència europea de gas natural (TTF holandès) acaba la setmana en mínims d’any, per sota dels 40 €/MWh, gràcies a la reobertura de les plantes regasificadores franceses i a l’elevat nivell de reserves a la UE a aquesta època de l’any. També el barril de Brent cotitza per sota dels 80 dòlars, fet que suposa una completa reversió de les pujades que va experimentar després de l’anunci de l’OPEP+ de retallada de producció, a principis de mes. Aquesta caiguda del preu ve motivada igualment pels temors d’un refredament de la demanda global. Finalment, el ien japonès es va afeblir davant de les principals monedes després de la decisió del nou governador del Banc del Japó, Kazuo Ueda, de mantenir sense canvis els principals instruments de la política monetària.

Els principals bancs centrals preparen un increment de 25 p. b. al maig. En els propers dies, el BCE i la Fed es reuneixen per decidir els passos següents en les seves respectives polítiques monetàries, i ho fan en un entorn marcat per tres grans ingredients: una activitat que es refreda menys del que s’esperava, una inflació que, malgrat a alguns senyals baixistes, persisteix a cotes elevades, i un entorn financer més volàtil (especialment després de la caiguda de Silicon Valley Bank al març). Davant d’aquesta combinació, pensem que el BCE optarà per tornar a pujar tipus, però ho farà a un ritme menor (concretament, en 25 p. b., amb el depo en el 3,25% i el refi en el 3,75%) i reiterarà que, si l’activitat i la inflació continuen resistint més del que s’espera, és probable que els tipus tornin a pujar els mesos següents (vegeu la Nota Breve). En una línia similar, pensem que la Reserva Federal també apujarà els tipus d’interès a 25 p. b., fins a l’interval 5,00%-5,25%. Tot i això, a diferència del BCE, als EUA les turbulències financeres han estat una mica més pronunciades i, juntament amb els incipients senyals de moderació de la inflació subjacent, convidarien la Fed a pausar en endavant les pujades en els tipus oficials. (vegeu la Nota Breve).