Al desembre, l’índex de producció del sector serveis, indicador que mesura l’evolució del valor afegit al sector, va créixer un 0,9% intermensual, per sobre de l’avanç del 0,1% del mes anterior. L’avanç es va recolzar, principalment, en els sectors de comerç al detall (+1,5% intermensual), a l’engròs (+1,2%) i transport i emmagatzematge (+1,2%). En sentit contrari, va destacar el retrocés de les activitats immobiliàries (–2,3%). En el conjunt del 4T 2024, l’indicador va créixer un 2,1% respecte al trimestre anterior.

Lleuger repunt de la inflació al febrer a Espanya, tot i que per sota del que s’esperava. La inflació general va pujar 1 dècima al febrer fins a situar-se en el 3,0% interanual, segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE. La pujada de la inflació general es deu principalment a la pujada dels preus de l’electricitat, mentre que els carburants han contribuït a la baixa. Malgrat el repunt, la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) va caure 3 dècimes fins al 2,1% interanual, el registre més baix des del desembre del 2021. Tant la dada d’inflació general com la d’inflació subjacent es troben per sota del rang esperat per CaixaBank Research (vegeu la Nota Breve).

Com s’esperava, Friedrich Merz, líder de la CDU/CSU, va guanyar les eleccions a Alemanya amb el 28,5% dels vots. Amb aquest resultat no pot governar en solitari i l’opció més probable és una Gran Coalició entre la CDU i l’SPD, però el nou Govern afronta desafiaments importants, especialment en matèria de despesa en defensa i reformes fiscals. La ultradreta AfD, amb un històric segon lloc amb el 21% del vot, i Die Linke, amb el 9%, han obtingut prou escons per bloquejar canvis en el «fre de deute» (caldria canviar la Constitució i per a això han de comptar amb el suport de dos terços de totes dues cambres), dificultant la inversió en infraestructura i l’enfortiment militar. A més, la incertesa sobre el futur de l’OTAN i la postura de Trump respecte a Europa han generat preocupació. Merz ha promès reduir la dependència dels EUA i reforçar la UE, però la falta de consens polític i les dificultats econòmiques podrien frenar els seus plans, la qual cosa afectaria negativament la ja afeblida economia alemanya. De fet, l’índex de sentiment econòmic Ifo a Alemanya es va mantenir sense canvis al febrer en un nivell de 85,2, molt per sota del llindar de 100 que apunta a creixements propers a la seva mitjana. Mentrestant, l’índex de sentiment econòmic (ISE) per a la zona de l’euro va pujar 1,0 punts, fins a 96,3 (llindar 100), gràcies a què la millora a Alemanya i França va més que compensar les caigudes a Itàlia i, sobretot, a Espanya.

El sentiment inversor sembla haver-se agrit des que diverses dades (males dades de vendes al detall, caiguda de la confiança del consumidor, caiguda del PMI o un augment dels sol·licitants de subsidis de desocupació) hagin assenyalat les últimes setmanes que l’economia nord-americana podria estar perdent pistonada, sumat al fet que les diferents amenaces aranzelàries de Trump s’han tornat més intenses i imminents. En aquest context, la rendibilitat del deute sobirà va caure a banda i banda de l’Atlàntic, si bé més intensament als EUA, on va venir, a més, acompanyada d’un aplanament de corbes. En renda variable, els índexs nord-americans van registrar pèrdues, que van ser especialment intenses en el sector tecnològic on, després de la presentació de resultats d’Nvidia (i malgrat els guanys sòlids) els inversors van semblar reavaluar les seves expectatives de guanys de la IA els pròxims anys. Els índexs europeus, per part seva, van mostrar un millor comportament, amb avanços en diversos d’ells i en particular en els índexs ibèrics. En el mercat de divises, l’euro es va depreciar lleugerament enfront del dòlar, pressionat de nou per la possibilitat de majors aranzels des dels EUA, cosa que va llastar de forma més intensa el dòlar canadenc i el real brasiler durant la setmana (–1,5% i –1,8%, respectivament). Finalment, al mercat de matèries primeres, destaca la caiguda en el preu del gas natural, en un context en què la Comissió Europea podria flexibilitzar els objectius de reserves que exigeix als Estats membres i on la major probabilitat d’un acord de pau a Ucraïna podria suposar que eventualment la UE rebés de nou gas rus.

El BCE baixarà els tipus al març i s’acostarà una mica més al terreny neutral. Preveiem que el BCE baixi els tipus d’interès en 25 p. b. (depo en el 2,50%) en la seva reunió de la setmana vinent, tant perquè la inflació continua en la seva trajectòria cap al 2%, en línia amb el que es preveu pel BCE, com per una activitat que continua donant mostres de feblesa en un entorn incert envoltat de riscos i en què les amenaces proteccionistes semblen augmentar en intensitat i imminència. També els mercats financers assignen una probabilitat del 100% a aquesta reducció, de manera que l’atenció de la reunió i la posterior roda de premsa se centraran, previsiblement, a obtenir una mica de llum respecte als pròxims passos. Les declaracions dels diferents membres del Consell de Govern sobre aquest tema estan divergint les últimes setmanes, a mesura que els tipus s’acosten als nivells considerats neutrals. La majoria de les estimacions del BCE i altres bancs centrals coincideixen en el fet que el tipus neutral de la zona de l’euro no se situa per sota de l’1,75%, tot i que el nivell a partir del qual s’entraria en terreny neutral sí que és més discutit i se situaria entre el 2,25% i el 3%. En la reunió, el BCE també actualitzarà les seves previsions macroeconòmiques, per a les quals no esperem grans canvis en la inflació respecte a les estimacions del desembre, però sí que hauríem de veure una lleu revisió a la baixa en el creixement econòmic per al 2025, ja que el creixement en el 4T 2024 va ser menor del que el BCE esperava (vegeu la Nota Breve).