Les vendes interiors de les grans empreses, en termes reals i corregides d’efectes estacionals i de calendari, van créixer un 0,7% intermensual al març, permetent que en el conjunt del 1T es registri un notable avanç de l’1,5% intertrimestral (1,2% en el trimestre anterior), màxim des del 4T 2021.

Descens de la inflació general espanyola a l’abril. La inflació general va caure a l’abril 0,1 p. p., fins al 2,2%, mentre que la subjacent va repuntar 0,4 p. p., fins al 2,4%. El comportament de la inflació general s’explica per la moderació de la inflació de l’energia (–2,2% a l’abril vs. +2,0% al març), impulsada per una caiguda desl preus dels carburants del 9,1%. Per part seva, la subjacent acusa l’augment de 0,9 p. p. de la inflació dels serveis fins al 3,9%, una pujada que respon a un efecte calendari provocat per la Setmana Santa, i que es concentra en les partides relacionades amb el turisme, com el transport aeri o els paquets turístics (vegeu la Nota Breve).

L’índex de sentiment econòmic ZEW va recuperar al maig part de la caiguda patida el mes previ, gràcies al fet que el percentatge d’enquestats que anticipa una millora en la situació augmenta fins al 40,5% (24,4% anterior). Aquest major optimisme descansa en els avanços, encara incipients, en la guerra comercial en curs i en unes perspectives per a la inflació a la zona de l’euro bastant favorables, cosa que permetrà que el BCE continuï baixant tipus. No obstant això, des del BCE assenyalen que el context actual continua sent incert i que l’augment d’aranzels i el proteccionisme comercial introdueixen clars riscos a l’alça per a la inflació a la zona de l’euro, la qual cosa limitaria el marge de futures retallades de tipus d’interès. Finalment, la revisió de les dades preliminars del PIB de la zona de l’euro llança un creixement en el 1T 2025 del 0,3% intertrimestral, enfront del 0,4% inicialment publicat.

La treva en la guerra comercial entre els EUA i la Xina va catalitzar una millora de l’ànim inversor, amb avanços en renda variable i repunts en la rendibilitat del deute sobirà amb un cert aplanament del pendent de les corbes a banda i banda de l’Atlàntic. En el cas del deute públic dels EUA, malgrat el resultat net d’augment de rendibilitats en la setmana, a l’optimisme sobre la treva comercial es van sumar unes dades econòmiques d’abril mixtes, que van causar moviments d’anada i tornada. D’una banda, la inflació, així com els preus de producció, van ser inferiors al que s’esperava, la qual cosa apunta al fet que el procés de desinflació als EUA encara té una inèrcia important. D’altra banda, les vendes al detall van mostrar una certa feblesa, la qual cosa sí que apunta a uns consumidors més cauts, cosa que ja estaven mostrant les enquestes de sentiment. Amb tot, el mercat va passar a descomptar amb una mica més de convicció dues baixades de tipus de la Fed per al 2025. Quant a la zona de l’euro, la millora del sentiment econòmic a Alemanya mostrada pel ZEW va catalitzar repunts en la rendibilitat del deute públic, mentre que el mercat continua descomptant dues baixades més del BCE enguany. Quant a la renda variable, es van registrar avanços generalitzats, tant als mercats desenvolupats com emergents, destacant que l’avanç de l’S&P500 li permet estar ja en positiu en l’any. Al mercat de divises, el dòlar es va apreciar lleugerament enfront dels seus principals parells, impulsat per la treva comercial i per les expectatives d’uns tipus d’interès una mica més elevats als EUA. Finalment, en el mercat de matèries primeres, les referències europees de gas natural i cru van experimentar lleugers augments, davant l’expectativa d’una major demanda agregada per la treva comercial, tot i que, en el cas del cru, les notícies d’un possible acord nuclear entre els EUA i l’Iran van limitar els seus avanços. La major apetència pel risc va llastar la cotització de l’or, d’altra banda, en reduir-se la demanda d’actius refugi.