El turisme internacional a Espanya llança bones dades a l’abril, impulsat per la Setmana Santa. A l’abril, les arribades de visitants internacionals van augmentar un 10,1% interanual i la despesa turística ho va fer en un 14,1%. Aquestes xifres estan distorsionades pel diferent calendari de la Setmana Santa, ja que el 2024 es va celebrar al març. En els primers quatre mesos del 2025, les arribades internacionals han augmentat un 7,1% interanual i la despesa turística internacional, un 9,3%, mostrant un alentiment important respecte al creixement interanual del mateix període del 2024 (+14,3% en arribades i +22,2% en despesa turística). Aquestes dades reflecteixen una normalització del turisme internacional, que, si bé preveiem que continuï creixent el 2025, ho farà a ritmes més moderats que el 2024.

La creació d’ocupació es modera al maig a Espanya, tot i que en el conjunt del 2T manté un notable ritme d’avanç. Els afiliats a la Seguretat Social van créixer al maig en 195.736 treballadors, per sota de l’habitual en aquest mes (213.582 de mitjana el 2014-2019) i de la xifra del maig del 2024 (220.289). En termes desestacionalitzats, el creixement se situa en 20.790 afiliats, el més modest des del juliol del 2024, si bé la mitjana d’abril-maig (44.975) millora la mitjana mensual del 1T (39.191). Quant a l’atur registrat, va descendir en el mes en 57.835 persones, menys de l’habitual en un mes de maig (–104.899 el 2014-2019), però similar a la dada de l’any passat (–58.650); la xifra total d’aturats se situa en 2,45 milions, mínim des del juliol del 2008 (vegeu la Nota Breve).

L’habitatge a Espanya s’encareix un 12,2% interanual en el 1T 2025. L’índex de preus de l’habitatge es va incrementar un 12,2% en taxa interanual en el 1T 2025, per sobre de l’11,3% en el 4T 2024. Aquesta tendència alcista s’explica per la fortalesa de la demanda enfront d’una oferta d’habitatge nou encara insuficient. No obstant això, malgrat aquest repunt, els preus es mantenen un 20,1% per sota dels seus màxims històrics en termes reals. Per tipus d’habitatge, el creixement dels preus de l’habitatge nou es va estabilitzar (12,2% interanual enfront del 12,3% anterior), mentre que el de segona mà es va accelerar (12,3% interanual enfront de l’11,1%). A nivell regional, l’acceleració dels preus és generalitzada i relativament homogènia, amb increments interanuals de dos dígits en totes les comunitats.

El nou crèdit a llars a Espanya segueix fort a l’abril i aconsegueix el segon major import concedit des del 2010. Va créixer un 14,5% interanual a l’abril, per sota del 32,5% del mes anterior, afavorit per l’efecte Setmana Santa (el 2024, va caure en l’última setmana de març). Destaca l’avanç del nou crèdit hipotecari (+20,1% interanual) i de consum (+9,8%), mentre que a empreses va augmentar un 10,7%.

Alemanya presenta un paquet de retallada d’impostos a les empreses. El Govern alemany ha presentat un paquet de rebaixes fiscals a les empreses per 46.000 milions d’euros, que estarà en vigor fins al 2029. Entre altres, es contempla una deducció del 30% a l’any per a aquelles inversions en nous equipaments, així com la reducció gradual de la taxa federal de l’impost de societats del 15% al 10% entre el 2028 i el 2032, mentre que la taxa municipal es mantindria al voltant del 14%, la qual cosa situaria la taxa mitjana de l’impost de societats sobre el 24%, més en línia amb la mitjana de l’OCDE. Aquestes mesures se sumarien a les ja aprovades per estimular la inversió en infraestructures. Per part seva, les comandes industrials d’Alemanya van créixer a l’abril més de l’esperat (0,6% intermensual), gràcies a la reactivació de les comandes interiors, en tant que els estrangers s’estabilitzen, després de la notable pujada del mes previ. Aquest comportament apunta al fet que, de moment, encara no s’està produint la temuda reversió de l’«efecte anticipació» vist en el 1T, i es reafirma una certa recuperació del cicle industrial alemany. D’altra banda, la inflació general de la zona de l’euro va caure al maig 0,3 p. p., fins a l’1,9% interanual, mentre la nucli va retrocedir 0,4 p. p., fins al 2,3%, una vegada passat l’efecte Setmana Santa (vegeu la Nota Breve). D’altra banda, la revisió final de les dades de PIB a la zona de l’euro mostra un creixement excepcional del 0,6% intertrimestral (0,3% preliminar), resultat que descansa, en gran mesura, en la substancial revisió del creixement per a Irlanda (9,7% intertrimestral vs. 3,2% preliminar; sense Irlanda, el creixement trimestral hauria estat del 0,3%). Per components, destaquen el dinamisme de la demanda externa (va aportar +0,3 p. p. vs. –0,1 p. p. en el 4T 2024) i de la inversió en capital fix (+0,4 vs. +0,2 p. p.). Aquest extraordinari començament d’any introdueix clars riscos a l’alça per a la nostra previsió de creixement d’un 0,9% el 2025. Finalment, la Comissió considera que Bulgària compleix els requisits per incorporar-se a la zona de l’euro a partir de l’1 de gener del 2026. Ara aquesta recomanació haurà de ser aprovada pel Consell, després de la consulta amb el Parlament i el Banc Central.

L’Oficina Pressupostària del Congrés (CBO, per les sigles en anglès) dels EUA actualitza les seves estimacions del cost del One Big Beautifull Bill Act, el projecte de llei pressupostari de la Casa Blanca, que ja va ser aprovat per la Cambra de Representants i ha de ser aprovat ara pel Senat. Segons la CBO, el projecte afegiria gairebé 3 bilions de dòlars al deute públic (de 36 bilions de dòlars) per al 2034 i, encara que inclou retallades de despeses i augments d’ingressos per 2,9 bilions, les seves reduccions fiscals i noves despeses sumen 5,3 bilions. El dèficit aconseguiria el 7% del PIB el 2026 i el deute brut federal podria arribar al 124% del PIB en 10 anys.

Les últimes dades econòmiques dels EUA comencen a reflectir l’impacte dels aranzels. A l’abril, el superàvit de la balança comercial es va reduir en 76,7 mil milions de dòlars, des del rècord aconseguit al març de 138,3 mil milions de dòlars, fins als 61,6 mil milions de dòlars, explicat principalment per una forta caiguda del 16,3% intermensual de les importacions (el repunt de les importacions en el 1T va ser un esforç per acumular existències previ als aranzels). D’altra banda, l’ISM manufacturer es va mantenir en terreny contractiu per quart mes consecutiu (48,5) i el del sector serveis va sorprendre a la baixa al maig, caient a 49,9 punts des dels 51,6, i va registrar la seva primera contracció en gairebé un any. Les empreses van destacar la creixent incertesa i les pressions de costos associades als nous aranzels i canvis reguladors, la qual cosa ha afectat tant la demanda com la planificació operativa. Així, a mesura que es reverteixen els efectes d’anticipació als aranzels, els ISM suggereixen que el creixement de l’economia comença a moderar-se en el 2T. No obstant això, el mercat laboral sembla, almenys ara com ara, mantenir-se sòlid. Les vacants (enquesta JOLTS) van augmentar a l’abril, mentre que la taxa d’acomiadaments es va mantenir en mínims (1,1%). No obstant això, aquestes dades són de fa dos mesos i el focus està posat en les dades d’ocupació que es publiquen aquesta tarda de divendres.

Els principals emergents tanquen un 1T 2025 positiu però a diferents velocitats. L’economia de l’Índia va créixer un 7,4% interanual (enfront del 6,4% del 4T 2024), per sobre de l’esperat, gràcies a l’auge de la inversió que va compensar la menor aportació del consum privat. D’altra banda, el PIB del Brasil va avançar un 2,9% interanual, moderant-se des del 3,6% del trimestre anterior, degut en part a l’augment de les importacions i del dèficit per compte corrent, afavorit per la fortalesa de la demanda interna. Finalment, a Turquia el tensionament de les condicions financeres i la depreciació de la lira en el 1T 2025 van afeblir la demanda domèstica, i el PIB va moderar el seu creixement fins al 2,0% interanual (enfront del 3,0% en el 4T 2024). De cara als pròxims trimestres, excepte per a l’Índia, esperem que els ritmes de creixement econòmic del Brasil i Turquia s’alenteixin davant la persistència de les pressions inflacionistes i la complexitat de l’entorn econòmic mundial.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.