Els indicadors de sentiment han anat de menys a més al llarg del trimestre, i l’ESI, publicat per la Comissió Europea, s’ha situat en 107,4 punts al juny, la qual cosa assenyala una expansió robusta de l’activitat. Els indicadors d’activitat disponibles fins al maig també mostren una evolució favorable. Pel costat del consum, els moviments amb targeta (compres i reintegraments) han crescut al voltant del 7% interanual en el 2T (vs. el 6% en el 1T), i les vendes d’automòbils han crescut el 13,4% (vs. el –1,7% en el 1T). Pel costat de l’oferta, la producció industrial s’ha recuperat al maig (el +2,6%), després d’uns primers mesos de l’any en contracció (el –2,1% a l’abril i el –2,3% en el 1T). Al front extern, els senyals són d’alentiment a partir de l’abril. En aquest àmbit, és probable que la incertesa i el creixement feble dels principals socis comercials continuïn pressionant les perspectives del sector exterior.

Es tracta del tercer mes consecutiu d’augment de l’IPC general (el 2,4% al juny vs. el 2,3% al maig), que es va situar en el mateix nivell que la subjacent (vs. el 2,2% al maig). Els preus de producció han registrat la cinquena variació interanual negativa consecutiva al maig (el –3,1%), la qual cosa hauria de continuar pressionant a la baixa els preus al consumidor. D’altra banda, l’ocupació va créixer el 2,5% interanual en els cinc primers mesos de l’any (vs. l’1,5% en el mateix període del 2024) i va assolir màxims històrics, amb el 65% de la població en edat de treballar ocupada en el 2T. Per la seva banda, la taxa d’estalvi es manté a la vora de màxims històrics (el 12,3% de la renda disponible en el 1T), resultat d’un creixement més fort de la renda nominal que del consum. Aquests factors continuaran sent un suport per al consum i per a la inversió.

Al maig, es van registrar 3,2 milions d’hostes, un creixement interanual del 2,6%, acompanyat també per un creixement en les pernoctacions (el +1,3% interanual), un increment impulsat, principalment, per turistes residents, les pernoctacions dels quals van augmentar el 5,9%, en relació amb una lleugera caiguda de les de no residents (el –0,2%). En conjunt, els ingressos totals del sector en l’acumulat de l’any han augmentat el 7,9%, malgrat l’augment de la incertesa, un element remarcat en les últimes enquestes del sector.

El superàvit del 0,5% del PIB registrat fins al maig (en relació amb un dèficit del 2,1% fins al maig del 2024) s’explica per un augment interanual del 12,3% en els ingressos, on destaquen les contribucions a la Seguretat Social i els ingressos per IRPF i per IVA, ancorats en el fort augment de l’ocupació i en la trajectòria positiva dels salaris, i per la reducció de les devolucions de l’IRPF i de l’IVA. Sense aquest efecte, els ingressos totals haurien augmentat el 10,5% i el saldo pressupostari se situaria en un lleuger dèficit. Per la seva banda, la despesa va pujar el 4,5% per l’augment de les despeses de personal, de les transferències corrents (amb pensions) i de la inversió. La desacceleració de l’activitat econòmica i les pressions addicionals derivades de compromisos assumits recentment (com la reducció de l’IRPF i la despesa en defensa) augmenten la probabilitat que el saldo pressupostari se situï en terreny negatiu el 2025.