Molt bon comportament del mercat laboral espanyol a l’octubre. L’afiliació a la Seguretat Social va augmentar en 141.926 treballadors (+0,65% intermensual), el major avanç en aquest mes de tota la sèrie històrica exceptuant l’octubre del 2021, en plena recuperació postpandèmia. En termes interanuals, la taxa es va mantenir en el 2,4%. Corregint l’estacionalitat, l’ocupació anota una pujada de 64.569 afiliats, molt per sobre de la mitjana mensual del 3T de 39.207. Quant a l’atur registrat, augmenta en el mes en 22.101 persones, fins als 2.443.766 aturats; aquest increment és inferior a l’habitual en un mes d’octubre (69.000 en la mitjana de 2014-2019) i és inferior també a la dada de l’any passat (26.769). Respecte a fa un any, els aturats cauen en 158.288 i el ritme de caiguda interanual s’intensifica respecte al setembre en 0,1 p. p. fins al –6,1% (vegeu la Nota Breve).

Amb el Govern federal dels EUA tancat des de fa 37 dies (el més llarg de la història), els mercats depenen d’enquestes privades davant la falta d’estadístiques oficials. En aquest context, l’informe d’ocupació privada ADP va mostrar un repunt de 42.000 ocupacions a l’octubre, després de la contracció dels dos mesos anteriors, suggerint una certa reactivació del mercat laboral. La creació de llocs de treball es va concentrar en sectors com el transport, la salut i les finances, tot i que la tendència general continua sent feble. Pel costat de l’activitat, l’ISM de serveis va sorprendre a l’alça, pujant a 52,4 (50 al setembre), el seu nivell més alt en vuit mesos, impulsat per noves comandes i més activitat empresarial. No obstant això, el subíndex de preus pagats va escalar a 70,0, màxim de tres anys, reflectint pressions inflacionàries persistents en els serveis. En contrast, l’ISM manufacturer va caure lleument a 48,7 (49,1 al setembre); la indústria continua en terreny contractiu, tot i que amb una certa millora en comandes i ocupació. El panorama continua incomplet sense dades oficials, la qual cosa afegeix incertesa sobre l’evolució real de l’economia estatunidenca.

Les exportacions de la Xina tornen a caure. El creixement de les exportacions xineses va caure del +8,3% interanual al setembre al –1,1% a l’octubre, la primera caiguda des de febrer d’enguany. Les exportacions als EUA van mantenir la seva senda descendent (–25,2% a l’octubre des del –27,0% de setembre). D’altra banda, el ritme de creixement de les exportacions cap a altres destinacions, com Amèrica Llatina, la UE, la regió ASEAN i l’Àfrica, també es va refredar. En part, aquest moviment pot reflectir la recent apreciació del renminbi, en termes ponderats per comerç, però també assenyala els límits del readreçament de fluxos comercials cap a altres destins. Per productes, destaca la caiguda de les exportacions de semiconductors, afectades per les restriccions a les exportacions d’empreses a la «Llista d’Entitats» estatunidenca, com Nexperia (un proveïdor clau de xips per a fabricants occidentals). D’altra banda, el creixement de les importacions s’ha alentit, del 7,5% interanual al setembre a l’1,0% a l’octubre, destaquen també les caigudes en les importacions de xips i de metalls industrials, aquests últims com a resultat del descens de l’activitat en el sector de la construcció. La reducció dels aranzels estatunidencs, com a part de la «treva» comercial recent, podria oferir un cert suport a les exportacions en el tram final d’any, encara que qualsevol recuperació dels fluxos als EUA serà probablement limitada, en un entorn de tensions comercials persistents al qual s’ha sumat la recent apreciació del renminbi.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.