El nou crèdit a llars a Espanya manté un notable dinamisme. En l’acumulat del gener a l’octubre, la nova concessió (sense renegociacions) creix un 20,7% interanual, destacant el crèdit per a habitatge (+26,1%) i per a consum (+19,8%). En empreses, la nova producció (sense renegociacions) avança un 9,6% interanual, impulsada pels préstecs de més d’un milió d’euros (+13,8% enfront del +3,1% en els de menys d’un milió d’euros).

Les arribades i la despesa dels turistes internacionals a Espanya van mostrar un creixement sòlid a l’octubre. Les arribades de turistes internacionals van avançar un 3,2% interanual, mentre que la despesa va augmentar un 7,4%. En els primers 10 mesos del 2025, es van incrementar un 3,5% i un 7,0%, respectivament, molt per sota dels augments del 10,7% i del 16,6% registrats en les mateixes dates del 2024. Aquestes dades són consistents amb la nostra previsió que el creixement del PIB turístic s’alenteixi des d’un +6,0% el 2024 a un +2,7% el 2025.

La pressió sobre el preu de l'habitatge a Espanya es manté. L’índex de preus de l’habitatge (IPV) de l’INE va augmentar un 2,9% intertrimestral en el 3T 2025 (moderant el ritme enfront de la primera meitat de l’any), mentre que la taxa interanual va augmentar en 1 dècima, fins a situar-se en el 12,8% (la taxa més alta en la sèrie disponible des del 2007). De la mateixa manera que en el 2T, la major part de les pressions alcistes del 3T es va concentrar al mercat de segona mà, on els preus van créixer un 13,4% interanual (12,8% anterior), superant l’avanç de l’habitatge nou (el 9,7% enfront del 12,1%). Tot i que aquesta tendència situa els preus en màxims nominals per a la mitjana nacional, cal assenyalar que, en termes reals, l’IPV continua un 15% per sota dels màxims històrics. Per regions, l’acceleració en els preus no ha estat generalitzada: grans mercats com Andalusia, Catalunya, Navarra i País Basc van registrar increments més 
moderats que en el 2T.

La inflació a la zona de l’euro continua, pràcticament, en l’objectiu del BCE. La inflació general de la zona de l’euro va pujar al 2,2% interanual al novembre (+0,1 p. p. respecte a l’octubre), mentre que la nucli es va mantenir en el 2,4%. Entre les grans economies, la inflació general harmonitzada va rebotar a Alemanya fins al 2,6% interanual (+0,3 p. p. respecte a l’octubre), es va mantenir a França en el 0,8%, va disminuir a Itàlia fins a l’1,1% (–0,2 p. p.) i a Espanya fins al 3,1% (–0,1 p. p.) (vegeu la Nota Breve). La imatge de fons que dibuixen les dades per a l’agregat de la zona de l’euro continua sent l’esperada: una inflació amb algunes resistències en partides inercials (serveis), però, en conjunt, virtualment en l’objectiu del BCE. Així, reforcen la perspectiva d’una política monetària estable en els pròxims trimestres, amb un BCE que no vol respondre a desviacions petites i transitòries de les dades i que mostra poca 
predisposició a ajustar els seus tipus d’interès si no hi ha un canvi rellevant de les perspectives.

Situació política complicada a Alemanya. La coalició governant (CDU/CSU juntament amb el PSD) ha presentat un projecte de llei sobre les pensions que busca garantir que la pensió bàsica pública no sigui inferior al 48% del salari mitjà nacional. Aquest projecte hauria d’aprovar-se pel Budestag (Congrés) abans de final d’any, però s’enfronta al propi rebuig dels 18 membres més joves del partit conservador CDU, que consideren que s’està traslladant una càrrega molt elevada a les generacions futures, i el vot dels quals és decisiu per tirar-lo endavant. Si no s’aprovés, es confirmaria la feblesa de l’actual Govern i es reduiria la confiança dels agents en què puguin dur-se a terme altres reformes estructurals, necessàries per potenciar l’impacte sobre el creixement de l’augment de la despesa en defensa i de l’inflat pla fiscal en infraestructures aprovats per als pròxims 12 anys. Referent a això, sí que es van aconseguir aprovar els pressupostos per al 2026 que recullen un endeutament total d’uns 180.000 milions d’euros, més del triple que el 2024 i màxim des del 2021 després de la pandèmia. D’aquesta manera, es busca finançar una inversió total de 126.700 milions d’euros, un 10% més que el pressupostat per al 2025.

Les dades publicades aquesta setmana reforcen l’expectativa que la Reserva Federal retalli tipus en la seva pròxima reunió. Al mercat laboral, les nòmines privades ADP van mostrar una caiguda de 32.000 llocs, revertint gran part de l’augment del mes anterior (+47.000) i evidenciant una certa feblesa en sectors com manufactures i construcció. En inflació, la bona notícia va venir de l’ISM de serveis al novembre, amb l’índex de preus pagats caient fins a 65,4 (mínim de set mesos); en manufactures, els preus van repuntar lleument, però es van mantenir prop de la seva mitjana dels últims 10 anys. Quant a l’activitat, l’ISM de serveis va pujar 0,8 punts fins a 52,6 (màxim de nou mesos), assenyalant expansió, mentre que l’ISM manufacturer va retrocedir a 48,2, encara que el subcomponent de producció va avançar amb força fins a 51,4, la qual cosa suggereix una certa resiliència. Finalment, a l’espera de dades de consum publicades amb retard, Mastercard va publicar que, segons les seves dades internes, el consum al Black Friday va augmentar un 4,1% interanual (impulsat principalment per les vendes en línia, que van augmentar un 10,4%).

El creixement dels principals països emergents es manté sòlid, tot i que les perspectives són una mica més ombrívoles. L’Índia va créixer un 8,2% interanual en el 3T (enfront del 7,8% en el 2T), gràcies al consum privat i al comportament del sector exterior, que, malgrat desaccelerar-se en el trimestre, va continuar aguantant millor de l’esperat l’impacte dels aranzels nord-americans. Per part seva, el PIB de Turquia va avançar un 3,7% interanual entre el juliol i el setembre (enfront del 4,9% del 2T), a menor ritme del previst inicialment, a causa de la moderació del creixement en la indústria i els serveis. La demanda agregada es va mantenir sòlida, malgrat l’entorn creditici restrictiu. Finalment, l’economia brasilera va créixer un 1,8% interanual en el 3T (enfront del 2,4% del 2T), gràcies al creixement de les exportacions, tot i els aranzels i de la desacceleració de la demanda mundial, mentre que la inversió i la despesa de les llars es van ressentir davant la política restrictiva del banc central. No obstant això, i malgrat el bon comportament registrat en aquestes economies, creiem que de cara als pròxims trimestres les seves taxes de creixement es poden veure limitades per la imposició d’aranzels elevats per part dels EUA sobre les seves exportacions, com en el cas de l’Índia i el Brasil, i per l’aplicació de polítiques monetàries restrictives al Brasil i Turquia.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.