Índia, l’economia estrella de 2025. L’Índia es perfila, entre les grans economies, com la que més creix a nivell global, ja que registra un creixement mitjà del PIB superior al 7,0% en el període postpandèmia. En els propers anys, és probable que el creixement de l’economia índia es moderi lleument de forma progressiva. Esperem un creixement proper al 6,5%, davant un entorn global fragmentat, on es veu afectada per uns aranzels encara entre els més elevats en les seves exportacions als EUA (malgrat que les recents negociacions podrien reduir l’«aranzel recíproc» del 25% al 18% i eliminar el gravamen addicional del 25%) i l’elevada competitivitat de les exportacions de la Xina. Així i tot, i encara que hagi mostrat alguns senyals de desacceleració a finals del 2025, el creixement recent ha estat millor del que s’esperava (un 8,2% interanual el 3T), i això haurà de permetre que l’economia tanqui l’any 2025 amb un creixement proper al 7,0% (l’any fiscal 2025 s’acaba el març de 2026). En el terreny domèstic, unes polítiques fiscals i monetàries expansives hauran de seguir oferint vents de cua a curt termini, alhora que l’economia índia manté alguns avantatges estratègics a mitjà termini, com una demografia favorable i la recent implementació de reformes estructurals, com la del mercat laboral, que afavorirà el creixement de la participació laboral, sobretot femenina, i la inversió en infraestructures clau per a l’economia del país.

Relaxació de la política monetària al llarg de 2025, en un entorn de baixa inflació. La caiguda sostinguda de la inflació al llarg dels darrers anys, en un context d’unes polítiques monetàries i fiscals més conservadores i d’un abaratiment de preus d’aliments i energia, ha permès al Banc Central de l’Índia (RBI) adoptar una política monetària expansiva el 2025, amb una reducció del tipus repo fins al 5,25% (–125 punts bàsics, el nivell més baix en quatre anys), i també un relaxament de les restriccions sobre préstecs i una retallada de la ràtio de reserves. D’ara endavant, s’espera que l’RBI mantingui una estratègia prudent i que els tipus d’interès de referència es mantinguin estables al voltant dels nivells actuals.

La política fiscal hauria de mantenir un to moderadament expansiu. S’espera que el dèficit fiscal segueixi estable al voltant del 7%. La retallada fiscal pels canvis introduïts en l’impost sobre béns i serveis i l’elevat nivell de despesa en infraestructures hauria de seguir donant suport a la demanda interna. En aquest entorn, malgrat uns nivells de dèficit i de deute públic (sobre el 80% del PIB) elevats, la situació és estable, ja que la major part del deute del país està en mans domèstiques. Així mateix, la combinació d’unes polítiques monetàries i fiscals prudents, d’una inflació continguda i d’un creixement elevat reforça un panorama d’estabilitat macroeconòmica al país.

Una economia robusta en el front extern. El dèficit per compte corrent de l’Índia s’hauria de mantenir contingut, per sota del llindar del 2% del PIB considerat per l’RBI com a sostenible. D’una banda, les barreres comercials (en concret, els aranzels imposats pels EUA), una demanda interna sòlida i l’augment de preus de metalls contribuiran a un empitjorament del dèficit extern. De l’altra, la reducció dels preus del petroli i la depreciació de la rupia (ha caigut a mínims històrics davant del dòlar el 2025, prop de 90 rupies per dòlar) oferiran algun suport a curt termini. En aquest context, amb una inflació continguda i àmplies reserves, l’RBI compta amb un grau de llibertat suficient per ajustar la seva política monetària davant possibles canvis en l’entorn macrofinancer.

Després d’una depreciació de la rupia propera al 5% el 2025, la tendència ha seguit, a principis del 2026, i el tipus de canvi s’ha situat lleugerament per sobre de les 90 rupies per dòlar. Probablement persistiran alguns factors de pressió baixista sobre la rupia al llarg de 2026, com un dèficit comercial en augment, tot i que encara contingut, i un entorn global volàtil que segueix condicionant els fluxos d’inversió cap a les economies emergents. Les intervencions regulars del Banc Central hauran de permetre estabilitzar la moneda, i esperem que el tipus de canvi es mantingui proper a les 90 rupies.

Els riscos per a l’economia índia es presenten esbiaixats a la baixa. Entre d’altres, destaquem els següents:

• El sector exportador davant d’un cicle difícil. Tot i que l’exposició del país a l’economia nord-americana és relativament baixa (al voltant del 2% del PIB), l’Índia s’enfronta a un dels aranzels més alts sobre les seves exportacions als EUA, i això redueix la seva competitivitat davant d’altres països asiàtics (i en concret, de la Xina) i dificulta el desenvolupament del sector manufacturer, en un moment clau per a l’economia índia. En positiu, nous acords comercials (amb el Regne Unit i la UE) i la implementació efectiva de les reformes estructurals a nivell intern podrien impulsar les exportacions i els fluxos d’inversió.
• Les tensions geoeconòmiques i la incertesa poden agreujar la posició externa. Una escalada superior de les tensions comercials i l’augment de la incertesa podrien generar condicions financeres més estrictes i repunts de preus de les importacions, en particular de les matèries primeres energètiques i els aliments. Així mateix, un deteriorament dels índexs de confiança podria llastrar el consum i la inversió a nivell intern.
• Canvi climàtic. Uns patrons climàtics més impredictibles generen riscos addicionals a curt termini, amb un impacte potencial elevat en els cultius i els preus dels aliments. L’economia de l’Índia és altament vulnerable al canvi climàtic. El sector agrícola dona feina a més del 40% de la força laboral del país i més del 60% de la població viu en zones rurals. Tot això exigirà en els propers anys unes polítiques d’adaptació, com la preparació davant de possibles desastres naturals, la millora de les infraestructures i el suport al sector agrícola, i tot això representa uns costos potencials fins al 2030 propers al 18% del PIB, segons estimacions de les autoritats del país.