Al desembre, les vendes interiors de les grans empreses, deflactades i corregides d’efectes d’estacionalitat, van créixer un 4,2% interanual, un ritme notable, tot i que lleugerament inferior al 5,2% del mes anterior. Per destí, destaquen les vendes de béns de consum, que van créixer un 5,3%, per sobre de les de béns de capital i intermedis (4,3% i 3,8%, respectivament). En el conjunt del 2025, les vendes van créixer un 4,6%.

La inflació a Espanya retrocedeix per tercer mes consecutiu i torna a nivells previs al repunt. L’INE revisa a la baixa la dada d’inflació general del gener fins al 2,3%, la qual cosa suposa una caiguda de 6 dècimes respecte al mes anterior i situa la inflació en el seu registre més baix des del juny del 2025, quan es va iniciar el repunt inflacionista. Aquesta caiguda respon a l’evolució favorable dels preus de l’energia, tot i que la moderació també s’estén als components nucli (exclosos els aliments i els productes energètics), la inflació dels quals cau per primera vegada des del maig de l’any passat, 1 dècima, fins al 2,7%.

De fet, el PIB va augmentar menys d’un 0,1% intertrimestral en el 4T 2025, resultat que s’explica per uns serveis estancats i una inversió residencial i empresarial que cauen significativament. Si bé en el conjunt de 2025 el creixement va assolir l’1,3%, després del 0,3% de l’any anterior, es va confirmar una clara tendència de «més a menys» al llarg de l’any que justifica el biaix dovish mostrat pel Banc d’Anglaterra en la seva última reunió. La feblesa observada en les enquestes empresarials i del consumidor, entre d’altres, no permet anticipar una acceleració significativa de l’activitat a curt termini.

El mercat laboral dels EUA arrenca l’any amb bon peu. Al gener, es van crear 130.000 noves ocupacions, molt per sobre del que s’esperava i clarament superior a la mitjana mensual de l’any passat (a penes 15.000). La millora del gener es va concentrar en el sector privat, que va contrarestar, amb escreix, la pèrdua d’ocupació en el sector públic. Per sectors, destaca el dinamisme en salut i assistència social, però també alguns sectors cíclics com la construcció, els serveis professionals i les manufactures. A més, la taxa d’atur va caure 0,1 p. p., fins al 4,3%, reflectint un mercat laboral que no mostra senyals de refredament intens. En contrast, les vendes al detall del desembre van oferir un senyal de més fragilitat del consum, en estancar-se i registrar caigudes en la majoria dels segments (actuacions, electrònics, mobles, i serveis de restauració). No obstant això, el consum va arrossegar una inèrcia positiva al llarg del 4T que donarà un impuls a l’activitat a curt termini i els nowcasts de la Fed apunten a un creixement intertrimestral del PIB de més del 0,7%.

Notable descens de la inflació xinesa al gener. La inflació general va caure al 0,2% (vs. 0,8% anterior) i la subjacent al 0,8% (vs. 1,2% anterior), tot i que això es deu en gran manera a efectes estacionals, relacionats amb l’Any Nou Xinès. D’altra banda, la deflació dels preus de producció es va suavitzar al gener, situant-se en el –1,4% (vs. –1,9% anterior), gràcies al fet que van registrar la pujada intermensual més elevada en els dos últims anys, un senyal que les pressions deflacionistes en el sector manufacturer podrien començar a dissipar-se. No obstant això, els desequilibris entre oferta i demanda es mantenen, per la qual cosa no cal esperar pressions alcistes significatives sobre la inflació.

Una creació d’ocupació als EUA molt superior a l’esperada al gener (vegeu la secció d’Economia internacional) va alleujar els temors sobre la feblesa del mercat de treball que semblaven insinuar altres indicadors. Això ha reduït la pressió sobre la Fed perquè hagi de baixar tipus de forma més acusada, donant cert suport al dòlar, que es va consolidar en creuaments per sota dels 1,19 euros per dòlar. Mentrestant, les corbes de rendiments sobirans als EUA van mostrar una certa volatilitat: unes vendes al detall més febles del que s’esperava van provocar caigudes en les rendibilitats en tots els trams de la corba, que van revertir en part després de la dada d’ocupació, deixant el balanç de la setmana amb modestes caigudes a les TIR dels treasuries, i cert aplanament de la corba. Per part seva, els temors sobre l’impacte de la IA sobre els sectors «tradicionals» està provocant importants correccions en borsa d’empreses de software, editorials, signatures de serveis financers i altres, arrossegant a la baixa als principals índexs borsaris als EUA. Mentrestant, al Japó, el partit de la primera ministra Sanae Takaichi va obtenir els dos terços dels escons de la Cambra Baixa, la qual cosa li atorga prou marge per aplicar el seu programa, basat en forts estímuls fiscals per estimular el creixement. El Nikkei va reaccionar amb importants pujades (més d’un 5,0% durant la setmana), el ien es va apreciar més d’un 2,6% respecte al dòlar (va aconseguir un dels seus millors creuaments des de l’octubre de l’any passat) i les rendibilitats del deute a 30 i 40 anys van caure amb força (13 p. b. i 19 p. b., respectivament). Finalment, el risc geopolític a l’Iran i l’anunci de l’OPEP+ de caigudes en la seva producció van pressionar a l’alça el preu del cru, pujades que es van capgirar després de conèixer-se que l’Agència Internacional de l’Energia retallava substancialment les seves previsions de demanda de cru per al 2026, deixant el barril de Brent cotitzant una mica per sota dels 68 dòlars.