Sobre la sostenibilitat del sistema de pensions

Contingut disponible en

El desequilibri dels comptes de la Seguretat Social ha anat augmentant des del 2010. De fet, es preveu que la bretxa entre els ingressos i les despeses sigui de l'1,0% del PIB el 2014. El Govern va disposar de 14.000 milions d'euros del Fons de Reserva de la Seguretat Social el 2014 per afrontar el pagament de les pensions i, als Pressupostos de la Se­­gu­­­­retat Social, preveu utilitzar-ne 8.500 més el 2015.

Aquesta situació ve donada pel descens de les cotitzacions socials, de caràcter més conjuntural, i per l'augment de la despesa en pensions, més estructural i propiciat per l'increment del nombre de pensionistes i per l'augment de l'import de la pensió mitjana. Una mostra de l'en­­ve­­lli­­ment de la població espanyola és que el nombre de pensionistes ha passat de 7,7 milions el 2008 a 8,4 en el 3T 2014. Així mateix, l'import de la pensió mensual mitjana ha passat de 725 euros el 2008 a 877 euros el 2014 i ha su­­pe­­rat els 1.000 euros en el cas de les pensions de jubilació contributives (vegeu el primer gràfic).

Les reformes del sistema de pensions aprovades recent­­ment haurien d'augmentar la sostenibilitat del sistema. En concret, la reforma del 2011 ajuda a contenir la despesa en pensions, ja que augmenta de forma progressiva l'edat de jubilació de 65 a 67 anys i el nombre d'anys inclosos en la quota de 15 a 25. Atès que la seva implementació està di­­ferida en el temps, l'impacte trigarà a observar-se.

La reforma del 2013 també introdueix elements que haurien d'ajudar a reequilibrar els comptes de la Seguretat Social. En primer lloc, afegeix un factor d'equitat genera­­cio­­nal que té en compte l'esperança de vida en el càlcul de les pensions (s'implementarà a partir del 2019). Així ma­­teix, afegeix un factor de revaloració anual de les pensions que es començarà a aplicar, per primera vegada, el 2015. Aquest índex modula la revaloració de les pensions en funció dels fluxos pressupostaris de la Seguretat Social i del cicle econòmic i busca un equilibri, a mitjà termini, en­­tre els ingressos i les despeses, tot i que estableix, també, un increment mínim (el 0,25%) i un de màxim (inflació +0,5%). Per al 2015, el resultat de la determinació de l'Índex de Revaloració de les Pensions que equilibraria els ingressos i les despeses se situaria per sota del 0,25%, se­gons càlculs de l'AIReF. Així, doncs, el Govern ha aplicat la pujada mínima establerta per llei (el 0,25%), resultat que, ateses les perspectives econòmiques a mitjà i a llarg termini, és probable que es repeteixi en els pròxims anys.

L'evolució prevista a mitjà termini (2015-2020) dels ingressos i de les despeses de la Seguretat Social mostra que la bretxa s'hauria de tancar de forma gradual (vegeu el se­­gon gràfic). Els mecanismes adoptats permeten, doncs, un cert ajust. No obstant això, l'AIReF ha donat un toc d'alerta en relació amb les previsions d'ingressos del Govern per a aquest període, ja que troba que són massa optimistes (les de despeses semblen més realistes, ja que són més fà­­cils de preveure). A més a més, el seu càlcul, que modelitza, d'una banda, l'evolució de les cotitzacions socials i el nom­­bre de pensions i, de l'altra, la taxa de substitució en­­tre pensions sortints i entrants, revela que seran necessaris uns ingressos addicionals equivalents a l'1,0% del PIB anual durant el període 2015-2020.

En resum, per bé que les reformes ajuden a la sostenibilitat del sistema, la bretxa entre els ingressos i les despeses no s'elimina completament. El Govern preveu aconseguir més ingressos amb la introducció de les retribucions en es­­pècie, el nou sistema de liquidació directa (CRETA) i la llui­­ta contra el frau (mesures previstes als Pressupostos de la Seguretat Social per al 2015). La pilota encara corre.

 
Etiquetes:
Comptes públics
documents-10180-1045601-c1501IM_F9_01_CAT_v2_fmt.png
documents-10180-1045601-c1501IM_F9_02_CAT_OK_fmt.png