En l'actual fase de recuperació de l'economia espanyola, el creixement de la inversió és menys vigorós que en episodis anteriors (vegeu el primer gràfic). Malgrat que acumula cinc trimestres en positiu, encara es troba el 42% per sota del seu nivell màxim, assolit en el 4T 2007. No obstant això, l'anàlisi detallada de l'evolució de la inversió per com­­ponents i per sectors institucionals aporta un diag­­nòs­­tic més esperançador.

La inversió en construcció va ser el component que va re­­cu­­lar més durant la recessió, amb una caiguda acumulada del 50% en relació amb el nivell del 2007. Aquesta reculada reflecteix un ajust necessari en aquest sector després de l'esclat de la bombolla immobiliària. De fet, la inversió en construcció ha estat l'últim component que ha tornat a créixer i ha anotat la primera taxa de variació intertrimestral positiva en el 2T 2014.

Si ens fixem en l'evolució de la inversió sense construcció, el perfil de la recuperació s'assembla més al de l'anterior fase de recuperació, iniciada en el 1T 1994. En concret, la inversió en equipament va començar a créixer en el 1T 2013, dos trimestres abans de l'inici de la recuperació del PIB. De lla­­vors ençà, acumula un creixement del 23,3%. El tercer component de la inversió, els productes de la propietat in­­tel·lectual, va mantenir taxes de creixement positives du­­rant la recessió, de manera que el seu pes en relació amb la inversió total s'ha duplicat i ha passat del 7% del 2006 al 15% del 3T 2014. Aquestes dades evidencien un canvi important en el model productiu, amb un pes menor del sector de la construcció i un pes creixent dels actius im­­ma­­terials.1

La descomposició de la inversió per sectors institucionals també convida a una mica d'optimisme. La inversió empresarial, generalment la més productiva, és la que mostra una evolució més positiva, ja que creix des del 2010 a una taxa intertrimestral mitjana del 0,5%. La inversió de les llars, que, principalment, és immobiliària, ha patit un ajust important i ha acumulat un descens del 65% des del 2007. En el 2T 2014, va començar a créixer, i esperem que, a poc a poc, es vagi recuperant, amb el suport de l'estabilització dels preus de l'habitatge, de la generació d'ocupació i de la reactivació del crèdit hipotecari. Finalment, la inversió de les administracions públiques, que va esmorteir la caiguda de la inversió total durant la primera recessió (2008-2009), va caure bruscament entre el 2011 i el 2012. En efecte, és una de les partides pressupostàries que més s'ha ajustat per complir els objectius de dèficit públic. En concret, es va reduir el 63% entre el 2010 i el 2014. Els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2015 preveuen un creixement del 4,8% en aquesta partida, de manera que cal esperar que la inversió pública també s'afegeixi al creixement en els pròxims trimestres.

La comparativa internacional també ofereix matisos interessants a l'hora de valorar l'ajust de la inversió. Específicament, en el 3T 2014, el pes de la inversió en el PIB era del 18,6% a Espanya, un valor molt similar al de la zona de l'euro (19,4%) o al dels EUA (19,3%). El pes de la inversió en construcció sobre la inversió total (48,4%), malgrat l'important ajust patit, també és ara comparable al de les principals economies avançades. Certament, l'ajust de la inversió a Espanya ha estat de primer ordre, però la seva composició sembla ara més equilibrada. Un bon punt de partida per encarar amb optimisme el nou cicle de creixement.

1. Malgrat els importants esforços per incloure la inversió en actius intangibles en els comptes nacionals, una part important encara no es comptabilitza. Vegeu el Dossier «Comptabilitat nacional en l'era digital», de l'IM del novembre del 2014.