Malgrat el vigor amb què s’ha generat ocupació en els tres últims anys, la població activa no ha deixat de recular. En concret, entre el 1T 2014 i el 1T 2017, la població activa¹ es va reduir en 190.600 persones. En aquest mateix període, la població de 16 anys o més va augmentar en 121.000 persones, de manera que la reculada de la població activa s’explica en la seva totalitat per la caiguda de la taxa d’ac­­tivitat: aquesta taxa es va situar en el 58,8% en el 1T 2017, 0,6 p. p. per sota del 1T 2014.² Aquest descens, com veu­­rem tot seguit, és degut, principalment, a l’envelliment de la població.

En general, l’evolució de la taxa d’activitat en relació amb l’edat exhibeix una forma de U invertida: la taxa dels joves és relativament baixa, ja que coincideix amb l’etapa formativa, i augmenta de forma gradual amb la seva incorporació al mercat laboral; assoleix el nivell màxim entre els 35 i els 45 anys, i després baixa de forma abrupta a mesura que s’acosta l’edat de jubilació. En aquest sentit, l’en­­ve­­lliment poblacional que té lloc a Espanya comporta una disminució de la taxa d’activitat.³ De fet, si calculem la taxa d’activitat cenyint-nos a la població entre 16 i 64 anys, és a dir, sense tenir en compte les persones que superen l’edat de jubilació, s’observa que s’ha mantingut constant en el 75%, la qual cosa evidencia que la caiguda de la po­­bla­­ció activa és deguda a la reculada de la població en edat de treballar.

El descens de la taxa d’activitat amb l’edat és més intens en les persones amb un nivell educatiu més baix. Les persones amb estudis superiors, que, en un primer moment, retarden l’entrada al mercat laboral, registren, durant la resta de la vida laboral, taxes d’activitat més elevades i solen ajornar la sortida del mercat laboral (vegeu el primer gràfic). El major nivell educatiu de les noves generacions ajuda a mitigar el descens de la població activa a causa de l’envelliment poblacional. El segon gràfic mostra que la reculada de la població activa es concentra en la població amb estudis primaris (–531.000). En canvi, la població activa amb estudis secundaris i universitaris ha crescut en aquest mateix període, en 310.000 i en 139.000 persones, respectivament.

Les projeccions disponibles⁴ palesen que la població activa anirà descendint a mesura que un major nombre de persones arribi a l’edat de jubilació. Tot i que una part d’aquesta caiguda serà compensada per un nivell educatiu superior de les noves generacions i per la major taxa d’activitat associada, això no serà suficient. En particular, es preveu que la població activa reculi en 1,7 milions entre el 2016 i el 2029 i que la taxa d’activitat se situï en el 53,8% el 2029. En definitiva, l’envelliment poblacional és un dels reptes més importants als quals s’enfronta l’economia espanyola a mitjà termini, i, en aquest context, les polítiques destinades a afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors més grans poden ajudar a alentir la caiguda de la població activa.

1. La població activa comprèn les persones ocupades i aturades de 16 anys o més.

2. La taxa d’activitat mesura el percentatge de la població activa entre el total de la població de 16 anys o més.

3. Entre el 1T 2014 i el 1T 2017, el percentatge de població amb edat superior als 50 anys (edat en què la taxa d’activitat comença a caure) s’ha incrementat en 2 p. p., fins al 39% del total.

4. Projeccions de taxes d’activitat 2016-2029 (INE).