Inflació

Quins factors expliquen la baixa inflació de Portugal?

Contingut disponible en
Daniel Belo

• Recentment, la inflació portuguesa ha registrat dades negatives per primera vegada des del 2015.

• Una de les raons que expliquen aquesta evolució és la reducció sobtada dels preus dels béns energètics, un fenomen que es regeix, principalment, per factors externs.

• La desacceleració dels preus des del final del 2018 coincideix també amb l’adopció de mesures governamentals destinades a reduir alguns preus de la cistella de consum.

En els últims mesos, el nivell de preus a Portugal ha sorprès amb una caiguda de la inflació fins a valors negatius (per primera vegada des del 2015). Al juliol i a l’agost, els preus van caure el 0,3% i el 0,1% interanual, respectivament, i la inflació subjacent va ser també negativa al juliol (el –0,1%) i molt reduïda a l’agost (el 0,2%). Aquesta evolu­­ció crida especialment l’atenció si fem una comparativa europea. La variació interanual de l’índex de preus de con­­sum harmonitzat (IPCH) de Portugal, que és comparable amb l’evolució dels preus als diferents països de la zona de l’euro, també va ser negativa al juliol (el –0,7%) i a l’agost (el –0,1%), mentre que, al conjunt de la zona de l’euro, els preus van avançar l’1,0% en els dos mesos. Què explica aquest comportament de la inflació a Portugal?

La inflació de Portugal ha caigut d’una mitjana anual de l’1,0% el 2018 al 0,6% a l’agost (registre mitjà dels 12 últims mesos). La reducció sobtada en els preus dels béns energètics ha estat un factor extern clau que explica aquesta evolució: entre el desembre del 2018 i l’agost del 2019, la taxa de variació mitjana dels preus dels béns energètics en els 12 últims mesos va caure del 4,7% al 0,9%, la qual cosa explica –0,3 p. p. de la disminució de la inflació general mitjana.

La desacceleració dels preus des de l’inici d’enguany coincideix també amb l’adopció de mesures governamentals que han reduït alguns dels preus de la cistella de consum. Al gener, l’Entitat Reguladora del Sector Energètic va decidir abaixar el 3,5% els preus de l’electricitat.1 A més a més, a l’abril, el Govern va abaixar el 23% el preu dels bitllets de transport públic en relació amb l’any anterior i, al maig, es va produir l’entrada en vigor de les noves tarifes de telecomunicacions en l’àmbit europeu, amb una desacceleració dels preus en aquest àmbit del 0,4% del desembre del 2018 al –1,2% a l’agost. A més d’aquestes mesures administratives, un seguit de promocions al sector turístic també han contribuït a la caiguda de la inflació: el creixement dels preus dels restaurants i hotels va caure del 2,1% a l’1,1% a l’agost.

En els propers trimestres, cal esperar que la inflació iniciï una senda de recuperació gradual, que la tornaria a acostar a la mitjana europea, amb el suport de la baixa taxa d’atur, d’un major dinamisme salarial i de la política monetària acomodatícia del BCE.

Daniel Belo

1. Aquesta xifra reflecteix també l’impacte dels preus dels béns energètics comentat al paràgraf anterior.

Daniel Belo
im_1911_f8_01_ca.png
im_1911_f8_02_ca.png
im_1911_f8_03_ca.png
im_1911_f8_04_ca.png