Activitat i creixement

Sembla que la recuperació prosseguirà

Contingut disponible en

L'economia espanyola continua creixent, tot i que a un ritme lleugerament menor. Després de l'intens avanç del PIB en el 2T, del 0,6% intertrimestral, les últimes dades suggereixen que s'està produint un lleuger alentiment. L'índex d'activitat econòmica de "la Caixa" Research apunta a un avanç intertrimestral del PIB al voltant del 0,5% en el 3T 2014. La nostra previsió, del 0,4%, se situa en la banda baixa de l'interval acceptable de probabilitats i respon a dos factors. Primer, és possible que l'economia espanyola s'hagi vist afectada per la desacceleració recent de l'activitat europea, i això quedaria recollit en les dades del 3T que encara no estan disponibles. Segon, una part del fort repunt de l'activitat en el 2T 2014 va ser impulsada per factors temporals, com la presa de decisions de consum i d'inversió ajornades durant la crisi. En qualsevol cas, tot fa pensar que la taxa de creixement continuarà sent notable, atesos els condicionants que envolten l'economia espanyola.

Els indicadors d'oferta mostren signes d'estabilització en taxes positives. En general, els diferents indicadors avançats d'activitat dibuixen un escenari de creixement una mica més moderat en el 3T 2014. Una mostra d'això és la lleugera desacceleració de la facturació de les empreses. L'entrada de comandes de la indústria també ha perdut una mica de força (el 2,4% interanual al juliol, que cal comparar amb el 4,2% del juny). La mateixa lectura d'estabilització atorguen els índexs PMI de serveis i manufactures, que es mantenen en zona expansiva. Ara com ara, les xifres espanyoles continuen tenint un comportament més positiu que els registres que arriben dels principals països de la zona de l'euro. No obstant això, la desacceleració de l'activitat del Vell Continent és un risc que cal tenir present. A mesura que la zona de l'euro torni a créixer a un ritme més vigorós, la recuperació de l'economia espanyola s'anirà consolidant.

Moderació també en el ritme de millora del mercat laboral. Després d'un període en què la taxa de creixement interanual d'ocupats ha pujat mes rere mes, s'ha mantingut estable a l'agost en el 2,0%. No esperem que el progrés del mercat laboral s'aturi, però sí sembla que la taxa de creació d'ocupació està arribant al seu nivell de mitjà termini. El fet que el nombre d'afiliats a la indústria i a la construcció hagi deixat de caure en relació amb l'any anterior i que la recuperació no se centri, exclusivament, en el sector de serveis permet confiar en la seva continuïtat. Sens dubte, la creació d'ocupació en els últims mesos ha jugat un paper clau en la reactivació del consum. Si tenim en compte les principals sèries, la recuperació del consum continuarà, tot i que amb menys força, atesos els indicadors d'activitat i del mercat laboral. La confiança del consumidor, per exemple, va recular en el 3T (–7,9 punts, enfront dels –6,1 punts del 2T), però es manté en nivells històricament elevats. També mostren un alentiment del consum les vendes al detall. Mentre que, en el 2T, van augmentar el 0,6% interanual, durant els mesos d'agost i de setembre, l'avanç mitjà va ser del 0,1%.

Lleugera recuperació de la inflació. Tal com s'esperava, l'avanç de l'INE va situar la taxa d'inflació en el –0,2% al setembre (el –0,5% a l'agost). Aquesta dada suggereix que la inflació podria haver tocat fons i iniciaria, així, una trajectòria ascendent. Malgrat el creixement econòmic, la inflació s'ha mantingut en terreny negatiu des del juliol, pressionada per la davallada dels preus dels lubrificants i carburants i d'altres components volàtils, com els aliments frescos. Així ho demostra el fet que la inflació subjacent no hagi baixat del 0%, i no s'espera que reculi en els pròxims mesos, ja que la reactivació del consum i la depreciació de l'euro haurien de propiciar que els preus reprenguin una via ascendent. De tota manera, la recuperació de la inflació serà molt lenta, a causa de dos factors. Primer, malgrat que el PIB ha crescut durant quatre trimestres consecutius, la utilització de la capacitat productiva es manté en nivells molt baixos. Segon, persisteix la contenció salarial, tal com ho reflecteixen les dades de l'Enquesta Trimestral de Cost Laboral. En el 2T 2014, els costos salarials van augmentar el 0,4% intertrimestral (el 0,0% en el 1T), molt per sota de l'1,0%, mitjana dels anys 2000-2007. L'augment moderat dels salaris pactats en conveni al juliol, del 0,6% interanual, apunta a un avanç salarial contingut fins al final d'enguany, de manera que no hi haurà pressions inflacionistes per aquesta via.

Signes d'estabilització al mercat immobiliari. El preu de l'habitatge va deixar de recular en el 2T 2014. Així ho recullen les dades de l'INE, amb un increment de l'1,8% intertrimestral, i del Ministeri de Foment, amb una taxa del 0,0%. D'aquesta manera, es posa fi a una caiguda que, des del 2008, supera el 30% nominal. L'estabilització incipient del preu de l'habitatge ve acompanyada de la millora de la demanda. Al juliol, la compravenda d'habitatges va avançar el 10,7% interanual (el 6,4% en el 2T). La demanda de pisos es veurà afavorida per la laxitud monetària, que ha situat l'economia espanyola en un entorn de tipus d'interès baixos. Al juliol, el tipus d'interès de la nova concessió de crèdit a les llars per a la compra d'un habitatge es va situar en el 2,9%, enfront del 5,7% del 2008. Així mateix, les dades mostren que la concessió de crèdit nou es recupera, tot i que de forma molt gradual, del nivell mínim registrat al setembre del 2013. Tot plegat suggereix que la correcció del sector immobiliari pot arribar al seu final.

El sector exportador dóna mostres de millora. Les exportacions de béns van créixer el 8,7% interanual al juliol i es van desmarcar de la feblesa mostrada durant la primera meitat de l'any, anotant així un registre del 0,5%. Malgrat que sembla que les exportacions han recuperat el pols, els vaivens característics d'aquesta sèrie ens obliguen a ser prudents a l'hora de valorar aquest repunt. Sens dubte, perquè la tendència ascendent de les exportacions es consolidi, serà imprescindible que la recuperació de la zona de l'euro guanyi fortalesa. Pel seu costat, el dinamisme importador es manté, ja que l'economia espanyola creix gràcies a la demanda interna. El resultat és que el saldo de béns s'està deteriorant des de l'inici de l'any. Al juny, va ser de –17.189 milions d'euros, en termes acumulats de 12 mesos (–10.777 milions d'euros al gener del 2014).

El turisme estranger avança a un ritme de rècord. L'arribada de visitants es va accelerar a l'agost (el 8,8% interanual) i situa en 45,4 milions el nombre de turistes que han visitat el país des de l'inici d'enguany (42,3 milions el 2013). El bon pols dels mercats emissors, llevat del rus, permet mantenir l'optimisme a curt termini. L'excel·lent comportament del turisme estranger dels últims mesos ha anat acompanyat d'un increment significatiu dels ingressos d'aquesta partida. Al juny, aquests ingressos van augmentar el 4,6% interanual, un repunt insuficient per compensar el deteriorament del saldo de béns i de rendes. Així, al juny, el saldo corrent es va situar de nou en terreny negatiu (–1.008 milions d'euros en termes acumulats de 12 mesos).

El Govern presenta els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2015 amb un escenari macroeconòmic versemblant. En conjunt, les previsions de creixement utilitzades per marcar els objectius per a les principals partides del balanç públic se situen en línia amb el consens d'economistes. En concret, els pressupostos es basen en un avanç de l'activitat de l'1,3% el 2014 i del 2,0% el 2015. Segons l'Agència Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que avalua, per primera vegada, el quadre macroeconòmic, les xifres plantejades són plausibles, tot i que matisa que l'evolució de la zona de l'euro podria ser una mica pitjor del que es preveu. El projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat presenta un avanç de l'activitat i del consum que farà créixer el 5,4% anual els ingressos tributaris el 2015, fins i tot tenint en compte l'impacte de la reforma fiscal. D'altra banda, la despesa baixarà el 3,2%, pel descens del pagament d'interessos i per la menor aportació a la Seguretat Social i al Servei Públic d'Ocupació Estatal. Això permetrà dur a terme l'ajust fiscal de sis dècimes fins al 2,9% del PIB. No obstant això, cal assenyalar que una gran part de l'ajust del dèficit fiscal pressupostat tant per la via dels ingressos com de les despeses depèn del fet que les previsions de creixement es compleixin, és a dir, respon a factors cíclics.

Ara com ara, el compliment de l'objectiu fiscal del 2014 sembla factible. A l'agost, el dèficit de l'Estat es va situar en el 3,3%, dues dècimes per damunt de l'objectiu d'enguany. Una reducció d'aquesta magnitud en els quatre últims mesos de l'any no sembla complicada. A més a més, cal destacar que la revisió recent del PIB, que segueix la nova normativa europea de comptes, ha incrementat el 2,6% el PIB nominal del 2013 i ha reduït en tres dècimes a la baixa, fins al 6,3%, el dèficit per a enguany. Conseqüentment, l'ajust fiscal necessari per complir l'objectiu de dèficit del 2014 del conjunt del sector públic, del 5,5% del PIB, ha baixat fins als 0,8 p. p., la qual cosa en facilitarà clarament l'assoliment.

documents-10180-720477-c1410IM_EE_01_CAT_fmt.png
documents-10180-720477-c1410IM_EE_02_CAT_fmt.png
documents-10180-720477-c1410IM_EE_03_CAT_fmt.png
documents-10180-720477-c1410IM_EE_04_CAT_fmt.png
documents-10180-720477-c1410IM_EE_05_CAT_fmt.png
documents-10180-720477-c1410IM_EE_06_CAT_fmt.png
documents-10180-720477-c1410IM_EE_07_CAT_fmt.png
documents-10180-720477-c1410IM_EE_08_CAT_fmt.png
documents-10180-720477-c1410IM_EE_09_CAT_fmt.png