L'FMI espera que l'economia mundial creixi el 3,5% el 2015 i el 3,7% el 2016, per damunt del 3,3% del 2014, però, en els dos casos, tres dècimes per sota de la previsió de l'octubre. La recuperació del 2015 ve marcada per la caiguda del preu del petroli, que dóna suport a un major creixement, en especial a les economies avançades. Així i tot, la llista de riscos a la baixa continua sent important. Destaquen els geopolítics i els financers, inclòs el procés de normalització monetària als EUA. Per països, llevat del pronòstic per als EUA, que torna a millorar, la revisió a la baixa és generalitzada: relativament moderada a la zona de l'euro i al Japó i més important a les economies emergents (l'avanç esperat de les quals per al 2015 passa del 5,0% al 4,3%). A la Xina i a l'Índia, malgrat la revisió a la baixa duta a terme, s'espera, encara, un creixement per damunt del 6%. La revisió ha estat més important als països exportadors de petroli, entre els quals destaca, de forma especial, Rússia, amb un creixement previst per al 2015 que se situa ara en el –3,0%.
ESTATS UNITS
El PIB va créixer un robust 0,7% intertrimestral en el 4T 2014, gràcies a l'embranzida persistent del consum privat (esperonat pels baixos preus de la benzina) i a la recuperació de la inversió residencial, que van compensar la lleugera desacceleració de la inversió no residencial i la reculada de la despesa pública a causa de desajustaments en la desestacionalització de la despesa militar. L'avanç de l'economia nord-americana per al conjunt del 2014, llastat per un feble 1T, queda, així, en el 2,4%, una dècima més del que esperàvem. De cara al 2015, augmentem en quatre dècimes la nostra previsió (fins al 3,5%), en línia amb les previsions de l'FMI (3,6%) i per damunt del potencial del país (que se situa al voltant del 2,2%). Aquest increment en el pronòstic es basa en la dada més positiva del 4T i en el preu del cru que estimem que serà una mica més barat el 2015 (en concret, el 20% per sota de la nostra previsió del gener). A més a més, el bon to de l'economia nord-americana el 2015 es basarà en un menor ajust fiscal i en la recuperació continuada del sector immobiliari. Aquests factors compensaran la fortalesa del dòlar, una certa desacceleració en la inversió en equipament i uns salaris que encara continuen avançant per sota del que seria desitjable.
Els indicadors d'activitat més recents confirmen la fortalesa de l'economia nord-americana. La Reserva Federal, en l'estudi de camp que elabora regularment (Beige Book), continua avalant el context d'expansió del país. Així mateix, els índexs de sentiment empresarial (ISM), malgrat la lleugera reculada del desembre, es corresponen amb creixements robusts del conjunt de l'economia, amb nivells de 55,5 i de 56,2 punts per a manufactures i per a serveis, respectivament. La despesa de consum de les llars (que representa el 70% del PIB) també va ser vigorosa en els quatre últims mesos, amb una taxa d'estalvi més baixa (l'increment de la despesa de consum supera el de la renda disponible).
El vigor del mercat laboral continua sense generar increments salarials. Al desembre, es van crear 252.000 llocs de treball, de nou per damunt dels 200.000, xifra que indica un mercat fort. Això deixa la creació d'ocupació per al conjunt del 2014 en gairebé tres milions, xifra que dobla la mitjana històrica des del 1980. Així mateix, la taxa d'atur va recular dues dècimes, fins al 5,6%, molt a la vora del 5,0% del desembre del 2007, moment anterior a l'inici de la crisi. No obstant això, aquesta evolució, indubtablement positiva, presenta dues ombres. La primera és l'estancament continuat de la taxa d'activitat (els qui treballen i els qui busquen feina), que, al desembre, va baixar lleugerament fins al 62,7% de la població més gran de 16 anys, lluny del 66% anterior a la crisi. Una part important d'aquesta diferència és deguda a factors no demogràfics. En especial, l'encara elevada proporció de desanimats, la reinserció dels quals al mercat laboral és difícil. La segona és l'elevada subocupació, és a dir, les persones que treballen a temps parcial obligades per la conjuntura del mercat i que voldrien fer-ho a temps complet. El Bureau of Labor Statistics comptabilitza una taxa àmplia d'atur (anomenada U6), que inclou aquesta subocupació i que, al desembre, es va situar en l'11,2%, el doble que la taxa d'atur. Aquest atur ampli evoluciona també a la baixa, però a un ritme més lent que la taxa oficial d'atur, la qual cosa, sens dubte, dificulta que observem millores salarials més clares.
La contribució de la construcció a l'avanç del PIB hauria d'augmentar el 2015. La crisi (i la consegüent pèrdua de llocs de treball) va alentir la formació de llars, la qual cosa va reduir la demanda d'habitatges. Això ha creat un pool considerable de llars pendents de formació que hauria d'alimentar el mercat immobiliari el 2015 i el 2016. Així, la robusta xifra d'1.089.000 habitatges iniciats (en termes anuals) al desembre del 2014 continua tenint un marge important de millora, ja que se situa significativament per sota de la mitjana d'un milió i mig del període 2000-2007. Aquest nivell es podria assolir amb la normalització gradual de la formació de llars. Una mostra que aquest procés avança és el fet que la proporció d'habitatges vacants en relació amb el total del parc d'habitatges es trobi ja en nivells previs a la bombolla (el 3,5% del 2002).
La inflació nord-americana es desaccelera, malgrat l'activitat robusta. L'IPC del desembre va avançar el 0,8% interanual, cinc dècimes per sota del registre del novembre, a causa de la forta caiguda del component energètic. Per la seva banda, l'índex subjacent (sense els aliments ni l'energia) va avançar l'1,6% interanual, una dècima per sota de la dada del novembre. En aquest sentit, és simptomàtic que la Fed, en la reunió del gener, admetés que la inflació dels últims mesos s'ha reduït de forma substancial per sota de l'objectiu del 2%. Això, juntament amb la rebaixa en la nostra previsió del petroli per al 2015, implica una rebaixa en les estimacions de la inflació nord-americana (de l'1,0% de mitjana al 0,5%).
JAPÓ
El primer ministre Shinzo Abe presenta un pressupost rècord per reactivar l'economia el 2015. La despesa pública augmentarà el 0,5% pel cost de les pensions, pel fort augment de la partida de defensa i pel paquet fiscal del 0,7% del PIB destinat a les llars amb rendes baixes i a les pimes (precisament, els sectors més perjudicats per la feblesa del ien). L'Executiu opina que la recuperació de la demanda interna no és compatible amb noves retallades. Així ho confirmen un consum privat de les llars i una confiança del consumidor en nivells baixos després de la pujada de l'IVA del passat 1 d'abril. L'augment dels ingressos fiscals per l'increment de l'IVA contribuirà, però, a reduir el dèficit públic el 2015. Una altra ajuda procedirà de la feblesa del ien, que, combinada amb la caiguda del preu del petroli, ja va propiciar una reducció del dèficit comercial al desembre.
Els preus continuen lluny de l'objectiu del 2% del Banc del Japó. L'IPC del desembre va créixer el 2,4% interanual, el 0,3% sense l'efecte de la pujada de l'IVA, i l'IPC sense aliments (però amb l'energia), utilitzat com a referència pel Banc del Japó, es va quedar en el 0,5% de pujada interanual un cop descomptat l'efecte de l'IVA. Per la seva banda, el 26 de gener, el Banc del Japó va rebaixar de l'1,7% a l'1,0% l'objectiu d'inflació per a l'any fiscal 2015, la qual cosa introdueix un biaix a la baixa en la nostra previsió d'inflació per al 2015 (1,4%).
EMERGENTS
La Xina es desaccelera, però continuem esperant un aterratge suau. El PIB va avançar el 7,3% interanual en el 4T 2014 i va deixar el còmput anual en el 7,4%, una mica per sota de les nostres previsions, però va sorprendre positivament el consens. Aquest creixement anual és el més baix des del 1990, d'acord amb la rebaixa recent de previsions de l'FMI i amb la probable rebaixa de l'objectiu oficial de creixement (del 7,5% al 7%) al març. En línia amb el procés d'alentiment controlat que persegueix l'Executiu, i atesa la lleugera desviació de la dada del 2014, revisem a la baixa les nostres previsions de creixement per al 2015 i el 2016 en dues dècimes i en una dècima, respectivament (fins al 7,0% i el 6,6%). Els indicadors més recents d'activitat continuen donant suport a la hipòtesi d'una transició suau. Així, l'índex de producció industrial es va accelerar fins al 7,9% interanual al desembre, i les vendes al detall, fins a l'11,9%.
L'Índia es beneficia del petroli barat. El Banc Central, que busca una línia de rigor monetari, va abaixar el tipus de referència del 8,0% al 7,75% després de diversos mesos d'inflació moderada (5% al desembre) i va deixar la porta oberta a nous descensos. L'Índia, on les importacions de petroli (amb el Brent a 108 dòlars/barril) representaven el 5,3% del PIB, el doble del 2,4% de la Xina, veu com el petroli barat millora el seu quadre macroeconòmic i li dóna marge de maniobra per efectuar reformes que empenyin el creixement per damunt del 6,0%.
Als altres emergents de referència, la tònica dominant és la disparitat. Rússia s'endinsa en una recessió intensa (esperem que, el 2015, el PIB caigui de forma pronunciada) per la incertesa geopolítica, pel descens del preu del petroli i per l'enfonsament del ruble. Al Brasil, la nova legislatura va arrencar amb l'anunci d'un ambiciós ajust fiscal per al 2015, equivalent a l'1% del PIB. Aquesta major ortodòxia hauria de contribuir a recuperar la confiança inversora, malgrat que ens empeny a reduir la previsió de creixement per al 2015 de l'1,3% a l'1,0%.
