L’avanç del PIB guanya tracció. En el 2T, l’economia espanyola va accelerar el ritme de creixement fins al 0,9% intertrimestral, 1 dècima per damunt del registre del 1T. Per al conjunt de l’any, CaixaBank Research espera un creixement del 3,1%, una previsió que coincideix amb les del Banc d’Espanya i de l’FMI, després que aquesta última institució revisés a l’alça les previsions de creixement al juliol (0,5 p. p.). L’excepcional trajectòria de l’economia espanyola, que acumula ja tres anys creixent per damunt del 3%, és possible gràcies a la confluència de factors externs i interns que, ara com ara, no sembla que mostrin símptomes d’esgotament. A nivell intern, les reformes estructurals i els guanys en competitivitat tenen un impacte positiu i durador sobre el creixement econòmic. L’entorn exterior favorable també dóna suport al bon funcionament de l’economia espanyola. En aquest sentit, destaquen l’acceleració de l’activitat econòmica dels països de la zona de l’euro, un preu de petroli que es manté en cotes relativament baixes i un procés de normalització monetària a la zona de l’euro que s’espera que sigui molt gradual. Per a l’any vinent, CaixaBank Research preveu que el creixement del PIB es mantindrà robust, en el 2,7%.

El consum privat recupera el protagonisme. El desglossament del PIB pel costat de la demanda mostra que la contribució de la demanda interna al creixement interanual en el 2T va ser de 2,4 p. p., 1 dècima superior a la del 1T i coherent amb la previsió de CaixaBank Research. Tal com s’esperava, el consum privat va recuperar el protagonisme i va créixer el 0,7% intertrimestral després de la desacceleració puntual experimentada en el 1T. La inversió, per la seva banda, va alentir el creixement (el 0,8% intertrimestral) arran de la desacceleració de la inversió en equipament. Aquest alentiment entra dins de la variabilitat habitual de la sèrie i no fa canviar la visió a mitjà termini sobre la seva evolució favorable. Paral·lelament, la inversió en construcció va mantenir un ritme de creixement similar al del 1T. La demanda externa, per la seva banda, va mantenir una aportació positiva al creixement interanual del PIB de 0,7 p. p., malgrat que les dades de les exportacions i de les importacions, que solen presentar una alta variabilitat, van ser més febles del que s’esperava.

El mercat laboral manté un to positiu, coherent amb el creixement de l’activitat econòmica. En el 2T, la creació d’ocupació va augmentar un notable 0,9% en termes desestacionalitzats, segons l’EPA, la qual cosa va situar el nombre d’ocupats en els 18,8 milions, tal com els bons registres d’afiliació a la Seguretat Social durant aquests mesos feien preveure. D’aquesta manera, la taxa de variació interanual dels ocupats va pujar al 2,8% (el 2,3% en el 1T). L’augment de l’ocupació va permetre que la taxa d’atur es reduís de manera significativa, fins al 17,2%, i acumula ja un descens de 2,8 p. p. en l’últim any, la qual cosa ha permès que el total d’aturats se situï per sota dels quatre milions per primera vegada des de l’inici de la crisi. Aquest descens considerable de l’atur sol ser habitual en el 2T, atès l’inici de la temporada turística. De fet, el sector serveis va generar el 75% del total de l’ocupació creada en el 2T. Malgrat que la contractació indefinida va continuar augmentant (l’1,8% interanual), el nombre d’assalariats amb contracte temporal va créixer més, de manera que la taxa de temporalitat va augmentar en aquest 2T fins al 26,8%.

La bona marxa del mercat de treball es manté en el segon semestre. El ritme d’augment d’afiliats a la Seguretat Social es va situar, al juliol, en el 3,6% interanual i va registrar l’ascens més notable en un mes de juliol des de l’inici de la crisi. De la mateixa manera, l’atur registrat també va presentar una bona evolució i va anotar un descens del 9,4% (el 10,7% al juny). De cara als propers mesos, s’espera que el mercat laboral mantingui un to positiu, coherent amb el creixement econòmic, la qual cosa hauria de permetre la creació de més de 500.000 llocs de treball entre el 4T 2016 i el 4T 2017.

La recuperació de l’ocupació i les condicions financeres favorables impulsen la compra d’habitatge. En concret, les trans­accions de compravenda d’habitatge van augmentar el 12,1% interanual al juny (en l’acumulat de 12 mesos) i ja sumen 235.672 des de l’inici de l’any. A més de la puixança interna, les compres per part d’estrangers, que representen el 13% del total de les compres d’habitatge realitzades a Espanya, també mantenen un to expansiu, malgrat la reducció de compres per part dels ciutadans britànics (vegeu el Focus «Conseqüències del brexit sobre el sector immobiliari», en aquest mateix Informe Mensual). Per la seva banda, els visats d’inici d’obra van alentir la tendència ascendent (van créixer el 14% interanual al maig en l’acumulat de 12 mesos, enfront del 20% a l’abril) i continuen lluny dels nivells registrats abans de la crisi. Aquest fet, juntament amb l’increment de la demanda d’habitatge, afavoreix la tendència alcista dels preus d’habitatge.

La inflació s’estabilitza per l’evolució del preu del petroli. L’IPC va registrar una variació interanual de l’1,6% a l’agost, 1 dècima superior a la dada del juliol, després de la notable desacceleració en relació amb els registres del 3,0% del començament de l’any. De cara als propers mesos, el feble preu del petroli moderarà la inflació en l’últim tram de l’any. Per la seva banda, la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) va pujar 2 dècimes al juliol, fins a l’1,4%, esperonada per l’increment dels preus industrials, que va compensar amb escreix la desacceleració del preu de l’electricitat.

La temporada turística i l’augment més moderat del preu del petroli afavoreixen el sector exterior. Al juny, el superàvit per compte corrent va ascendir a 3.570 milions d’euros en l’acumulat de l’any, un registre clarament inferior als 5.754 milions registrats fins al juny del 2016. Aquesta evolució més negativa és conseqüència del deteriorament en el saldo energètic, ocasionat per l’augment en el preu del petroli en els primers mesos de l’any. No obstant això, de cara a la segona meitat de l’any, l’augment més moderat previst en el preu del petroli contindrà l’augment de la factura energètica, i, al mateix temps, es preveu que la balança de rendes i serveis mantingui una tendència positiva. En particular, els baixos tipus d’interès donen suport a l’evolució del saldo de rendes (per a més detalls, vegeu el Focus «La millora de la balança de rendes», en aquest Informe Mensual). El turisme, per la seva banda, continua liderant la millora en el saldo de serveis. Al juliol, l’arribada de turistes internacionals es va incrementar l’11,1% interanual i va assolir els 46,9 milions des de l’inici de l’any.

El creixement econòmic facilita l’assoliment de l’objectiu de dèficit. Les bones dades d’activitat han permès un increment d’ingressos tributaris de l’ordre del 6,6% en relació amb la dada del maig de l’any anterior (excloses les Corporacions locals), i les despeses de les Administracions públiques han disminuït el 0,1% en relació amb el maig del 2016. Les cotitzacions socials i l’IRPF, per la seva banda, continuen mostrant creixements moderats i una mica inferiors als previstos. L’execució pressupostària de l’Estat, de la qual ja es disposen dades fins al juny, mostra una millora del dèficit de l’Estat de 8 dècimes en relació amb el registre de l’any anterior, la qual cosa el situa en l’1,1% del PIB. L’evolució positiva dels comptes públics, juntament amb l’alta probabilitat que l’impacte de les contingències derivades del rescat de les autopistes de peatge es traslladi íntegrament al 2018, facilita l’assoliment de l’objectiu de dèficit del 3,1% del PIB el 2017.

El sector bancari, més solvent i resistent, augmenta l’oferta de crèdit. La Comissió Europea va publicar al juliol el setè informe de seguiment de l’economia espanyola que elabora després de l’assistència financera duta a terme el 2014. L’informe destaca que la implementació dels plans de reestructuració dels bancs amb participació pública està molt avançada i hauria de concloure al final de l’any. A més a més, assenyala que la reestructuració bancària ha anat més enllà dels bancs que han rebut ajudes públiques, ja que el sector bancari en general ha ajustat el model de negoci. Així, doncs, el sector bancari està cada vegada en una posició millor per incrementar el flux de crèdit a les llars i a les empreses, tal com ho corroboren les dades de noves operacions fins al juliol. En concret, el crèdit al consum i el de compra d’habitatge van avançar el 17% interanual en l’acumulat de l’any. En el cas de les societats no financeres, mentre que el crèdit a les pimes va continuar fluint de manera significativa (el 8% interanual), les noves operacions a grans empreses van incrementar un tímid 0,2% interanual, a causa de les bones condicions que ofereix el finançament mitjançant bons corporatius. Aquesta tendència es mantindrà en el tram final de l’any, gràcies al manteniment de la política monetària expansiva del BCE, que donarà suport a les favorables condicions de finançament bancari i del mercat de bons corporatius.