L’economia de la zona de l’euro manté el ritme de creixement en la segona meitat de l’any. En concret, el PIB de la zona de l’euro va registrar un avanç del 0,6% intertrimestral en el 3T, un ritme de creixement elevat i similar al de la primera meitat de l’any, tal com ja ho apuntaven els indicadors econòmics. Per països, es van conèixer també les dades d’Espanya (el 0,8% intertrimestral) i de França (el 0,5%). Atesa la fermesa mostrada pel ritme d’activitat, l’FMI ha revisat a l’alça les previsions econòmiques per a la zona de l’euro fins al 2,1% el 2017 i l’1,9% el 2018 (+0,2 p. p. en els dos anys), lleugerament per sota de la previsió de CaixaBank Research (el 2,2% i el 2,0%, respectivament). La institució, a més a més, va destacar la solidesa de la demanda interna i l’acceleració de les exportacions com a factors que donen suport a un creixement per damunt del potencial. A mitjà termini, però, l’FMI alerta que, sense reformes estructurals, la taxa de creixement de la zona de l’euro s’anirà re­­duint de forma gradual. En concret, apunta que els factors que mantenen el potencial de creixement en cotes moderades són la baixa productivitat, una demografia adversa i l’elevat endeutament públic i privat. D’altra banda, també vam conèixer la dada de PIB del Regne Unit per al 3T 2017, que, amb un avanç del 0,4% intertrimestral (el 0,3% en el trimestre anterior), va ser prou coherent amb l’esperat pel consens d’analistes. Ja en el pla polític, destaquen la victòria del partit conservador (ÖVP) i l’augment del suport al partit d’extrema dreta (FPO) en les eleccions legislatives d’Àustria del 15 d’octubre. De fet, s’espera que els dos partits formin coalició per governar i que aquesta coalició apliqui una agenda que ajudi a reforçar el creixement de l’economia i que no obstaculitzi l’agenda reformista europea. No obstant això, pot generar tensions al si de la UE pel que fa a la política migratòria. A Alemanya, després de les eleccions legislatives del 24 de setembre, el partit de centredreta d’Angela Merkel (CDU) ha començat a negociar la formació d’una coalició de govern amb els liberals (FDP) i amb els verds, tot i que, ateses les marcades diferències en certes polítiques, es preveu que les discussions seran complicades. Finalment, Itàlia ha aprovat la nova llei electoral, coneguda com Rosalletum, la qual combina un sistema de representació directa (per al 36% dels escons) i un de proporcional (per al 64% restant). Aquesta reforma aplana el camí per a la celebració d’eleccions al començament del 2018, i s’espera que afavoreixi els partits tradicionals enfront dels populistes, ja que els tradicionals estan disposats a formar coalicions de govern.

Els indicadors d’activitat palesen que el ritme de creixement es manté en l’últim trimestre de l’any. Els primers indicadors disponibles per al 4T 2017 suggereixen que l’economia de la zona de l’euro manté un vigorós ritme de creixement. En aquest sentit, l’índex de sentiment empresarial compost (PMI) per al conjunt de la zona de l’euro es va situar en els 55,9 punts a l’octubre, un registre similar al del 3T (56,0) i en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts). Així mateix, l’índex de sentiment econòmic (ESI) va assolir els 114 punts a l’octubre, el nivell més alt des del 2001. Per països, destaca, en especial, França, amb un índex PMI compost que, a l’octubre, va assolir els 57,5 punts, la quota més alta des del maig del 2011. Per la seva banda, a Alemanya, l’índex es va situar per damunt de la mitjana del 3T (56,0) i l’indicador de sentiment empresarial IFO va tornar a assolir el nivell més alt registrat.

El consum de les llars continua empenyent el creixement de l’economia. Una mostra d’això és l’evolució positiva de les vendes al detall de la zona de l’euro, les quals van registrar un avanç de l’1,9% interanual a l’agost, un ritme inferior al del mes anterior, però encara superior a la mitjana del 2016 (l’1,4%). Així mateix, l’índex de confiança del consumidor de l’octubre es va situar en els –1,0 punts, el registre més alt des del maig del 2007. De cara als propers mesos, esperem que el manteniment del bon to del consum privat, amb el suport de les millores del mercat laboral i de l’entorn de tipus d’interès baixos.

La inflació de la zona de l’euro es va normalitzant de manera molt gradual amb l’avanç de l’activitat. A l’octubre, la inflació general de la zona de l’euro, mesurada per l’índex de preus al consum harmonitzat (IPCH), es va situar en l’1,4%, 1 dècima per sota del registre del mes anterior, a causa d’una menor contribució del component energètic. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou del càlcul els components volàtils (l’energia i els aliments no processats), va recular fins a l’1,1%, un registre 0,2 p. p. inferior al del mes anterior. Esperem que, en els propers mesos, la inflació subjacent, indicativa de les tendències inflacionistes a mitjà termini, prossegueixi la seva recuperació gradual, gràcies al creixement de l’activitat i a les millores al mercat laboral.

Les condicions financeres es mantenen acomodatícies i donen suport a l’avanç de la demanda interna. L’enquesta de préstecs bancaris del BCE per al 3T 2017 mostra que la demanda de crèdit a la zona de l’euro va augmentar en tots els segments, esperonada, entre altres factors, per l’entorn de tipus d’interès baixos. Segons la mateixa enquesta, a més a més, les llars van disposar de més facilitats per accedir a préstecs al consum i per a la compra d’habitatge. Les empreses, per la seva banda, es van continuar beneficiant del relaxament dels criteris d’aprovació de préstecs dels trimestres anteriors. De cara al 4T, les entitats de crèdit esperen que la demanda de crèdit torni a augmentar, mentre que anticipen una reducció dels estàndards per a la concessió de préstecs a les llars. Tot plegat indica que les condicions financeres continuaran donant suport a l’avanç de la demanda interna.

El nivell de deute públic de la zona de l’euro es continua reduint de forma gradual. Mentre que el dèficit públic mitjà de la zona de l’euro es va situar en l’1,2% del PIB en el 2T 2017, 3 dècimes per sota del registre del mateix període del 2016, el deute públic es manté prop del 90% del PIB. En concret, en el 2T 2017, el deute públic es va situar en el 89,1% del PIB, gairebé 2 p. p. per sota del nivell del 2T 2016 (el 90,8%). Aquesta reducció gradual del deute públic, però, amaga comportaments dispars entre països. D’una banda, el nivell de deute públic s’ha reduït de manera considerable (en 3 p. p. de PIB o més) a Grècia, als Països Baixos, a Alemanya, a Àustria i a Bèlgica. En altres països, com Itàlia, Portugal o França, els nivells d’endeutament públic s’han mantingut estables o, fins i tot, han augmentat. En aquest sentit, atès que aquest segon grup té uns nivells de deute públic elevats, és important que es canalitzi una reducció del deute fins a situar-lo en nivells més sostenibles, en especial ara que els vents bufen a favor.

PORTUGAL

L’economia portuguesa manté el dinamisme. Després del creixement del 3,0% interanual en el 2T 2017, els indicadors disponibles fins avui evidencien el manteniment del bon to de l’activitat en la segona meitat de l’any. En aquest sentit, destaca l’indicador coincident d’activitat del Banc de Portugal, que recull l’evolució dels indicadors d’alta freqüència de l’economia lusitana i que va tornar a augmentar al setembre (el +3,9% inter­­anual) i va mantenir, així, la tendència a l’alça iniciada el 2016. Així mateix, l’índex de sentiment econòmic (ESI) per a l’octubre va assolir els 114,4 punts, un registre superior al de la mitjana de la primera meitat de l’any (111,5 punts) (30/10). Pel costat de la demanda, el subindicador coincident de consum privat del Banc de Portugal va avançar el 2,6% interanual al setembre, un ritme similar al de la primera meitat de l’any, mentre que la confiança del consumidor es manté en nivells històricament elevats. En definitiva, el conjunt d’indicadors suggereix que les perspectives de creixement econòmic es mantenen positives. Atesa aquesta evolució, el Banc de Portugal, al Butlletí Econòmic de l’octubre, ha mantingut les previsions de creixement del PIB per al 2017 (el 2,5%) i el 2018 (el 2,0%).

El saldo per compte corrent de Portugal es manté en terreny positiu. En particular, el superàvit per compte corrent (acumulat de 12 mesos) va assolir els 980 milions d’euros a l’agost, un registre superior als 787 milions d’euros de l’agost del 2016 i equivalent al 0,5% del PIB. En termes de composició, aquesta millora es va produir gràcies al major superàvit de la balança de serveis i al menor dèficit en la balança de rendes, que van compensar el major dèficit de béns. En aquest sentit, el deteriorament s’explica per l’augment de les importacions energètiques (fruit de l’enca­­ri­­ment del preu del petroli) i el de béns intermedis i d’equipament (per la recuperació de la inversió).

El context econòmic favorable també es reflecteix en l’e­­vo­­lu­­ció del crèdit. A l’agost, la nova concessió de crèdit a les llars per a la compra d’habitatge va mantenir la tendència a l’alça ini­­ciada el 2015, va augmentar el 39,2% interanual en l’acumulat de l’any i va reflectir la recuperació de la demanda del sector immobiliari. Per la seva banda, el nou crèdit al consum, tot i que va alentir el ritme de creixement, va continuar creixent amb vigor (el 7,6% interanual). Pel costat de l’oferta, la concessió de nou crèdit a les petites i a les grans empreses continua patint el procés de despalanquejament que encara du a terme el sector privat. En concret, el deute de les empreses portugueses no financeres s’ha reduït de forma considerable des del nivell màxim assolit el 2013, tot i que encara es manté en nivells elevats (el 111,4% del PIB en el 1T 2017) i per damunt de la mitjana de la zona de l’euro (el 104,2%).