Turisme

La reactivació del teixit empresarial turístic

Després del xoc que va representar la irrupció de la COVID-19, el teixit empresarial turístic va reduir de forma ostensible els nivells d’activitat, de manera que es va destruir molta ocupació i va haver-hi una acollida massiva als ERTO. En l’actualitat, l’oferta turística es troba immersa en un procés de reactivació. L’eliminació de les restriccions a la mobilitat ha animat un bon nombre d’establiments turístics a reobrir les portes, malgrat que els nivells de demanda se situen encara en cotes reduïdes. Amb l’arrencada de la temporada estival, és fonamental que el sector turístic pugui mantenir, i guanyi, l’aposta per la reactivació. Només així s’aconseguirà tornar a generar ocupació.

Contingut disponible en
p 15

El col·lapse de la demanda turística entre els mesos de març i de juny va anar acompanyat de la desactivació d’una gran part d’empreses turístiques, que es van veure obligades a aturar l’activitat per les restriccions de mobilitat i per la impossibilitat d’oferir els seus serveis. Així, segons les dades de l’enquesta d’ocupació hotelera, entre el març i el maig del 2020, van romandre oberts una mitjana mensual de 4.100 establiments hotelers, xifra que representa el 73% menys que en el mateix període del 2019. Es tracta d’una caiguda molt important, però una mica inferior a la patida per la demanda (més del 90%). Això és degut al fet que la reactivació del sector durant el mes de maig ha estat una mica més intensa del que es podria inferir de les dades de demanda. Així, durant el mes de maig, el 12% dels establiments que estaven actius al febrer van reobrir les portes (principalment, establiments petits i amb necessitats de personal baixes) i es van avançar lleugerament a la demanda i a l’expectativa d’afrontar un repunt de reserves.

Una anàlisi de la facturació per TPV per seguir a temps real l’activitat de l’oferta turística

La conjuntura actual és tan complexa que les enquestes que realitza l’INE i que, tradicionalment, nodreixen l’anàlisi de l’oferta turística d’aquest informe ens donen molta menys informació que en el passat, ja que el nombre d’enquestes dutes a terme en establiments oberts és insuficient.1 Gràcies a l’explotació del big data de CaixaBank, hem pogut eludir aquest problema mitjançant l’elaboració d’un indicador que permet fer un seguiment en temps real dels nivells d’inactivitat de l’oferta turística. Amb aquesta finalitat, utilitzem la proporció de comerços amb TPV de CaixaBank que han passat a no registrar facturació. Tal com s’observa al gràfic següent, segons aquest indicador, el sector va viure un tancament gairebé total durant el període comprès entre la declaració de l’estat d'alarma i el 24 de maig, data que va marcar l’inici de la fase 2 en una part del país. De llavors ençà, la reactivació de l’oferta ha guanyat tracció. Al final de juny, i per primera vegada des del mes de març, la proporció de comerços turístics inactius es va situar per sota del 50%, coincidint amb la finalització de l’estat d'alarma i amb l’obertura de les fronteres amb els països de la UE.

  • 1. L’INE no ha publicat dades a nivell regional de l’enquesta d’ocupació hotelera, a causa del limitat nombre d’establiments enquestats a l’abril i al maig. Tampoc s’han publicat les dades de l’índex de preus hotelers ni de rendibilitat (ADR i RevPAR).

Proporció d’hotels i d’agències de viatges sense facturació en TPV de CaixaBank

% sobre el total

p 14
Nota: La sèrie està normalitzada perquè la proporció de comerços inactius sigui igual a 0% al desembre del 2019. Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes.

La reactivació de l’oferta turística respon de manera anticipada a la demanda i reacciona positivament a les perspectives de recuperació i al relaxament de les mesures de distanciament social. De la limitació de l’aforament al 30% i del tancament de les zones comunes als establiments hotelers establerts en la fase 1 de la desescalada, s’ha passat, en molts casos, a un límit d’aforament superior al 70% en l’actualitat, la qual cosa permet superar àmpliament el llindar de demanda necessari per compensar els costos.2 Així i tot, segons les dades internes de CaixaBank, durant la segona setmana de juliol, el 31% dels establiments turístics estaven inactius i la facturació dels establiments hotelers presentava encara caigudes al voltant del 65% interanual, la qual cosa porta a inferir que, probablement, la major part dels operadors no han assolit el llindar de rendibilitat.

  • 2. En l’actualitat, la regulació de les mesures de distanciament social és competència de les comunitats autònomes, de manera que no hi ha un criteri comú sobre els límits d’aforament en establiments turístics i hoteleria. Cal assenyalar que, en el cas dels establiments comercials i hotelers petits, les mesures de distanciament social entre clients representen limitacions d’aforament més estrictes que les indicades.
La reactivació del sector turístic: polítiques econòmiques i adaptació a la nova demanda

Fins que no s’assoleixi aquest llindar de rendibilitat, és important mantenir l’adopció de mesures de política econòmica que continuïn fent costat al sector. Les principals mesures de suport s’han basat a facilitar els ajustos temporals de les plantilles mitjançant la flexibilització dels ERTO i a proporcionar liquiditat a les empreses (100.000 milions d’euros en avals ICO per a empreses, amb un tram de 2.500 milions d’euros només accessible per a empreses turístiques), a més d’una moratòria fins a 12 mesos per a operacions de finançament hipotecari d’immobles lligats a l’activitat turística subscrites amb entitats de crèdit. Totes aquestes mesures, enfocades a mitigar l’impacte de la crisi del coronavirus, han estat fonamentals perquè el teixit empresarial turístic suportés aquests mesos d’aturada de la demanda.

El sector turístic haurà d’impulsar la seva transformació per adaptar-se als nous paràmetres de seguretat sanitària a curt termini i als nous corrents de fons de la demanda a mitjà i a llarg termini.3 Així, el pla de reactivació del turisme proposat pel Govern a mitjan juny contempla mesures en aquesta mateixa direcció, com els crèdits tous per finançar solucions sostenibles per a empreses turístiques o inversions en transformació digital. En aquest sentit, ampliar el paper de les polítiques públiques podria ser un element dinamitzador fonamental perquè el sector tingui la capacitat de dur a terme aquestes inversions i aconsegueixi mantenir els nivells de competitivitat.

D’altra banda, la disminució de la competència internacional pel turisme en un entorn de menor demanda com l’actual pot ser clau també per accelerar la reactivació del sector aquest estiu. Cal recordar que, el 2019, va millorar la percepció per part dels turistes britànics i alemanys d’altres mercats mediterranis, com Turquia, Egipte, Tunísia i el Marroc, la qual cosa va limitar el creixement de la demanda estrangera a Espanya.4 No obstant això, la pandèmia ha provocat que aquests mercats estiguin patint restriccions importants per rebre turistes europeus, no solament perquè no formen part de la UE, sinó perquè les restriccions que han imposat els seus governs són més severes que en el cas d’Espanya i d’altres socis comunitaris del Mediterrani. Així ho recull el gràfic següent, basat en el COVID-19 Government Response Tracker que elabora la Universitat d’Oxford.

  • 3. Vegeu l’article «El futur del turisme global», en aquest mateix informe.
  • 4. Vegeu article «La lluita pel turisme internacional al Mediterrani», a l’Informe Sectorial de Turisme del 1r semestre del 2020 i publicat a www.caixabankresearch.com

Intensitat de les restriccions frontereres

p 15
Font: CaixaBank Research, a partir de dades d’Oxford COVID-19 Government Response Tracker.
L’ocupació al sector turístic, la més afectada per la COVID-19

La reactivació guanya més protagonisme per l’impacte que pot tenir sobre l’ocupació. El mercat laboral espanyol ha patit un xoc contundent. En el mes juny, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social es va situar en 18,6 milions de persones, 974.000 llocs de treball menys que al juny del 2019 (el –5% interanual), dels quals al voltant del 70% eren treballadors temporals. Addicionalment, 1,8 milions d’empleats estaven afectats per ERTO, és a dir, continuaven afiliats a la Seguretat Social i no comptabilitzaven com a aturats, però no treballaven o no ho feien a temps complet.

L’ocupació al sector turístic ha estat la més afectada per les condicions actuals. Al final de maig, l’ocupació associada a les activitats turístiques es va situar en 2,5 milions de persones, prop de 387.000 llocs de treball menys que en el mateix mes del 2019 (el –13,5% interanual). Això implica que el 44% de la destrucció de l’ocupació a Espanya va ser causada pel sector turístic. A més a més, al voltant del 31% dels afiliats del sector turístic van entrar en ERTO i el 5,5% es va acollir a la prestació per cessament d’activitat, molt per damunt de la mitjana d’Espanya al maig, amb el 9,8% en ERTO i el 2,0% en prestació per cessament d’activitat.

Partint d’un nivell d’ocupació tan baix, i atès el pes tradicional de l’ocupació turística en el conjunt de l’economia (el 12,8% de l’afiliació el 2019), la «reobertura» del sector podria tenir un efecte substancial sobre l’ocupació i sobre la moderació de la xifra de l’ocupació afectada pels ERTO. Malgrat que la feina al sector turístic pateix una gran estacionalitat al llarg de l’any, el nivell d’ocupació que genera el turisme en moments de demanda moderada és molt rellevant. És a dir, el gros de l’ocupació es genera quan l’establiment hoteler decideix obrir, tot i que el nivell d’ocupació de les places disponibles a l’hotel sigui baix. Lògicament, a mesura que augmenta el grau d’ocupació, també augmenta la contractació d’empleats, però d’una forma molt més gradual. En concret, segons les nostres estimacions, la plantilla base d’un hotel (la que no depèn del grau d’ocupació) se situa al voltant del 65% del personal que contractaria l’hotel en cas d’estar ple. Per exemple, un hotel mitjà espanyol, que, segons les dades de l’INE, consta de 49 habitacions, amb un grau d’ocupació del 100%, contractaria 17 empleats, mentre que, amb un grau d’ocupació mínim del 35%, en contractaria 13. Tot i que la diferència d’ocupació entre la temporada alta i la temporada baixa és substancial, destaca que la contractació del gros de la plantilla dels establiments hotelers no depèn tant de l’estacionalitat de la demanda.

En aquest sentit, malgrat que l’ocupació mitjana a Espanya se situarà en nivells continguts fins al final d’enguany, una petita millora en les perspectives d’arribades de turistes podria representar un factor diferencial per a la reactivació del sector i per al conjunt del mercat laboral.

Simulació de personal hoteler contractat en funció del nivell d’ocupació

p 17
Nota: S’ha estimat la sensibilitat del nombre d’empleats per plaça hotelera en relació amb diferents graus d’ocupació utilitzant dades de l’Enquesta d’Ocupació Hotelera per a 106 municipis entre els mesos de gener del 2005 i desembre del 2019. Font: Caixa

En conclusió:

  • L’oferta turística es reactiva de forma gradual. La proporció de comerços turístics inactius va passar del 95% registrat a mitjan abril a situar-se en el 31% durant la segona setmana de juliol.
  • Les mesures de liquiditat i d’ajustos temporals de plantilles han estat i seran fonamentals perquè el teixit empresarial turístic pugui superar el període de menor activitat turística.
  • La «reobertura» dels comerços turístics podria representar una forta generació d’ocupació i moderaria de manera considerable la xifra d’afectats per ERTO.

 

Etiquetas
Turisme
Espanya
COVID-19