Agroalimentari

La fortalesa del sector agroalimentari durant la crisi del coronavirus

La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit  una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.

Contingut disponible en
p 4
L’impacte econòmic de la crisi de la COVID-19

A aquestes alçades de la pandèmia, tothom sap que la crisi provocada per la COVID-19 està tenint un impacte sense precedents sobre l’economia mundial i sobre l’espanyola en particular. Les estrictes mesures de confinament vigents durant una bona part del 2T 2020 i les restriccions sobre el turisme internacional van comportar una caiguda històrica del PIB d’Espanya, que va disminuir el 17,8% intertrimestral (el 21,5% interanual), el descens més sever des del 1995 (any d’inici de la sèrie homogènia de l’INE). En comparació, les economies europees del nostre entorn van registrar una caiguda de l’activitat molt intensa però clarament inferior. En termes intertrimestrals: el –11,8% al conjunt de la zona de l’euro, el –9,7% a Alemanya, el –13,8% a França, el –12,4% a Itàlia i el –13,9% a Portugal. Només el Regne Unit, que, a més de patir un fort impacte arran de la pandèmia, es troba també immers en el complex procés de materialitzar el brexit, va registrar una caiguda superior a l’espanyola en el 2T, el –20,4% intertrimestral.

Malgrat el rebot de l’activitat

durant els mesos d’estiu, la recuperació econòmica és encara incompleta, fràgil i incerta.

Els indicadors d’activitat disponibles del 3T mostren que l’economia espanyola ha experimentat un rebot notable, gràcies a l’aixecament de les restriccions a la mobilitat. No obstant això, s’aprecien signes de desacceleració en la trajectòria de millora, a causa de l’augment considerable del nombre de casos de COVID-19 confirmats i de les noves mesures de contenció adoptades per frenar els contagis. S’estima que, en l’últim trimestre de l’any, la pèrdua d’activitat en relació amb els nivells de l’any anterior es podria situar al voltant del 12%. La recuperació, per tant, encara és incompleta, i la duresa de les caigudes patides en l’activitat fa preveure que es trigarà anys a recuperar els nivells previs a la crisi. En concret, l’escenari macroeconòmic de CaixaBank Research preveu que això no succeirà fins al 2023, tot i que cal recordar que el grau d’incertesa que envolta les previsions econòmiques és inusualment elevat.

La resposta del sector agroalimentari a la crisi

En aquest context de caiguda excepcional de l’activitat, el sector agroalimentari ha mostrat una evolució molt favorable, fins i tot contracíclica. Així, el valor afegit brut del sector primari va créixer el 3,6% intertrimestral (el 6,3% interanual) en el 2T 2020, un trimestre marcat pel confinament de la major part de la població espanyola, durant el qual el consum de béns de primera necessitat va repuntar de manera considerable. D’aquesta manera, el sector primari va guanyar pes en el conjunt de l’economia en el 2T: va aportar el 3,8% del PIB, en comparació amb la contribució del 2,7% registrada el 2019.

Durant el confinament, el sector agroalimentari va evolucionar

de manera molt favorable, ja que va ser un proveïdor de béns de primera necessitat per a tota la població.

El sector primari guanya pes en l’economia durant la crisi de la COVID-19

Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:41
p 6

La indústria agroalimentària també ha evolucionat de manera favorable en relació amb el conjunt de la indústria manufacturera, molt més afectada pel confinament.En concret, mentre que la producció manufacturera total va caure el 26,7% interanual durant els mesos d’abril-juny, el descens de la producció de productes alimentaris va ser menys intensa, el –9,4%. A l’agost (última dada disponible), l’índex de producció industrial del sector de l’alimentació es va continuar recuperant i es va situar només l’1,3% per sota del nivell precrisi. Així mateix, el consum d’electricitat per sectors d’activitat també mostra que la indústria agroalimentària va operar gairebé a ple rendiment durant els mesos més crítics de la pandèmia: mentre que el consum d’electricitat a la indústria va recular el 16,3% interanual en el 2T 2020, amb prou feines es va reduir l’1% a la indústria de l’alimentació.

Reculada menys intensa a la indústria agroalimentària

Producció industrial

Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:38

Consum d’electricitat

Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:38
Evolució laboral al sector agroalimentari

La intensitat de l’ajust de l’ocupació durant els mesos de confinament i la seva recuperació posterior han estat molt desiguals en funció dels sectors d’activitat. Al sector primari, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social va recular l’1,9% interanual en el 2T (en relació amb el –4,4% en el total d’afiliats) i, a la indústria agroalimentària, va caure el 2,4% (en relació amb el –3,7% en el conjunt de la indústria manufacturera).

A més a més, al sector agroalimentari, també s’observa una utilització escassa dels instruments per contenir la destrucció d’ocupació (ERTO i prestació extraordinària per cessament d’activitat dels autònoms). Al maig, més de 3 milions de treballadors per compte d’altri estaven afectats per un ERTO, el 20,8% del total.1 En canvi, el percentatge d’assalariats en ERTO al sector primari va ser, només, del 0,5% (unes 4.000 persones) i de l’11,8% a la indústria agroalimentària (en relació amb el 18,3% de la indústria manufacturera). El percentatge de treballadors per compte propi en cessament d’activitat al sector primari va arribar al 3,5% al maig (en relació amb el 43,7% del conjunt de l’economia i amb el 34,1% de la indústria manufacturera).2

  • 1. Dades mitjanes del mes.
  • 2. No es publiquen dades de cessament d’activitat amb un nivell de desagregació de dos dígits del codi d’activitat CNAE, i, per tant, es desconeix la xifra per a la indústria agroalimentària.
El sector agroalimentari ha registrat una menor destrucció d’ocupació

i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO, i la recuperació de l’afiliació a la Seguretat Social
s’ha consolidat durant l’estiu.

Les dades més recents, corresponents al mes de setembre, mostren que la recuperació de l’afiliació s’ha consolidat durant l’estiu. Els dos sectors mostren reculades en l’afiliació més suaus que en els mesos anteriors: el –0,1% i el –1,3% interanual al sector primari i a la indústria agroalimentària, respectivament. A més a més, al setembre, s’observa una reincorporació notable al mercat laboral de treballadors que estaven acollits a un ERTO: només el 0,1% i el 2,8% dels assalariats del sector primari i de la indústria agroalimentària estaven en aquesta situació, respectivament (en relació amb el 4,8% del total d’afiliats per compte d’altri). Els ERTO, per tant, han estat un mecanisme molt eficaç per salvaguardar les relacions laborals durant els mesos més durs de la pandèmia.

Evolució favorable del mercat laboral

Afiliats del sector primari

Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:41

Afiliats de la indústria agroalimentària

Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:40

Treballadors per compte d’altri afectats per ERTO

Última actualització: 05 novembre 2020 - 12:40
  • Com ja s’ha apuntat, el bon funcionament del sector agroalimentari durant els mesos més crítics de la crisi sanitària s’explicaria pel propi confinament, que va obligar les persones a quedar-se a casa i va provocar un increment del consum de béns de primera necessitat com els aliments (així com un cert efecte d’acumulació durant les primeres setmanes de l’estat d'alarma). Una conseqüència directa del confinament, per tant, va ser un canvi notable en els patrons del consum alimentari de les famílies, que va augmentar de manera intensa dins les llars i gairebé va desaparèixer fora d’elles (és a dir, en el canal HORECA: hotels, restaurants i cafeteries). Aquest efecte substitució ha continuat, tot i que en menor mesura, després de l’aixecament de l’estat d’alarma. Aprofundim en aquesta qüestió al següent article, «Canvi en els patrons de consum durant el confinament: del restaurant a la llar».
  • Un segon factor que explicaria el bon funcionament del sector agroalimentari durant la crisi del coronavirus té un caràcter més estructural i obeeix al bon posicionament dels productes agroalimentaris espanyols als mercats internacionals, fruit de l’esforç d’internacionalització dels últims anys. Analitzem amb detall l’evolució de les exportacions agroalimentàries al tercer article d’aquest informe, «La resiliència de les exportacions agroalimentàries espanyoles».
Etiquetas
Agroalimentari