La institució continua esperant un creixement del PIB portuguès del 3,9% el 2020, mentre que per al 2022 estima un avanç del 5,7%, 7 dècimes per sobre de la seva previsió de desembre. La interrupció de la recuperació en els últims mesos, com a conseqüència dels rebrots, i l’expectativa que, a l’inici del 2022, la vacunació i els tractaments hagin solucionat de forma eficaç la crisi sanitària, sustenten l’escenari traçat pel banc. El consum i les exportacions es perfilen com els components que més contribuiran a la recuperació, tot i que la inversió també serà important, afavorida pels fons de la UE. En termes acumulats, el Banc de Portugal estima un creixement del 0,4% en el període 2020-2022, en consonància amb l’estimat per CaixaBank Research (+0,3%). Amb tot, el grau d’incertesa continua sent molt elevat, de manera que la institució continua plantejant un escenari advers i un de favorable, a més del central.

L’índex de sentiment empresarial compost (el PMI) de la zona de l’euro va augmentar fins als 52,5 punts al març, des dels 48,8 del febrer. Es tracta d’un augment important i que torna a situar l’índex per sobre del llindar dels 50 punts, que separa la zona contractiva de l’expansiva. Aquesta millora es va deure, principalment, al fort avanç del component de manufactures, tot i que també va millorar en el mes el component de serveis. Per països, el PMI compost alemany va arribar als 56,8 punts, el seu nivell més alt en els últims tres anys, mentre que a França l’índex també va augmentar, però encara es va situar per sota dels 50 punts (49,5 punts). En la mateixa línia, la confiança dels consumidors de la zona de l’euro va millorar considerablement al març (des del –14,5 al febrer fins al –10,8). En aquest cas, però, l’índex encara es troba en nivells baixos i és probable que la incidència del virus i l’extensió de les mesures de contenció continuïn pesant sobre la confiança les properes setmanes.

L’activitat econòmica nord-americana es manté sòlida en el tram final del 1T 2021. L’índex de sentiment econòmic (PMI) compost per al mes de març es va situar en els 59,1 punts, lleument per sota del registre del febrer (59,5), però molt per sobre del límit dels 50 punts (que separa la zona expansiva de la recessiva). En la mateixa línia, l’índex econòmic setmanal elaborat per la Fed de Nova York mostra una millora en el ritme de recuperació en les primeres setmanes de març. El ritme elevat de vacunació, la relaxació de les limitacions a la mobilitat i l’últim paquet fiscal aprovat (d’1,9 bilions de dòlars) han afavorit aquestes bones dades. D’altra banda, alguns indicadors de febrer publicats recentment mostren registres més moderats (com les comandes de béns duradors). Això, però, és conseqüència de la tempesta hivernal que va afectar el sud del país el mes passat. D’aquesta manera, des de CaixaBank Research preveiem una sòlida recuperació de l’economia nord-americana aquest 2021 (en el 6,0%), després de la contracció del 3,5% de l’any passat.

Els inversors van continuar debatent-se entre l’optimisme derivat de la millora dels indicadors d’activitat a les principals economies i la continuïtat de les mesures acomodatícies de la Fed i el BCE, i els temors vinculats a l’augment dels contagis i les noves restriccions a la mobilitat a la zona de l’euro. Aquests elements van alimentar la volatilitat en la majoria dels mercats financers, així com la cautela dels inversors. En aquest context, els principals índexs borsaris de les economies desenvolupades van experimentar escasses variacions durant la setmana (S&P 500 +1,6%, EuroStoxx 50 +0,8%, Ibex 35 +0,1% i PSI-20 –0,2%), mentre que a les borses emergents es van imposar les pèrdues (MSCI Emerging Markets –2,2%), propiciades també per les turbulències financeres a Turquia. Per la seva banda, el tipus d’interès del bo a 10 anys als EUA va retrocedir (4 p. b.) per situar-se en l’1,68%, després que J. Powell, en el seu testimoni davant el Comitè Bancari del Senat dels EUA, reiterés el suport de l’entitat per aconseguir la recuperació de l’economia i la permanència de l’objectiu d’inflació a mitjà termini en el 2%. A la zona de l’euro, el tipus d’interès del bund alemany a 10 anys va baixar fins al –0,35% i les primes de risc de la perifèria es van mantenir estables. Al mercat de matèries primeres, el preu del barril de Brent es va mantenir en els 64 dòlars, davant els dubtes sobre el possible debilitament de la demanda de cru durant la primera meitat de l’any. Finalment, al mercat de divises, l’euro es va depreciar fins als 1,18 dòlars i la lira turca va registrar el descens setmanal més alt davant del dòlar (–12%), després de la destitució del governador del banc central.