Setmana del 31 de maig al 6 de juny del 2021

  • La recuperació espanyola s’intensifica al maig
  • Els indicadors d’activitat portuguesos continuen marcant un avanç sòlid en el 2T
  • L’activitat global s’accelera al ritme més alt en 15 anys
  • Els mercats financers segueixen a l’espera de nous catalitzadors
Pulso
  • Economia espanyola
    La recuperació espanyola s’intensifica al maig

    Tant l’índex de sentiment empresarial (PMI) del sector manufacturer com el del sector serveis van mantenir la seva recent tendència alcista i tots dos es van situar en els 59,4 punts, els registres més elevats des del maig del 1998 i l’agost del 2015, respectivament. El retrocés de les xifres de contagi i la desescalada en les restriccions a la mobilitat estan afavorint la millora en les dades d’activitat, tot i que en el cas del sector manufacturer destaquen les dificultats per aconseguir els subministraments necessaris per satisfer la demanda creixent. Per la seva banda, el sector turístic continua anotant registres molt negatius. Així, a l’abril, van arribar 630.647 turistes, un 91,2% menys que l’abril del 2019, i van gastar 671 milions d’euros, un 90,5% menys (la comparativa respecte a l’abril del 2019 es fa per evitar l’efecte de base a causa de la caiguda del turisme que es va produir l’abril del 2020).

    Espanya: indicadors d'activitat

    Última actualització: 30 agost 2021 - 11:51

    L’ocupació a Espanya pren impuls amb la fi de l’estat d’alarma, amb un intens avanç de l’afiliació i caiguda d’ERTO i aturats registrats. L’afiliació va augmentar en 211.923 persones, una xifra en línia amb el que és habitual un mes de maig (+217.500 de mitjana entre el 2016 i el 2019). Tenint en compte la reducció dels afiliats en ERTO (73.847), l’augment efectiu de l’ocupació es va elevar en el mes a 307.000 persones. En termes desestacionalitzats, l’augment d’afiliats va ser de 45.400, el major avanç des del novembre, després d’haver estat caient del febrer a l’abril. Per la seva banda, els aturats han baixat en 129.378, caiguda superior a la mitjana d’un mes de maig (100.000 de mitjana el 2016-2019) (vegeu la Nota Breve).

    Espanya: afiliats que no estan en situació d'ERTO*

    Última actualització: 30 agost 2021 - 09:33

    L’impacte de la pandèmia en els comptes públics espanyols continua sent elevat. El dèficit consolidat de les Administracions públiques, excloses les corporacions locals, va ser de l’1,3% del PIB al gener-març (0,3% en el 1T 2019 i 0,9% en el 1T 2020). Les despeses consolidades van augmentar un 4% interanual, en un context de pandèmia on es mantenen les polítiques econòmiques de suport, mentre que els ingressos es van mantenir pràcticament plans (–0,1% interanual). No obstant això, el dèficit de l’Estat, per al qual ja hi ha dades fins a l’abril, va ser inferior al registrat un any abans (1,4% del PIB en l’acumulat del gener a l’abril, –0,4 p. p.) gràcies al notable rebot de la recaptació. Cal recordar que l’abril va ser el primer mes del 2020 amb impacte de la pandèmia en els comptes públics, de manera que aquesta lleu millora dels comptes de l’Estat és un primer senyal de la tendència que hauríem d’esperar al llarg de l’any de forma general (vegeu la Nota Breve).

  • Economia portuguesa
    Els indicadors d’activitat portuguesos continuen marcant un avanç sòlid en el 2T

    L’indicador d’activitat diària elaborat pel Banc de Portugal va avançar un 7% en els dos primers mesos d’aquest 2T davant del trimestre anterior, fet que suggereix que el creixement del PIB podria rondar el 5% intertrimestral (–3,3% en el 1T). Per la seva banda, els indicadors relacionats amb el consum, si bé es mantenen per sota dels nivells del 2019, també s’estan recuperant, amb les vendes d’automòbils i els pagaments electrònics augmentant significativament a l’abril i al maig. En la mateixa línia, l’abril va créixer el nombre de turistes. En concret, en aquest mes es van allotjar 460.000 persones en establiments hotelers, un 64,5% més que al març, tot i que encara molt per sota dels 2.331.000 registrats l’abril del 2019. L’increment relatiu més elevat es va registrar entre els no residents, que, respecte al març, van augmentar un 89%. Aquesta tendència positiva entre els turistes internacionals podria consolidar-se els propers mesos, tot i que el context és molt incert i més ara davant la retirada recent de Portugal de la llista verda del Regne Unit.

  • Economia internacional
    L’activitat global s’accelera al ritme més alt en 15 anys

    Al maig, l’indicador compost PMI global va repuntar fins als 58,4 punts (56,7 a l’abril), afavorit per l’avanç en el procés de vacunacions i la reducció en les restriccions a la mobilitat. En termes sectorials, l’ascens va ser especialment pronunciat en el component de serveis, que també era el que més havia patit les mesures de confinament i les limitacions a l’activitat. A nivell geogràfic, els EUA i el Regne Unit van liderar la recuperació, tot i que també va destacar la notable millora de la zona de l’euro. A la Xina, tot i mantenir-se en la zona expansiva (per sobre dels 50 punts), l’activitat va moderar novament el ritme de creixement. Per contra, els indicadors de l’Índia i el Japó van entrar en zona contractiva (per sota dels 50 punts), a causa de l’augment de la incidència de la pandèmia.

    Indicadors globals PMI

    Última actualització: 10 novembre 2023 - 13:24

    La inflació continua escalant a la zona de l’euro. Al maig, la variació interanual de l’IPC harmonitzat (IPCH) per al conjunt de la zona de l’euro va augmentar en 0,4 p. p., fins al 2,0%, impulsada, en bona mesura, pel component energètic. Per la seva banda, l’índex subjacent va augmentar 2 dècimes per situar-se en el 0,9%. De cara a la segona meitat del 2021, el preu de l’energia i l’efecte de base que va suposar la rebaixa de l’IVA a Alemanya entre el juliol i el desembre de l’any passat pressionaran la inflació a l’alça. No obstant això, es tracta de dos efectes que haurien de desaparèixer a finals del 2021 (vegeu la Nota Breve). Per països, la inflació va repuntar una mica més a Alemanya (+2,4%) i va ser més continguda a França i Itàlia (+1,8% i 1,3%, respectivament). A Espanya, per la seva banda, la inflació general de l’IPC (no harmonitzat) va escalar 5 dècimes, fins al 2,7%, impulsada també pel component energètic, mentre que la subjacent va augmentar 2 dècimes, fins al 0,2% (vegeu la Nota Breve).

    La UE manté la suspensió de les regles fiscals el 2022. La Comissió Europea va anunciar que la clàusula d’escapament del Pacte d’Estabilitat i Creixement continuarà activa el 2022, tot i que recomana als països amb deute elevat que apliquin polítiques fiscals «prudents», alhora que utilitzen els fons de l’MRR per finançar les inversions necessàries per donar suport a la recuperació. A més, es va arribar a un acord polític en el si de la UE per evitar les pràctiques fiscals abusives de les multinacionals: Brussel·les estima que les multinacionals deixen d’ingressar uns 50.000 milions d’euros l’any. Aquest moviment va arribar uns dies abans que el G7 donés suport a un impost de societats mínim global del 15%. Es tracta d’un pacte que haurà de ser ratificat a la cimera del G20 que se celebrarà a l’estiu.

    Els indicadors d’activitat nord-americans continuen marcant avenços sòlids, tot i que es fan més evidents les dificultats en la disponibilitat de factors productius. Els índexs de sentiment empresarial (ISM) es van situar en cotes elevades al maig: 61,2 punts les manufactures (0,5 p. p.) i 64,0 punts els serveis (+1,3 p. p.). Es tracta de valors molt superiors al llindar dels 50 punts (que separa la zona expansiva de la recessiva) i que apunten que l’economia podria estar avançant a un ritme superior al del trimestre anterior (1,6% intertrimestral en el 1T). A més de la bona marxa de l’activitat econòmica, l’enquesta del maig va reafirmar els problemes d’oferta davant d’una demanda pròspera. En particular, l’escassetat de subministraments i la dificultat creixent per omplir les vacants de treball. Tot i que és d’esperar que aquestes restriccions es dissipin els pròxims mesos, preocupa la pressió que exerceixen sobre els preus. En l’àmbit laboral, la reincorporació al mercat va agafar impuls: es van crear 559.000 llocs de treball; la taxa d’atur va baixar 3 dècimes, fins al 5,8%, i els salaris van continuar augmentant de forma notable (0,5% intermensual enfront del 0,2 de mitjana el 2019) (vegeu la Nota Breve).

    Els països emergents van créixer en el 1T, però a un ritme desigual. L’economia turca va créixer un 7,0% interanual, per sobre del previst (6,3%), gràcies a la sòlida recuperació de la indústria i del consum. Amb aquesta dada, Turquia és el país emergent que més va créixer entre el gener i el març, amb l’excepció de la Xina. Per la seva banda, l’economia índia va avançar un 1,6% interanual en el mateix període, també per sobre del que s’esperava davant l’empenta del consum i la inversió, que van compensar el llast del sector exterior. Finalment, el PIB del Brasil va créixer un 1,0% interanual en el 1T, davant del retrocés de l’1,1% del trimestre anterior, tot i l’elevada incidència de la pandèmia i que el consum privat ja no es va beneficiar de les fortes transferències que les famílies van rebre el 2020.

    Índia, Brasil i Turquia: PIB

    Última actualització: 03 març 2023 - 13:07
  • Mercats financers
    Els mercats financers segueixen a l’espera de nous catalitzadors

    Les dades publicades han augmentat la confiança en la recuperació, però, al mateix temps, han mostrat una important escassetat de mà d’obra i subministraments, fet que està generant recels sobre el missatge de transitorietat dels repunts d’inflació. La sensació és que les bones notícies ja estan cotitzades i que es necessiten nous catalitzadors que actuïn com a revulsiu. En aquest context, es percep una pèrdua de força en els índexs borsaris, amb l’S&P 500 guanyant un 0,6% i l’EuroStoxx 50 pujant un 0,5%. Pel que fa als mercats de renda fixa, els bons sobirans de la zona de l’euro han mostrat una estabilitat significativa, tot i l’augment de la inflació, en considerar-se insuficient per portar el BCE a reduir les seves compres, just quan la Comissió Europea ha decidit començar a emetre bons per finançar el Pla de Recuperació (80.000 milions d’euros fins a finals d’any). Pel que fa al mercat de matèries primeres, el preu del petroli ha pujat un 3,2%, gràcies a les bones perspectives sobre la demanda, a la caiguda d’inventaris i a l’escàs progrés en les converses entre els EUA i l’Iran. Finalment, el dòlar s’ha apreciat enfront de la majoria de les principals divises per una dada d’ocupació que augmenta els temors sobre una retirada primerenca dels estímuls monetaris, quan la Fed sembla ja disposada a discutir el procediment que s’utilitzarà.

    El ritme de compres del PEPP centrarà el debat del BCE. En la reunió que la institució monetària mantindrà aquest dijous, creiem que els tipus d’interès oficials es mantindran en el nivell actual i que el focus estarà posat en els anuncis sobre el programa de compres d’actius desplegat després de la pandèmia (el PEPP). Al març, el BCE va decidir augmentar «significativament» el ritme de compres mensuals del PEPP (d’uns 60.000 milions d’euros a 80.000 milions durant el 2T). Ara, els membres del Consell de Govern hauran de sospesar, d’una banda, les millors perspectives macroeconòmiques de cara a la segona meitat de l’any (que motivarien una desacceleració del ritme de compres) i, d’altra banda, un possible tensionament de les condicions financeres. Durant el mes de maig, els tipus sobirans a la zona de l’euro van repuntar i el bund va arribar a situar-se en el 0,10%, un nivell no vist des del maig del 2019. Malgrat que aquest moviment es va desfer parcialment, va motivar comentaris per part d’alguns membres del BCE, que van assegurar que cal mantenir un entorn financer acomodatici per donar suport a la recuperació econòmica i acostar la inflació cap a l’objectiu de «per sota, però a prop, del 2%» a mitjà termini (per a més detalls, vegeu la Nota Breve).

    Principals indicadors financers

        4-6-21 28-5-21 Var. setmanal Acumulat 2021 Var. interanual
    Tipus       (punts bàsics)    
    Tipus 3 mesos Zona euro (Euribor) -0,55 -0,54 0 0 -19
      EUA (Libor) 0,13 0,13 +0 -11 -18
    Tipus 12 mesos Zona euro (Euribor) -0,49 -0,48 -1 1 -37
      EUA (Libor) 0,25 0,25 +0 -9 -38
    Tipus 10 anys Alemanya -0,21 -0,18 -3 36 6
      EUA 1,55 1,59 -4 64 65
      Espanya 0,45 0,47 -2 41 -11
      Portugal 0,45 0,47 -2 42 -9
    Prima de risc (10 anys) Espanya 67 66 1 5 -17
      Portugal 66 65 1 6 -15
    Renda variable       (percentatge)    
    S&P 500   4.230 4.204 0,6% 12,6% 32,4%
    Euro Stoxx 50   4.089 4.071 0,5% 15,1% 20,8%
    IBEX 35   9.088 9.225 -1,5% 12,6% 15,4%
    PSI 20   5.137 5.242 -2,0% 4,9% 11,5%
    MSCI emergents   1.382 1.361 1,5% 7,0% 37,8%
    Divises       (percentatge)    
    EUR/USD dòlars per euro 1,217 1,219 -0,2% -0,4% 7,7%
    EUR/GBP lliures per euro 0,859 0,859 0,0% -3,9% -3,6%
    USD/CNY yuans per dòlar 6,395 6,369 0,4% -2,0% -9,7%
    USD/MXN peso per dòlar 19,959 19,938 0,1% 0,2% -7,5%
    Matèries Primeres       (percentatge)    
    Índex global   94,7 92,8 2,0% 21,3% 46,4%
    Brent a un mes $/barril 71,9 69,6 3,2% 38,8% 70,0%
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.
    POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.