La facturació al sector serveis va créixer un 1,3% intermensual al maig i es va situar un 7,0% per sota del nivell del mateix mes del 2019 (–7,7% el mes anterior). En contraposició, la facturació al sector industrial va retrocedir un 1,7% en el mes a causa de la caiguda en les branques de béns d’equipament. Tot i aquest retrocés mensual, la facturació de la indústria es va mantenir en nivells propers als de precrisi (–2,4% respecte al maig del 2019). En l’àmbit exterior, les exportacions van mantenir una bona tònica: creixement del 2,4% en l’acumulat del gener al maig, davant el mateix període del 2019, una taxa molt similar a la registrada el mes anterior (2,5%).

La inflació general a Espanya repeteix màxims, mentre que la subjacent es manté en nivells continguts. La general es va mantenir en el 2,7% al juny, el seu nivell més elevat des del febrer del 2017, esperonada, en bona part, pel preu de l’electricitat i els aliments. En canvi, la inflació subjacent (general sense energia i aliments frescos) es va estabilitzar en el 0,2%, amb un augment dels preus de béns industrials contrarestat pel descens dels preus dels serveis. Així, tot i que els forts efectes de base observats al llarg dels últims mesos ja s’hagin començat a dissipar, els preus elevats de l’energia continuen pressionant la inflació a l’alça. Així mateix, la dinàmica alcista observada els últims mesos en el component de béns industrials reforça la importància de seguir de prop l’evolució dels preus (per a més detalls, vegeu la Nota Breve).

Així, l’índex del sector serveis va continuar millorant el mes de maig, tot i que encara es va situar per sota dels nivells del maig del 2019 (prepandèmia). D’altra banda, en una enquesta realitzada a les empreses exportadores del país es va poder constatar l’optimisme sobre la seva activitat per al conjunt del 2021. En concret, anticipen que les exportacions de béns augmentaran una mica més del 7% anual, amb una forta taxa de creixement cap als països de la UE. Encara en l’àmbit exterior, les dades turístiques del maig també van avançar positivament. En aquest mes es van allotjar prop d’1 milió de persones en establiments hotelers, fet que representa un augment superior al 100% respecte a l’abril, tot i que encara un 62% per sota dels allotjaments al maig del 2019. Aquest increment es va produir de la mà tant de turistes residents com d’internacionals. Amb tot, aquesta tendència positiva dels turistes internacionals podria veure’s negativament afectada pel pas de verd a ambre del semàfor de destins segurs que el Regne Unit dona als països estrangers.

En termes intertrimestrals, l’avanç va ser del +1,3%. Unes xifres que se situen una mica per sobre de les previstes per CaixaBank Research. En la mateixa línia, tots els indicadors d’activitat del juny, que es van publicar al mateix temps que la dada del PIB, van superar les expectatives del consens i denoten que el creixement es manté robust al país asiàtic. Així, per exemple, la producció industrial va créixer un 8,3% interanual (7,9% esperat) i les vendes al detall, un 12,1% (10,8% esperat). El bon to del creixement xinès deixa un ampli marge de maniobra per relaxar els estímuls públics i continuar amb la «neteja» dels deutes de baixa qualitat que, després del parèntesi esdevingut durant la pandèmia, es va reprendre en el 4T 2020 (vegeu la Nota Breve).

Els dubtes per les últimes dades d’inflació, pel temor que les economies més avançades hagin arribat al punt àlgid de creixement, pels majors contagis de virus i per les discrepàncies en el si dels bancs centrals continuen convidant a la prudència als inversors. A més, la proximitat del mes d’agost fomenta la cautela, en ésser un mes molt propici a la volatilitat pel descens dels volums de negoci. L’impacte de la publicació d’una elevada dada d’inflació dels EUA sobre les perspectives de política monetària (vegeu la secció d’Economia internacional) es va veure contrarestat per unes declaracions de Powell sobre la seva temporalitat i sobre la necessitat de mantenir els estímuls. La major tranquil·litat en aquest aspecte va afavorir que la pressió alcista sobre les rendibilitats dels bons sobirans es frenés i acabessin la setmana cedint, malgrat una forta activitat emissora, en la qual va destacar una emissió de la Comissió Europea d’un bo a 20 anys per 10.000 milions d’euros. Als mercats de renda variable, la prometedora arrencada de la temporada de publicació de resultats no va aconseguir animar uns mercats amb símptomes de cansament en zona de màxims, registrant un pitjor comportament les places europees per la penalització dels sectors cíclics. L’Eurostoxx 50 va caure un 0,8%, amb uns retrocessos més voluminosos en el cas de l’Ibex 35 (–3,1%) i del PSI 20 (–2,8%). Pel que fa a les matèries primeres, el preu del petroli retrocedia gràcies a la proximitat d’un acord a l’OPEP+ per augmentar-ne la producció, que, finalment, es va aconseguir aquest diumenge, quan es va pactar ampliar l’oferta en 400.000 barrils diaris al mes des de l’agost. Finalment, el dòlar es va apreciar un 0,6% en l’encreuament amb l’euro, en cotitzar al voltant del nivell d’1,18 unitats.

El BCE s’ajustarà a la nova estratègia. En la reunió que la institució monetària mantindrà aquesta setmana, és probable que vegem canvis de calat en la comunicació, tot i que no esperem moviments en els instruments en si mateixos (tipus d’interès o compres d’actius). L’element principal que canviarà serà l’orientació futura sobre els tipus d’interès (forward guidance en anglès), ja que s’ajustarà al nou objectiu d’inflació (simètric al 2% i que tolera fluctuacions transitòries i moderades per sobre d’aquest nivell). És possible que el BCE anunciï que no pujarà tipus fins que la inflació es trobi propera a aquest nivell. Així mateix, pel que fa als actius, preveiem que el ritme de compres del programa d’emergència de la pandèmia (PEPP) es mantingui inalterat el que resta de trimestre (80.000 milions d’euros al mes), i és possible que el BCE ofereixi noves pistes sobre què passarà l’any vinent. Actualment, està previst que les compres netes del PEPP finalitzin al març del 2022, però segons va avançar Christine Lagarde és possible que aquest programa muti cap a altres formats. En qualsevol cas, sembla clar que el BCE voldrà mantenir les condicions financeres relaxades i la nova estratègia no suposarà un canvi significatiu a curt termini (vegeu la Nota Breve).