La inflació va pujar a l’agost fins al 3,3%, un màxim des del 2012. Aquest augment dels preus s’explica, en gran mesura, per l’augment del preu de l’electricitat, que va assolir un 34,9% interanual a l’agost, tot i la retallada d’impostos anunciada al juny. La trajectòria dels preus de gas i de les emissions de CO2 als mercats internacionals continuarà pressionant aquest component a l’alça. No obstant això, la disminució de l’IVA sobre l’electricitat, juntament amb el paquet de mesures aprovades la setmana passada al Consell de Ministres (ampliació de l’eliminació de l’impost sobre la generació o la retallada de l’impost especial de l’electricitat, entre d’altres) haurien d’abaratir la factura elèctrica fins a un 30% el que resta d'any. D’altra banda, la inflació subjacent (general sense energia i aliments frescos) va pujar, tot i que novament de forma moderada, fins al 0,7% (0,6% al juliol). (Vegeu la Nota Breve).

Així, per exemple, en els 12 primers dies de setembre, l’indicador d’activitat diària elaborat pel Banc de Portugal s’emplaçava ja només un 0,5% per sota del nivell pre-COVID. En la mateixa línia, l’indicador de clima econòmic suggereix que la trajectòria positiva es va mantenir de forma força generalitzada en tots els sectors durant el mes d’agost (variació interanual del 2,0%, enfront de l’1,4% al juliol). Finalment, els indicadors coincidents del Banc de Portugal per a l’agost van millorar respecte al juliol: 2,7% interanual (+1 dècima) el general i 7,1% interanual (+3 dècimes) el referent al consum privat.

Gràcies al bon comportament mostrat al juliol a França, Itàlia i, sobretot, a Alemanya, la producció industrial a la zona de l’euro va créixer un 1,5% intermensual, la qual cosa la va situar ja un 0,4% per sobre dels nivells prepandèmia. Tot i les bones xifres, els riscos són encara rellevants, tal com apunten els descensos registrats en nombrosos indicadors de confiança del sector. L’escassetat de materials pels problemes de subministraments de les cadenes globals es troba darrere d’aquest deteriorament. En aquest sentit, i segons Eurostat, gairebé el 70% dels fabricants de vehicles de motor de la UE s’estan veient afectats per aquesta casuística, percentatge que se situa en el 50% als sectors d’equipament elèctric, maquinària i ordinadors.

Els dubtes sobre la propera reunió de la Fed i l’impacte sobre els beneficis empresarials de la desacceleració de l’economia global, l’augment del preu de les matèries primeres i una possible futura pujada d’impostos als EUA no han impedit un tancament setmanal mixt. La sensació és que els principals índexs necessiten novetats de calatge per encarar els seus màxims històrics, però, al mateix temps, sorgeix interès comprador tan bon punt es produeix un moviment correctiu, encara que sigui de poca importància. Així, després d’una setmana erràtica, l’S&P 500 ha cedit un 0,6%, l’Euro Stoxx 50, un –0,9% i l’Ibex ha guanyat un 0,8%, tot i el càstig al sector elèctric per les mesures adoptades pel Govern. Destaca la caiguda del 3% de la borsa xinesa per les febles dades econòmiques, per la crisi d’Evergrande Group i pels canvis regulatoris. Al mercat de bons sobirans, sobresurt el diferent comportament de les rendibilitats als EUA i a la zona de l’euro. En el primer cas, una dada d’inflació que sembla frenar la seva inèrcia alcista ha portat al bo a 10 anys a oscil·lar al voltant de l’1,36%, mentre que, en el segon, la rendibilitat del deute alemany ha evolucionat a l’alça per l’augment de les previsions d’inflació cotitzades pel mercat. A més, aquesta setmana s’ha registrat a Europa una gran activitat emissora, en la qual ha destacat una nova emissió de la Comissió Europea, amb una demanda que ha superat en més d’11 vegades l’oferta. Mentrestant, el preu del gas ha tornat a pujar un altre 8% i el petroli, un 3,3%, gràcies a les favorables perspectives sobre la demanda de l’OPEP i de l’AIE, a la caiguda dels inventaris als EUA i als talls de producció per les condicions atmosfèriques adverses en aquest país.

La Fed, obligada a retardar el tapering per la variant Delta. Amb les dades econòmiques apuntant a un alentiment de la recuperació, esperem que a la reunió d’aquesta setmana la Fed mantingui una posició cautelosa i decideixi deixar intactes els instruments de la seva política monetària: el tipus d’interès oficial en l’interval 0,00%-0,25% i les compres netes d’actius a un ritme de 80.000 milions de dòlars en treasuries i 40.000 milions de dòlars en MBS al mes. No obstant això, a la roda de premsa, el president Powell probablement comunicarà que s’està aconseguint un consens en el Comitè sobre quan i com es planeja efectuar la reducció eventual del programa de compres d’actius (tapering), apuntant al mercat per a un anunci els propers mesos. També veiem probable que l’actualització de les projeccions de tipus oficials (el gràfic dels dots) es mantingui sense canvis respecte al juny, consistent amb dues pujades de +25 p. b. el 2023. Dit això, no descartem la possibilitat que els dots mostrin una majoria que afavoreixi una pujada de tipus el 2022 (vegeu la Nota Breve).