Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
Persisteixen els riscos en un entorn de desacceleració mundialPersisteixen els riscos en un entorn de desacceleració mundialPersisteixen els riscos en un entorn de desacceleració mundialPersisteixen els riscos en un entorn de desacceleració mundialPersisteixen els riscos en un entorn de desacceleració mundialPersisteixen els riscos en un entorn de desacceleració mundialPersisteixen els riscos en un entorn de desacceleració mundialPersisteixen els riscos en un entorn de desacceleració mundialPersisteixen els riscos en un entorn de desacceleració mundial

Moderació de l’activitat global en el 3T. En un context amb notables focus d’incertesa geopolítica, que es van intensificar durant l’estiu, els diferents indicadors publicats en l’últim mes han confirmat la moderació de l’activitat econòmica mundial en el 3T 2019. Així ho reflecteixen indicadors d’activitat com l’índex global de sentiment empresarial (PMI) compost, que, a l’agost, es va situar en un nivell contingut (51,3 punts, lleugerament per sota de la dada del juliol). Per components, l’índex de manufactures es va mantenir per sota del límit dels 50 punts (49,5), indicatiu de contracció en l’àmbit manufacturer, mentre que l’índex de serveis va continuar per damunt dels 50 punts (51,8), però cada vegada més a la vora d’aquest llindar. En aquest sentit, el mes passat, a CaixaBank Research vam reduir lleugerament les nostres previsions per al creixement mundial el 2019 i el 2020: ara en el 3,0% i en el 3,2%, respectivament, 2 dècimes menys del que es preveia abans de l’estiu.

Una de freda i una de calenta en la guerra comercial que mantenen els EUA i la Xina. Els EUA van imposar, al començament de setembre, la primera ronda dels aranzels que havia anunciat a l’agost, i la Xina va fer el mateix sobre les importacions nord-americanes. En concret, els EUA han aplicat aranzels del 15% sobre 112.000 milions d’importacions xineses en la primera ronda fins als 300.000 anunciats, i la Xina va imposar aranzels del 5% i del 10% sobre gairebé 2.000 productes nord-americans. Malgrat l’escalada proteccionista que això representa, al setembre, també va haver-hi alguns elements amb un to més constructiu en el pla comercial: els EUA i la Xina van acordar reiniciar les negociacions a l’octubre, els EUA van anunciar l’ajornament d’alguns dels aranzels sobre les importacions xineses i la Xina va retirar de la seva llista aranzelària 16 productes nord-americans. En aquest sentit, cal continuar esperant que les dues parts puguin assolir un acord de mínims. Així i tot, la incertesa ja ha afectat el sentiment econòmic, i no és clar que un acord eventual sigui estable a mitjà termini, de manera que la confiança erosionada només es restaurarà de forma gradual i els efectes negatius de les tensions comercials sobre l’activitat econòmica es mantindran fins al final d’enguany i al llarg del 2020.

A Europa, el brexit no dona respir, mentre que, a Itàlia, es redueix la incertesa política. Al Regne Unit, tot fa pensar que és difícil que es produeixi un brexit dur al final d’octubre. El motiu és que la Cambra dels Comuns va aprovar una llei que obliga a demanar una nova extensió del brexit si no s’assoleix un acord amb la UE abans del 19 d’octubre. A més a més, la suspensió del Parlament del país fins al 14 d’octubre va quedar anul·lada pel Tribunal Suprem, la qual cosa reforça l’escenari d’extensió al final d’octubre. Una sortida sense acord, però, no queda descartada, i unes eleccions que desemboquessin en un nou Parlament amb una majoria pro-brexit podrien donar suport a aquesta opció. D’altra banda, a Itàlia, i després del col·lapse del Govern a l’agost, l’aliança entre el Moviment 5 Estrelles i el Partit Demòcrata va permetre una nova formació de Govern durant el mes passat, amb una coalició que redueix els riscos d’un nou enfrontament amb la UE en l’àmbit fiscal. Malgrat tot, això no canvia de forma substancial l’escenari macroeconòmic d’Itàlia, amb uns indicadors que continuen sent febles.

EUROPA

A la zona de l’euro, la feblesa continua sent la tònica. Els indicadors d’activitat de la zona de l’euro continuen apuntant a avanços d’activitat molt continguts. Així, el model de previsió en temps real del Banc d’Itàlia preveu que el PIB de la zona de l’euro avançarà un discret 0,2% intertrimestral en el 3T, el mateix registre que en el trimestre anterior i clarament per sota dels avanços del 2017 (en el 0,6%). Aquesta dada suggereix que la moderació de l’activitat que viu la zona de l’euro des del 2018 continuarà en el segon semestre del 2019. Per països, cal destacar la feblesa a Alemanya. Així, la producció industrial d’Alemanya va patir una nova i intensa caiguda al juliol (el –5,3% interanual), la qual cosa va contrastar amb variacions relativament modestes a la resta de les principals economies de la regió. En la mateixa línia, l’indicador IFO d’activitat empresarial a Alemanya es va enfonsar al juliol i
a l’agost.

Incertesa comercial i shock automobilístic al nucli de la desacceleració europea. La incertesa generada pel conflicte comercial entre els EUA i la Xina és un dels elements que més podria estar impactant de forma negativa en l’activitat europea. Malgrat que altres elements idiosincràtics, com el shock sectorial en la indústria automobilística, també expliquen l’alentiment europeu. Tot plegat és especialment intens en el cas de l’economia alemanya, on es preveu que el PIB hagi tornat a recular en el 3T de l’any (vegeu l’article «Alemanya: per què la locomotora europea perd gas?», en aquest mateix Informe Mensual). En aquesta tessitura, en la reunió del setembre, el BCE va presentar un escenari macroeconòmic més afeblit i amb rebaixes en les previsions de creixement i d’inflació. En concret, el 2019, el creixement esperat pel BCE és de l’1,1% (1 dècima per sota de les previsions del juny) i, el 2020, de l’1,2% (2 dècimes inferior). Per la seva banda, la inflació general se situaria en l’1,2% el 2019 i en l’1,0% el 2020, 1 i 4 dècimes per sota del que es preveia uns mesos enrere i clarament per sota de l’objectiu del BCE (~2%). Per aquest motiu, en la reunió, el BCE va presentar un nou programa d’estímul monetari amb els ingredients esperats per la majoria d’analistes: retallada del tipus de la facilitat de dipòsits, represa de les compres netes d’actius, tiering
a dos trams i millora de l’atractiu de les TLTRO-III (per a més detalls sobre les mesures monetàries, vegeu la secció de
Mercats Financers).

ESTATS UNITS

Les dades d’activitat continuen apuntant a avanços considerables, malgrat el conflicte comercial i la posada en marxa de la investigació per a una possible destitució de Trump. Els models de previsió del PIB de les diferents reserves federals situen el creixement del PIB del 3T al voltant del 2,0% en termes intertrimestrals anualitzats (és a dir, en cotes semblants a les del 2T). De fet, es tracta d’un creixement pròxim al potencial que atribuïm a l’economia nord-americana. En aquest entorn, una nova escalada en les tensions comercials i les noves mesures proteccionistes són riscos destacables per a l’activitat econòmica del país. No obstant això, algunes possibles mesures d’estímul fiscal durant el 2020 (any electoral) i la nova reducció de tipus d’interès efectuada per la Fed en la reunió del
setembre poden contrarestar una part d’aquests elements disruptius. En concret, la institució monetària del país va rebaixar el tipus d’interès de referència en 25 p. b., fins a l’interval 1,75%-2,00%, al·legant el context de riscos globals, ja que va mantenir gairebé inalterat el quadre de perspectives macroeconòmiques: amb un creixement al voltant del 2,0% i sense una acceleració de les pressions inflacionistes a la vista.

EMERGENTS

L’economia xinesa es continua desaccelerant, de manera que les autoritats continuaran estimulant l’economia. Els principals indicadors d’activitat de la Xina es van desaccelerar a l’agost. En concret, el creixement de la producció industrial es va moderar fins al 4,4% (el 4,8% al juliol), el registre més baix en 17 anys, mentre que les vendes minoristes també es van suavitzar, amb un creixement interanual del 7,5% (el 7,9% al juliol), llastades per la caiguda de les vendes d’automòbils (el –8,1% interanual). En la mateixa línia, les exportacions van recular l’1,0% interanual, llastades pel conflicte comercial i per la desacceleració global. Aquestes dades apunten al fet que l’economia xinesa es continua alentint, i ho podria estar fent una mica per damunt del que prevèiem uns mesos enrere. En aquest context, l’Executiu del país dona suport a l’economia amb diferents mesures, com les dirigides a impulsar la inversió en infraestructures. En concret, s’ha anunciat un increment de la quota de bons emesos per les corporacions locals destinats a finançar projectes d’inversió en infraestructures. Un suport que es mantindrà al llarg dels propers trimestres.

El PIB de Turquia es va contreure menys del que s’esperava en el 2T. En el 2T 2019, el PIB va caure l’1,5% interanual, menys del que es preveia perquè la contribució del sector exterior va ser significativament superior a la dels trimestres anteriors i va compensar amb escreix l’empitjorament de la demanda interna. La dada evidencia que l’ajust macroeconòmic es materialitza amb intensitat, en especial en la dimensió exterior: en el 2T, el saldo per compte corrent va ser positiu, el +0,1% del PIB, una situació que no es donava des del 2002. Així i tot, les perspectives immediates continuaran llastades per la contracció de la demanda interna.

 

Compartir: