Setmana del 12 al 19 de maig del 2023

El mercat laboral espanyol continua mostrant una gran fortalesa, amb un augment de 116.779 afiliats, en termes desestacionalitzats, durant el període que va de mitjan abril a mitjan maig. D’aquesta manera, durant els cinc primers mesos de l’any, la mitjana mensual de creixement de l’afiliació, corregint per estacionalitat, s’eleva a 107.000 treballadors, molt per sobre de la mitjana mensual del 2022 (40.000). La xifra total d’afiliats supera per primer cop els 20,8 milions.

Es moderen les xifres de negoci a Espanya al març. Així, la xifra de negocis del sector serveis va recular un lleu 0,2% intermensual, mentre que la del sector manufacturer va caure un 2,8%. La caiguda d’aquest últim s’explica pel retrocés de la facturació en el segment d’energia (–5,9% intermensual), béns d’equipament (–5,2%) i béns intermedis (–1,1%). La facturació en béns de consum duradors i no duradors, en canvi, va augmentar. Tot i així, cal matisar que aquests indicadors no corregeixen per l’efecte preu, per la qual cosa el senyal es pot veure distorsionat pel context de forta volatilitat dels preus.

Continua la tendència de moderació de l’activitat immobiliària a Espanya. Així, al març, es van fer 55.778 compravendes d’habitatge, un 5,7% menys que el març del 2022. Tant el segment d’habitatge d’obra nova com el de segona mà van registrar caigudes interanuals, un –7,5% i un –5 ,3%, respectivament. Tot i això, cal matisar que la moderació parteix d’un nivell d’activitat molt elevat. Així, malgrat la caiguda interanual, les compravendes encara se situen un 30,4% per sobre del nivell del març del 2019 (prepandèmia).

El deute públic espanyol en percentatge del PIB s’estabilitza en el 1T 2023. En concret, el deute públic es va situar en el 113,0% del PIB, un nivell molt similar al del tancament del 2022 (113,2% del PIB), però 14,8 p. p. per sobre del del 2019. En termes nominals, el deute va assolir els 1,535 bilions d’euros, 32.800 milions més que al tancament del 2022.

Els indicadors econòmics dels EUA es mostren resilients en l’inici del 2T. En concret, les vendes al detall van augmentar a l’abril un 0,4% intermensual (–0,7% en el mes anterior), mentre que la producció industrial va avançar un 0,5% (després d’estancar-se al març). Aquestes dades mostren com l’activitat econòmica hauria arrencat en el 2T millor del que s’esperava, un fet ja suggerit per les enquestes de l’ISM publicades la setmana anterior i l’informe d’ocupació. En aquest sentit, les noves peticions del subsidi de desocupació van baixar l’última setmana des de 264.000 fins a 242.000, la qual cosa reflecteix que la normalització del mercat laboral des del seu elevat tensionament està sent molt gradual. En l’àmbit polític, la setmana va estar marcada per les negociacions incessants entre demòcrates i republicans per poder augmentar el sostre de deute. Al tancament d’aquest Pols setmanal, les declaracions de diversos polítics apunten que un acord es podria assolir abans que finalitzi el mes de maig, cosa que evitaria un possible impagament de les obligacions del Tresor nord-americà.

Les dades d’activitat xineses mantenen el to positiu a l’abril, tot i que deceben el consens d’analistes. Així, la producció industrial va augmentar el 5,6% interanual a l’abril (vs. 3,9% al març), mentre que les vendes al detall van avançar el 18,4% interanual (10,6% al març), en ambdós casos, tot i això, per sota de les previsions del consens d’analistes (10,9% i 21,9%, respectivament, segons Bloomberg). Per la seva banda, la inversió fixa va registrar un creixement del 4,7% des de començament d’any (vs. 5,1% al març), on destaquen la inversió en el sector manufacturer i en infraestructures. En balanç, les dades continuen sent afectades pel favorable efecte base que genera l’aniversari del confinament sanitari massiu a Xangai, cosa que ha generat temors entre els analistes sobre un possible refredament en l’activitat, principalment a la indústria, que enfronta un entorn econòmic mundial més feble. En contrast, la fortalesa del sector serveis suggereix una recuperació més sòlida en la demanda interna.

El PIB rus va sumar el tercer trimestre de caigudes (–1,9% interanual en el 1T 2023), encara conseqüència de l’efecte de les sancions d’Occident sobre la seva economia. Tot i això, segons les últimes dades d’activitat i consum, tot apunta al fet que en termes trimestrals l’economia russa podria haver començat a registrar avanços positius, impulsats en gran mesura pel suport de la despesa pública. Si es manté aquesta tendència, no seria descartable que Rússia pogués registrar un creixement positiu en el conjunt de l’any 2023. D’altra banda, al Japó, el PIB va sorprendre de manera positiva amb un creixement del 0,4% intertrimestral en el 1T, superior tant a allò esperat pel consens d’analistes (0,2%, segons Bloomberg) com a l’estancament registrat en els trimestres anteriors (0,0% en el 4T 2022 i –0,2% en el 3T 2022), de la mà d’un repunt del consum privat.

POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.