Setmana del 23 al 29 de gener del 2023

  • El PIB espanyol aconsegueix tancar l’any en positiu, però la demanda interna es mostra feble
  • El PIB dels EUA modera el creixement i confirma els signes de refredament
  • L’expectativa d’un soft landing reanima els inversors
Contingut disponible en
Pulso
  • Economia espanyola
    El PIB espanyol aconsegueix tancar l’any en positiu, però la demanda interna es mostra feble

    Així, en el 4T 2022 el PIB va créixer un 0,2% intertrimestral (2,7% interanual), un registre igual al del trimestre anterior, que va ser revisat a l’alça des del 0,1% reportat inicialment. Amb aquesta data, el PIB es va emplaçar un 0,9% per sota del nivell prepandèmia del 4T 2019 (–1,1% en el trimestre anterior). No obstant això, la composició deixa entreveure una situació de l’economia força feble. I és que la demanda interna va baixar un 0,9% intertrimestral, guiada per la contracció del consum privat (–1,8% intertrimestral) i de la inversió (–3,8% intertrimestral). D’aquesta manera, el creixement positiu del PIB acusa una caiguda de les importacions (–4,2% intertrimestral, que resta en el còmput del PIB), mirall de la debilitat de la demanda interna, que ha superat amb escreix el descens de les exportacions (–1,1%) i, així, compensat la contribució negativa de la demanda interna. Tot i això, la debilitat de la demanda interna reflecteix l’impacte que té la crisi energètica i la pujada de tipus sobre les decisions de despesa i inversió dels agents econòmics. En balanç, el creixement del PIB en el conjunt del 2022 en relació amb el 2021 és d’un 5,5% (vegeu la Nota Breve).  

    Espanya: PIB i demanda. Gener 2023

    Última actualització: 30 gener 2023 - 10:17

    El mercat laboral espanyol es debilita al tram final del 2022. Segons l’EPA, els resultats del 4T 2022 confirmen que l’ocupació va mantenir un patró de «més a menys» al llarg de l’any. Així, l’ocupació va caure l’últim trimestre en 81.900 persones, la primera reculada en un 4T des del 2017, mentre que en termes desestacionalitzats es va registrar el segon descens consecutiu (–0,01% intertrimestral). Pel costat positiu, destaca el fort augment de la contractació indefinida i el consegüent descens de la taxa de temporalitat, fins al 17,9%, la més baixa de la sèrie. Pel que fa a l’atur, va augmentar en 43.800 persones i torna a superar els 3 milions, de manera que la taxa d’atur va pujar 2 dècimes fins al 12,9%. Respecte al tancament del 2021, l’ocupació va créixer en 278.900 persones i els aturats van baixar en 79.900 (vegeu la Nota Breve).

    Espanya: mercat de treball

    Última actualització: 30 gener 2023 - 10:19

    La morositat a Espanya va continuar baixant al novembre. La taxa de morositat va caure fins al 3,68% (3,77% a l’octubre), mínims des de finals del 2008. El descens de la ràtio es va deure tant al menor volum de dubtosos (–665 milions d’euros), com a l’augment del saldo viu del crèdit (+8.851 milions). Pel que fa al nivell prepandèmia (febrer del 2020), la taxa s’ha reduït en uns 113 p. b.

  • Economia internacional
    El PIB dels EUA modera el creixement i confirma els signes de refredament

    Així, en el 4T 2022 el PIB va avançar un 0,7% respecte al trimestre anterior (2,9% intertrimestral anualitzat), una dada lleugerament per sobre del que esperava el consens d’analistes (2,6%) i que deixa el creixement per al conjunt de l’any 2022 en el 2,1% (5,9% el 2021 i –2,8% el 2020). Tot i la sorpresa positiva, la dada amaga una composició que recull la desacceleració de l’economia, palpable en l’estancament a la demanda privada interna (sense inventaris). D’aquesta manera, el consum privat es va desaccelerar lleugerament (+0,52% intertrimestral davant del +0,56% del 3T 2022), amb indicadors econòmics (com les vendes al detall o la confiança dels consumidors) apuntant a un comportament que ha anat de «més a menys» al llarg del trimestre. La inversió no residencial, per la seva banda, no va poder compensar la forta reculada del sector residencial (–7,5% intertrimestral), que va acumular un ajust proper al –20% en el conjunt de l’any, enmig del contundent procés d’enduriment monetari per part de la Fed. Amb tot, creiem que la nostra previsió del 0,9% per al conjunt del 2023 es troba encara en un rang prudent (vegeu la Nota Breve). 

    EUA: PIB

    Última actualització: 30 gener 2023 - 10:20

    L’hivern no és tan dolent per a l’economia de la zona de l’euro com es temia. De fet, els principals indicadors de clima i sentiment empresarial tornen a millorar al gener. En concret, el PMI de la zona de l’euro surt de la zona de recessió (és a dir, per sobre del llindar de 50 punts) per primera vegada en sis mesos, situant-se en nivells compatibles amb una economia pràcticament estancada (50,2 vs. 49,3). Per la seva banda, el PMI per a França (49,0 vs. 49,1) i Alemanya (49,7 vs. 49), així com l’Ifo alemany (90,2 vs. 88,6), es van mantenir al gener en valors compatibles amb caigudes d’activitat, tot i que força moderades. L’evolució seguida per aquests indicadors es troba d’acord amb les revisions a l’alça que, de forma generalitzada, s’estan produint per al creixement previst el 2023. En aquest sentit, el Govern alemany ha anunciat que el país podria créixer un 0,2% el 2023, davant la contracció del 0,4% que anticipava per a aquest any a la tardor del 2022. A CaixaBank Research, també ens hem fet ressò del millor comportament mostrat per bona part dels indicadors econòmics i revisem el creixement d’Alemanya en +0,2 p. p. fins al 0,0%, d’Itàlia en +0,7 p. p. fins al 0,5% i de la zona de l’euro en +0,3 p. p. fins al 0,5%.

    Zona de l'euro i EUA: PMI compost (flash)

    Última actualització: 22 març 2024 - 13:45
  • Mercats financers
    L’expectativa d’un soft landing reanima els inversors

    Els senyals de resiliència en les dades econòmiques i enquestes empresarials (vegeu la secció d’Economia internacional) van ser suficients per reanimar l’optimisme dels inversors, que ja començava a desinflar-se després del to feble en algunes previsions de beneficis empresarials a les publicacions de resultats del 4T 2022. Als mercats de renda variable, l’expectativa d’un possible soft landing va donar ales als principals índexs borsaris, que van consolidar el rally que s’ha registrat des de l’inici de l’any. En contrast, la caiguda en la rendibilitat del deute sobirà va perdre força (el bo a 10 anys tant a Alemanya com als EUA va tancar la setmana amb lleugers avenços), a mesura que els inversors interpretaven la resiliència en les dades econòmiques com evidència addicional per donar suport a una política monetària més restrictiva, senyals que van ser reiterats per la presidenta del BCE, Christine Lagarde, a l’avantsala a la primera reunió aquesta setmana (tant del BCE com de la Fed, vegeu la notícia següent). Mentrestant, el Banc del Canadà va anunciar una pujada de 25 p. b. en els tipus de referència, en línia amb allò que s’esperava, però va sorprendre en comunicar que, si l’economia evoluciona segons les seves últimes previsions, no farà ajustaments addicionals. Es tracta del primer banc central al grup del G-10 que assenyala la seva intenció de culminar (o, si més no, pausar) el cicle de pujades de tipus oficials. D’altra banda, als mercats de primeres matèries, el bon to en les dades econòmiques i els reports sobre el fet que l’OPEP+ no estaria considerant canviar la seva estratègia de producció van incidir en què el preu del petroli es mantingués en els nivells recents, alhora que el preu del gas natural va mantenir la tendència a la baixa.

    La Fed i el BCE, a marxes diferents. Els dos grans bancs centrals tornen a escena aquesta setmana i, després de mesos d’increments sincronitzats, ho fan amb perspectives una mica diferents. D’una banda, als EUA esperem que la Fed pugi els tipus d’interès en 25 p. b., després de sis reunions consecutives fent-ho en 50 o 75 p. b. Tot i que potser anticipa algun increment de tipus addicional més endavant, és probable que la comunicació comenci a entreveure el final del cicle de pujada, guiat per les taxes d’inflació menors i els senyals de refredament econòmic. Dit això, pensem que la Fed reforçarà el missatge que caldrà mantenir una política monetària restrictiva durant un bon període de temps (vegeu la Nota Breve). D’altra banda, a Europa els tipus del BCE parteixen de nivells més baixos i la inflació es troba en cotes més altes. De fet, la visió del BCE és que, sense més enduriment monetari, els efectes de segona ronda donaran més persistència a les pressions alcistes en els preus. Amb aquestes perspectives, i en un context d’evolució econòmica a la zona de l’euro millor del que s’esperava, preveiem que aquesta setmana el BCE pugi els tipus d’interès en 50 p. b., fins al 2,50% (depo) i 3,00% (refi), i mantingui el comunicat al desembre, amb senyals que seguirà incrementant tipus, de forma significativa i sostinguda, els propers mesos (vegeu la Nota Breve).  

    Principals indicadors financers

      27-1-2320-1-23Var. setmanalAcumulat 2023Var. interanual
    Tipus   (punts bàsics)  
    Tipus 3 mesosZona euro (Euribor)2,492,42836304
     EUA (Libor)4,834,82+16451
    Tipus 12 mesosZona euro (Euribor)3,363,33+36382
     EUA (Libor)5,325,35-3-16437
    Tipus 10 anysAlemanya2,242,186-20228
     EUA3,503,482-37173
     Espanya3,233,149-29253
     Portugal3,143,059-30252
    Prima de risc (10 anys)Espanya99963-924
     Portugal90873-1023
    Renda variable   (percentatge)  
    S&P 500 4.0713.9732,5%6,0%-8,2%
    Euro Stoxx 50 4.1784.1201,4%10,1%1,0%
    IBEX 35 9.0608.9181,6%8,9%5,2%
    PSI 20 5.9375.9140,4%3,7%7,5%
    MSCI emergents 1.0511.0361,4%9,9%-11,7%
    Divises   (percentatge)  
    EUR/USDdòlars per euro1,0871,0860,1%1,5%-2,5%
    EUR/GBPlliures per euro0,8770,8760,2%-0,9%5,4%
    USD/CNYyuans per dòlar6,7856,7850,0%-1,7%6,7%
    USD/MXNpeso per dòlar18,76718,873-0,6%-3,8%-9,8%
    Matèries Primeres   (percentatge)  
    Índex global 111,6112,1-0,5%-1,1%4,2%
    Brent a un mes$/barril86,787,6-1,1%0,9%-3,0%
    Gas n. a un mes€/MWh55,466,9-17,1%-27,4%-40,0%

    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.

    POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.