Setmana del 28 de juny al 4 de juliol del 2021

L’índex de sentiment empresarial (PMI) per al sector manufacturer va augmentar 1 punt fins a arribar als 60,4 punts, el registre més elevat des de l’abril del 1998. Aquest increment es basa en un fort repunt de la producció, fruit d’un augment de la demanda tant domèstica com internacional. Així mateix, l’enquesta manufacturera espanyola també va mostrar que un dels riscos que sobrevolen el panorama global, el dels colls d’ampolla i increments en els preus de les entrades, és present en la nostra economia i no sembla haver anat a menys al juny. Per la seva banda, tot i que el sector turístic continua anotant caigudes d’activitat molt fortes pel que fa als nivells prepandèmia, les dades ja deixen entreveure un inici de recuperació. Així, al maig, van entrar a Espanya gairebé 1,4 milions de turistes. Això representa una caiguda important respecte als nivells del maig del 2019 (82,8%), però clarament millora el registre del mes anterior (caiguda del 91,2% respecte a l’abril del 2019).

La reactivació de l’ocupació a Espanya agafa força al juny amb l’aixecament de les restriccions i l’inici de la temporada estival. L’afiliació a la Seguretat Social va anotar un augment de 233.056 persones i els afectats per ERTO es van reduir en 84.205 en mitjana mensual, d’això en resulta un augment de l’ocupació efectiu en el mes de 333.000 persones. Les dades en termes desestacionalitzats mostren una millora significativa: l’afiliació va créixer en 203.000 persones i va superar fins i tot el rècord del juliol de l’any passat; i l’atur registrat va baixar en 102.000 persones. Els afiliats que no estan en ERTO se situen al juny un 4,4% per sota del nivell de referència pre-COVID, fet que suposa una millora respecte a la dada del maig (–5,9%) (vegeu la Nota Breve).

L’indicador de clima econòmic va augmentar fins al 2,2% al juny, 4 dècimes més que al maig, davant d’un increment força generalitzat en tots els sectors. En la mateixa línia, la confiança dels consumidors també va millorar en l’últim mes del 2T (fins als –12,6 punts, 0,2 punts més que al maig). Entre els indicadors d’activitat, l’índex de vendes al detall va superar al maig el nivell del gener del 2020, i l’indicador d’activitat diària (DEI) elaborat pel Banc de Portugal va continuar millorant en l’última setmana del mes de juny i suggereix que el creixement intertrimestral del PIB en el 2T es podria haver situat al voltant del 5%. D’altra banda, en l’àmbit del turisme, al maig va tornar a créixer el nombre de turistes. En concret, en aquest mes es van allotjar 989.000 persones en establiments hotelers, un 115,4% més que a l’abril, un augment que va venir de la mà tant de turistes residents com internacionals. Amb tot, és important recordar que aquestes xifres encara no incorporen els efectes de la sortida de Portugal de la «llista verda» del Regne Unit (3 de juny) i també la seva entrada a la «llista vermella» d’Alemanya (25 de juny) després de l’augment de nous casos de COVID associats a la variant delta.

Els principals països del món (un total de 130) van pactar un impost mínim global del 15% a les grans multinacionals. Es tracta d’un nou pas que es necessitava després de l’acord fa unes setmanes en el marc del G7. Les mesures consensuades hauran de ser legislades en les diferents jurisdiccions nacionals. I, entre d’altres aspectes tècnics, també hauran de convenir-se els criteris que s’utilitzaran per a distribuir les bases imposables entre diferents països (el pes de la plantilla, vendes, etc.). Amb tot, l’acord actual és un pas molt important cap a una resposta coordinada en l’àmbit de la tributació de les multinacionals. Això hauria d’evitar l’elusió fiscal d’algunes d’aquestes grans empreses enormement rendibles que, per la seva naturalesa, poden traslladar els seus beneficis a jurisdiccions amb tipus impositius molt baixos (vegeu el Focus).

Pausa en l’augment dels preus a la zona de l’euro. Al juny, la inflació per al conjunt de la regió es va moderar 0,1 p. p., fins a l’1,9%, a causa, principalment, del menor augment dels preus energètics (12,5% al juny, 13,1% al maig) i dels serveis (0,7% al juny, 1,1% al maig). Així mateix, la inflació subjacent va cedir 0,1 p. p., fins al 0,9% (vegeu la Nota Breve). Per països, a Alemanya la inflació es va situar en el 2,1%, 0,3 p. p. per sota del registre del maig, mentre que a Espanya l’índex no harmonitzat va baixar 1 dècima, fins al 2,6% (vegeu la Nota Breve). De cara als propers mesos, la inflació a la zona de l’euro continuarà augmentant i podria situar-se, temporalment, al voltant del 2,5%, tot i que el 2022 hauria d’anar disminuint de forma gradual. L’element principal que la pressionarà a l’alça és l’efecte de base a causa de la rebaixa temporal de l’IVA a Alemanya durant la segona meitat de l’any passat. No obstant això, és possible que els colls d’ampolla generalitzats en molts sectors acabin traslladant-se també als preus al consumidor. De fet, així ho indica l’enquesta de sentiment econòmic de la Comissió Europea (ESI), on els empresaris de tots els sectors continuen anticipant preus de venda més alts els propers mesos. A més, aquestes majors expectatives de preus s’emmarquen en un context d’elevat optimisme sobre l’evolució de l’economia. Fins i tot l’ESI va arribar al juny a màxims de 21 anys (117,9 punts, 114,5 al maig).

Les bones dades de confiança i sentiment econòmic (vegeu la secció d’Economia internacional) van continuar donant alè al sentiment dels inversors. No obstant això, la reflexió sobre la possible reducció dels estímuls monetaris dels bancs centrals i la preocupació davant de les noves variants de virus van moderar-ne l’optimisme. Així, els mercats de renda variable van mostrar un bon comportament als EUA (S&P 500 +1,7%), mentre que a la zona de l’euro van registrar pèrdues moderades (EuroStoxx 50 –0,9%, Ibex 35 –2,1% i PSI-20 +1,2% ), en la setmana en què Christine Lagarde va anticipar el proper aixecament del veto al pagament de dividends de la banca. Per la seva banda, l’augment del ritme de compres del PEPP del BCE es va fer palpable en els mercats de deute sobirà de la zona de l’euro, on els diferencials del deute de la perifèria amb l’alemanya es van tornar a estrènyer. Als EUA, després de diverses setmanes d’elevada volatilitat, el tipus d’interès del treasury a 10 anys es va mantenir estable al voltant de l’1,42%. Al mercat de petroli, el preu del barril de Brent va escalar fins als 76 dòlars, mentre que els inversors es mantenien a l’espera que els països de l’OPEP i els seus aliats aconseguissin arribar a un nou acord sobre les quotes de producció per als pròxims mesos. En aquest context, els temors vinculats a la pandèmia van afavorir la fortalesa del dòlar respecte a la resta de divises. L’euro es va canviar a 1,19 dòlars, el seu valor més baix des de començaments d’abril.

Els fluxos de capitals cap a les economies emergents es mantenen favorables. Segons l’Institut Internacional de Finances, al juny, els fluxos nets de carteres cap a aquests països van ascendir a 28.100 milions de dòlars (enfront dels 10.900 milions del maig) i van concloure el primer semestre de l’any sumant un total de 215.500 milions de dòlars, la segona millor xifra històrica després del primer semestre del 2019. Per classe d’actius, al mes, el deute emergent va rebre 18.900 milions de dòlars, dels quals un 34% es van destinar al mercat de deute de la Xina, i la renda variable va captar 9.200 milions. Per àrees geogràfiques, Àsia va liderar el rànquing amb el 51% del total de fluxos, seguida per Amèrica Llatina amb el 39%.