Setmana del 30 de gener al 5 de febrer del 2023

  • A Espanya l’activitat inicia l’any amb un to prometedor
  • L’FMI comença l’any una mica més optimista que al seu informe de tardor
  • Els bancs centrals avancen al terreny restrictiu a ritmes diferents
Contingut disponible en
Pulso
  • Economia espanyola
    A Espanya l’activitat inicia l’any amb un to prometedor

    Així, l’índex PMI per al sector manufacturer va escalar 2 punts fins als 48,4 punts, un registre que encara s’emplaça per sota del llindar que denota creixement (50 punts), però que suggereix que el deteriorament a l’activitat industrial s’està moderant. Així mateix, l’indicador homòleg del sector serveis va avançar en 1,1 punts, fins als 52,7 punts, per la qual cosa se situa fermament a la zona expansiva. Per la seva banda, al desembre, l’índex de comerç al detall va recular l’1,7% intermensual. Tot i el descens, la fortalesa que va mostrar l’índex a l’octubre, i particularment al novembre, implica que les vendes al detall van créixer en el 4T 2022 un 2,6% respecte al trimestre anterior. Finalment, al desembre, van arribar prop de 4.124.000 turistes estrangers, és a dir, un 4,2% per sota del desembre del 2019, i van gastar prop de 5.240 milions d’euros, un 4,6% més que el desembre del 2019. D’aquesta manera, el sector turístic va tancar el 2022 amb xifres molt positives. En el conjunt de l’any, l’arribada de turistes estrangers va créixer un 129,5% respecte al 2021 i es va situar un 14,3% per sota del 2019, i la despesa dels turistes estrangers va créixer un 149,4% respecte al 2021 i es va situar un 5,3% per sota del nivell previ a la pandèmia.

    Espanya: indicadors d'activitat (sèrie 5 anys)

    Última actualització: 09 febrer 2024 - 14:01

    La inflació subjacent a Espanya continua la seva escalada, mentre que la general s’estabilitza. Segons l’indicador avançat de l’IPC publicat per l’INE, la inflació general va detenir la tendència a la baixa dels últims mesos en repuntar molt lleument al gener, i es va situar en el 5,8% interanual (5,7% al desembre), en línia amb les nostres previsions. Per la seva banda, la inflació subjacent (que exclou energia i aliments no elaborats) va sorprendre a l’alça amb un repunt fins al 7,5% (7,0% al desembre), empesa, segons apunta l’INE, per un acusat augment als preus de productes tèxtils. A més, l’INE va anunciar que, a partir de la dada de l’IPC del gener, els components d’electricitat i gas inclouran al còmput dades del mercat lliure, cosa que permet tenir una visió més completa de la variació dels preus de l’energia (vegeu la Nota Breve).

    Espanya: evolució de l'IPC + components

    Última actualització: 01 març 2024 - 14:10

    El mercat laboral espanyol arrenca el nou any amb bon peu. Com és habitual els mesos de gener, per la fi de la campanya nadalenca, l’afiliació a la Seguretat Social va caure el mes passat en 215.047 persones. Tot i que aquesta dada va ser inferior tant al mateix mes del 2022 (–198.000) com la seva mitjana en el període 2014-2019 (–191.000), destaca positivament el creixement anotat en termes desestacionalitzats (57.726 afiliats), que va ser el més intens des del maig de l’any passat. Per la seva banda, l’atur registrat va augmentar en el mes en 70.744 persones, lleugerament inferior a allò que és habitual en un mes de gener (+75.466 de mitjana el 2014-2019) (vegeu la Nota Breve).  

    La nova concessió de crèdit a llars va créixer a Espanya l’any passat a un ritme més baix que el 2021. L’augment el 2022 va ser del 7,8% interanual (19,4% el 2021), sota un patró de «més a menys» la segona meitat de l’any. Hi va haver diferències notables segons el tipus: els crèdits per a la compra d’habitatge van créixer un 9,8% en el conjunt del 2022 (el millor exercici des del 2010), però al desembre van registrar el primer descens interanual des del confinament a mitjan 2020. Per la seva part, els crèdits al consum van augmentar un 6,5% en el còmput total del 2022, tot i que encara un 16,7% per sota de l’acumulat del 2019. Finalment, el crèdit de nova concessió a les empreses no financeres va augmentar un 26,1% respecte al 2021 i un 3,4% respecte al 2019.

  • Economia internacional
    L’FMI comença l’any una mica més optimista que al seu informe de tardor

    De fet, la institució revisa a l’alça en 0,2 p. p. el creixement mundial per al 2023, fins al 2,9%, si bé redueix la intensitat de la recuperació el 2024, en –0,1 p. p. fins al 3,1%. En qualsevol cas, l’FMI remarca que el creixement mantindrà la tònica feble, degut, entre altres factors, al biaix restrictiu de la política monetària i a l’impacte de la guerra a Ucraïna. Tot i això, l’FMI confia que ens puguem trobar en un punt d’inflexió, des del qual el creixement tendiria a accelerar-se i la inflació a moderar-se. No obstant això, els riscos es concentren a la baixa, destacant: una possible cuada a la Xina per l’impacte de les onades de la COVID i/o per una correcció abrupta del sector residencial; un empitjorament de la guerra a Ucraïna; i una inflació més persistent del que s’esperava, fet que obligaria els bancs centrals a aplicar mesures encara més restrictives. A més, l’entorn financer continua sent fràgil, sobretot, en un moment en què els bancs centrals estan iniciant el camí per reduir els balanços.

    FMI: previsions de creixement del PIB

    La zona de l’euro evita retrocedir l’últim trimestre del 2022. Així, el creixement del PIB en el 4T 2022 va ser del 0,1% intertrimestral i de l’1,9% interanual, fet que va situar la mitjana de l’avanç del 2022 en el 3,5%, després del 5,3% del 2021. Tot i això, l’aparent resistència del 4T va descansar, en part, en l’inesperat creixement d’Irlanda (3,5% intertrimestral) que, per si sola, va aportar gairebé un +0,1 p. p. a l’augment del PIB de la zona de l’euro. De fet, Alemanya (–0,2%) i Itàlia (–0,1%) van caure, mentre que França (+0,1%) pràcticament es va estancar. Amb tot, aquests resultats són coherents amb la millora d’expectatives per a la zona de l’euro que s’ha produït les darreres setmanes i confirmen que l’impacte sobre l’activitat de la crisi energètica ha estat menys intens del que es temia fa uns mesos (vegeu la Nota Breve). Per la seva banda, la inflació general de la zona de l’euro es va reduir al gener en 0,7 p. p., fins al 8,5% interanual, el tercer mes consecutiu de desacceleració i sustentada per la correcció als preus energètics. La inflació nucli (que exclou energia i tots els aliments) va mostrar una inèrcia més gran i es va mantenir estable en el 5,2% (vegeu la Nota Breve).

    Zona de l'euro: evolució del PIB

    Última actualització: 06 febrer 2023 - 09:58

    L’economia dels EUA continua refredant-se en l’arrencada del 2023, excepte al mercat laboral. Així, les enquestes de gener de l’ISM i del PMI van cedir una mica de terreny i es van situar per sota dels 50 punts, llindar que indica creixement en l’activitat (excepte en el cas de l’ISM de serveis, que va escalar 5,6 punts fins als 55,2), mentre que les expectatives dels consumidors, segons el Conference Board, es van deteriorar. D’altra banda, el mercat laboral va tornar a oferir senyals de tensionament i va truncar la dinàmica de moderació mostrada des de la segona meitat del 2022. La creació de llocs de treball al gener va ser de 517.000 treballadors (el consens esperava un descens fins als 190.000 des dels 260.000 registrats al desembre) i la taxa d’atur va caure 1 dècima fins al 3,4%, un nivell no observat des del 1969. Les dinàmiques salarials, per la seva banda, sí que van mostrar una tendència a moderar-se: els salaris van créixer al gener un 4,4% en comptes del 4,8% interanual del mes anterior, mentre que l’índex de costos laborals va créixer en el 4T un 1,0% intertrimestral (1,2% en el trimestre anterior). En conjunt, els diferents indicadors reforcen la nostra visió que el PIB dels EUA podria créixer a un ritme menor en aquest 1T. D’altra banda, l’economia mexicana va anotar un creixement del 3,0% el 2022, gràcies a l’impuls del PIB en el 4T 2022 (que va créixer el 3,5% interanual davant el 4,3% en el 3T). Els pilars principals del creixement van ser la bona marxa de l’activitat industrial i la recuperació del sector turístic després de la pandèmia.

    Els indicadors econòmics apunten a una ràpida recuperació a la Xina. Així, el PMI manufacturer oficial va augmentar fins als 50,1 punts al gener (màxim els últims quatre mesos i lleugerament superior al llindar que indica creixement), des del 47,0 registrat al desembre, de la mà d’un repunt als components de noves comandes i de producció. En la mateixa línia, el PMI manufacturer Caixin també va augmentar, situant-se en 49,2 (vs. 49 al desembre). D’altra banda, entre els índexs del sector no manufacturer, el PMI oficial va rebotar des de 41,6 fins a 54,4, la lectura més alta des del juny. En balanç, les dades suggereixen una recuperació ràpida en la demanda interna xinesa a començament d’any, més notable en sectors lligats al flux de persones associat a l’Any Lunar xinès.

    L’economia portuguesa evita la contracció al final de l’any i avança un 6,7% el 2022. De fet, el PIB va créixer un 0,2% intertrimestral i un 3,1% interanual en el 4T 2022, i va superar un 3,2% el nivell prepandèmia (2,4% per a l’agregat de la zona de l’euro). Per la seva banda, la inflació general va baixar al gener fins al 8,3% interanual (9,6% al desembre), gràcies al notable abaratiment de l’energia. Més rellevant va ser la caiguda de la inflació subjacent, després de 15 mesos consecutius de pujada, si bé encara se situa en valors força elevats (7,0% al gener vs. 7,3%).

  • Mercats financers
    Els bancs centrals avancen al terreny restrictiu a ritmes diferents

    Tant la Reserva Federal dels EUA com el BCE van apujar els tipus d’interès a les reunions de la setmana passada, tot i que a velocitats diferents. D’una banda, la Fed va pujar els tipus en 25 p. b. fins a l’interval objectiu 4,50%-4,75% i va deixar intuir que el final del cicle de pujades és a prop. El president Jerome Powell es va mostrar molt satisfet en assenyalar «l’inici del procés desinflacionista», si bé aclarint que el banc central vol observar una evidència més gran d’aquesta tendència abans de girar el rumb de la política monetària. Així, va continuar allunyant les expectatives dels mercats financers, que esperen retallades en els tipus d’interès ja el 2023, en afirmar que encara queda feina per fer perquè la inflació retorni al 2% (vegeu la Nota Breve). D’altra banda, el BCE va incrementar els tipus oficials en 50 p. b. (depo al 2,50% i refi al 3,00%) i va afirmar que vol tornar a incrementar-los en 50 p. b. al març. La decisió va ser d’acord amb allò que el BCE ja havia avisat al desembre i es va justificar per una inflació indesitjablement elevada. I és que, tot i que el BCE va reconèixer que l’activitat de la zona de l’euro ha estat més resilient del previst i va valorar positivament el descens de la inflació els últims mesos, també va alertar que les pressions inflacionistes subjacents segueixen vives i actives i podrien tenir inèrcia en un entorn de fortalesa del mercat laboral. Per la seva banda, el Banc d’Anglaterra també va pujar el tipus d’interès oficial a 50 p. b. fins al 4,0%, el nivell més alt des del 2008 (vegeu la Nota Breve).  

    Els inversors veuen més a prop la fi de les pujades de tipus d’interès. La setmana passada va estar determinada per l’ajustat calendari de publicacions de dades econòmiques (vegeu la secció d’Economia internacional), resultats empresarials i decisions ja comentades dels principals bancs centrals del G-10. Entre ells, els missatges transmesos pels responsables de la política monetària van guanyar protagonisme i van dominar l’ànim dels inversors, que van identificar un to comú que suggeriria que el final del procés d’enduriment monetari podria ser a prop. Davant d’aquesta consideració, i després de les respectives rodes de premsa dels responsables monetaris, les rendibilitats del deute sobirà van baixar, amb més notorietat a la zona de l’euro i al Regne Unit, tant en els trams a llarg termini (el bund a 10 anys –21 p. b. fins al 2,07%, i el gilt britànic 30 p. b. fins al 3,0%), com en els més a curt termini. A la renda variable es van imposar els guanys a la majoria dels índexs borsaris, enfilat per les sorpreses positives en els resultats empresarials del 4T 2022 (a excepció dels casos d’Apple, Amazon i Alphabet). Per contra, als mercats de matèries primeres el preu del Brent va tancar per segona setmana a la baixa, després de la decisió de l’OPEP i els seus aliats de mantenir sense canvis els seus objectius de producció i l’augment dels inventaris de cru als EUA. L’hivern suau i el bon estat de les reserves de gas natural a Europa van afavorir l’estabilitat dels preus del TTF holandès per sota dels 58 €/MWh.

     

    Principals indicadors financers

      3-2-2327-1-23Var. setmanalAcumulat 2023Var. interanual
    Tipus   (punts bàsics)  
    Tipus 3 mesosZona euro (Euribor)2,552,49541309
     EUA (Libor)4,834,83+06449
    Tipus 12 mesosZona euro (Euribor)3,373,36+28372
     EUA (Libor)5,255,32-7-23425
    Tipus 10 anysAlemanya2,192,24-5-25199
     EUA3,523,502-35161
     Espanya3,123,23-11-40208
     Portugal3,043,14-10-40207
    Prima de risc (10 anys)Espanya9399-6-169
     Portugal8490-6-158
    Renda variable   (percentatge)  
    S&P 500 4.1364.0711,6%7,7%-8,1%
    Euro Stoxx 50 4.2584.1781,9%12,2%4,2%
    IBEX 35 9.2269.0601,8%10,9%7,4%
    PSI 20 5.9245.937-0,2%3,5%5,7%
    MSCI emergents 1.0391.051-1,2%8,6%-14,9%
    Divises   (percentatge)  
    EUR/USDdòlars per euro1,0801,087-0,7%0,8%-5,7%
    EUR/GBPlliures per euro0,8960,8772,1%1,2%5,8%
    USD/CNYyuans per dòlar6,7986,7850,2%-1,5%6,9%
    USD/MXNpeso per dòlar18,96918,7671,1%-2,7%-8,3%
    Matèries Primeres   (percentatge)  
    Índex global 107,1111,6-4,1%-5,1%-2,3%
    Brent a un mes$/barril79,986,7-7,8%-6,9%-12,3%
    Gas n. a un mes€/MWh57,955,44,4%-24,1%-27,9%

    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg.

    POLS ECONÒMIC és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l’ús que se’n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.