Col·lecció Estudis Econòmics


  • La creació d'empreses. Un enfocament gerencial

    NÚMERO 33

    José María Veciana

    Un país modern i dinàmic necessita una elevada taxa de creació d'empreses per aprofitar amb eficàcia les noves oportunitats que brinden els canvis tecnològics, de mercat, institucionals i socials, i substituir d'aquesta manera les empreses que ja han complert el seu cicle de vida. Una demografia empresarial vigorosa contribueix al creixement, a la creació d'ocupació de qualitat i a la modernització de l'economia.

    Això no obstant, la creació d'empreses és una activitat arriscada, com indica el reduït nombre d'èxits i de supervivència de noves empreses. Per això, el Servei d'Estudis de "la Caixa" va encarregar al professor Josep Maria Veciana el text que ara presentem. El professor Veciana, reconegut especialista no únicament a Espanya sinó també a Europa, desenvolupa amb rigor i claredat els principals components del procés de creació d'una empresa, i dedica una atenció especial als aspectes que solen ser més rellevants per als nous empresaris. També ofereix informació sobre les ajudes públiques disponibles per als emprenedors que decideixin crear la seva empresa.

  • La competitivitat de l'economia espanyola: inflació, productivitat i especialització

    NÚMERO 32

    ¿Com evoluciona la competitivitat de l'economia espanyola? Indicadors recents alerten sobre un retrocés important des de 1999. Això no obstant, la convergència real amb Europa avança favorablement, segons dades de producció, renda i ocupació. ¿No indica aquesta evolució guanys de competitivitat? ¿A què és deguda aquesta paradoxa?

    A partir d'aquesta pregunta, un equip de prestigiosos economistes de l'IVIE (Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques), dirigits pel catedràtic de la Universitat de València i director de l'esmentat institut, Francisco Pérez, ens ofereixen una reflexió àmplia, rigorosa i clara sobre un problema la complexitat del qual no sempre es recull en els debats i publicacions recents.

    El problema de la competitivitat de l'economia espanyola se sol abordar, amb raó, com un problema de preus i costos; però la realitat és més àmplia. Els autors ofereixen una síntesi de tots els seus components. Distingeixen entre competitivitat agregada i exterior, i presenten la incidència dels preus, els costos, la productivitat, l'especialització productiva i geogràfica, i el paper de la demanda i dels canals de comercialització, en l'evolució de la competitivitat. D'aquesta manera, es poden plantejar els veritables reptes de l'economia espanyola per millorar les seves posicions: capacitat de competir en preus i costos, impulsar l'especialització cap a productes amb un creixement i rendibilitat més grans, i treballar sobre els canals de distribució nacionals i internacionals.

  • Els nous instruments de la gestió pública

    NÚMERO 31

    El pes del sector públic en les economies del nostre entorn equival aproximadament a gairebé la meitat del producte interior brut. La magnitud dels recursos que s'assignen a aquest sector, la seva importància social i política, i els seus efectes, positius i negatius, en la competitivitat de les empreses en un marc de globalització creixent plantegen dues grans qüestions. Què ha de fer i què pot deixar de fer, el sector públic? Com es pot gestionar aquesta ingent quantitat de recursos?

    La primera qüestió ha estat l'objecte d'un ampli debat, tant a la Unió Europea com als Estats Units, als països en transició cap a una economia de mercat i als països en desenvolupament. Una part d'aquest debat va quedar reflectida en el volum 15 d'aquesta Col·lecció d'Estudis Econòmics, titulat La cultura de l'estabilitat i el consens de Washington.

    La segona pregunta, això no obstant, ha estat menys abordada, malgrat el seu innegable interès i la preocupació ciutadana sobre com es gestionen els recursos que es posen a la disposició de les administracions públiques. Per aquesta raó, el Servei d'Estudis de "la Caixa" ha considerat oportú encarregar un treball sobre aquest tema a l'equip dirigit pel professor Guillem López Casasnovas, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Pompeu Fabra i un dels principals especialistes en economia del sector públic. L'estudi ofereix un ampli panorama dels instruments de gestió pública més recents. Mostra com s'ha passat d'un enfocament de jerarquia centralitzada, feixugament burocràtic, on suposadament es donava prioritat a les garanties d'equitat i control, a un enfocament més descentralitzat, focalitzat en l'eficiència, al servei de l'interès públic.

  • La banca a l'Amèrica Llatina. Reformes recents i perspectives

    NÚMERO 30

    L'estrangerització dels sistemes bancaris de l'Amèrica Llatina és un dels fenòmens més singulars de la història bancària de l'última dècada. És àmpliament conegut el paper primordial que la banca espanyola ha jugat en aquest procés. A més a més, hi ha abundant bibliografia sobre les raons que l'han empès a emprendre aquesta expansió internacional i sobre el seu abast. Tanmateix, són molt menys conegudes les característiques estructurals dels sistemes bancaris llatinoamericans, la seva evolució recent i, en especial, l'encaix entre les importants reformes estructurals que han experimentat aquests sectors en l'última dècada i els interessos dels grans grups bancaris internacionals.

    L'objectiu d'aquest estudi és omplir aquest buit fent una anàlisi de quatre dels sistemes bancaris més representatius de la regió llatinoamericana, els de Brasil, Mèxic, Argentina i Xile. En capítols successius, es presenten les característiques estructurals bàsiques d'aquests sectors bancaris i la seva història més recent, en la mesura que ajuda a comprendre'n la realitat actual. Així mateix, s'apunten els principals reptes pendents per a la banca de cada país. Un últim capítol integra, a tall de conclusions, tots aquests elements des d'una òptica més global, per determinar les causes i els efectes més significatius d'una reforma que ha transformat el panorama bancari de tot un continent.

Pàgines