Col·lecció Estudis Econòmics


  • La mesura de la inflació a Espanya

    NÚMERO 17

    La mesura de la inflació és un element fonamental en una economia moderna perquè la taxa d'increment dels preus es pren com a referència a l'hora de fixar salaris, pensions, lloguers, etc.Així, la taxa d'inflació acaba determinant en certa mesura l'evolució de les rendes particulars i també les públiques. Per això, l'índex de preus de consum (IPC) que elabora l'Institut Nacional d'Estadística és un dels indicadors econòmics més importants i més coneguts.

    Les tècniques d'elaboració de l'IPC responen a unes pautes estadístiques rigoroses. Però ens podem preguntar si és possible afinar més la mesura de la inflació. Això és el que, als Estats Units, es va plantejar el Comitè de Finances del Senat, preocupat per la sospita que l'índex de preus de consum elaborat pel Bureau of Labour Statistics sobrevalorava la inflació. El Comitè va encarregar a un grup d'experts que elaborés un informe sobre aquesta qüestió tan important, tenint en compte els treballs existents en aquell país. Així va sorgir, el 1996, l'anomenat Informe Boskin en el qual els experts van estimar que l'IPC americà podria estar sobrevalorant la inflació en un 1,1% anual, en un rang de valors que aniria del 0,8 a l'1,6%. Les implicacions són importantíssimes. Per exemple, el dèficit públic derivat d'aquesta desviació es convertiria al cap de deu anys en el quart programa en importància de la despesa pública als Estats Units, després de la seguretat social, la sanitat i la defensa.

    El Servei d'Estudis de "la Caixa", considerant que seria molt útil disposar d'un estudi que estimés de manera similar a l'Informe Boskin el biaix de la inflació espanyola mesurada per l'IPC, va encarregar a Fedea l'elaboració de l'informe que presentem. Els autors, Javier Ruiz-Castillo, Eduardo Ley i Mario Izquierdo han fet un treball rigorós i difícil perquè, a diferència de l'Informe Boskin, no s'han pogut basar en investigacions prèvies fetes per al nostre país, i arriben a conclusions sorprenents, ja que estimen que l'IPC podria sobrevalorar la inflació espanyola en un 0,6% anual. Es tracta d'un treball molt rellevant, rigorós, complet –a pesar de les limitacions de la informació disponible– i, sobretot, d'un treball que invita a fer i possibilita una reflexió ben fonamentada sobre molts aspectes de la política econòmica i de la vida quotidiana d'interès per a tots els ciutadans.

  • El sector bancari europeu: panorama i tendències (2a part)

    NÚMERO 16

    El 1996 el Servei d'Estudis de "la Caixa"va publicar, en aquesta mateixa col·lecció, el volum «El sector bancari europeu: panorama i tendències».Aquest volum recollia les característiques bàsiques dels sectors bancaris més representatius de la Unió Europea,escollits principalment sobre la base del criteri de la dimensió, entesa com el volum total d'actius del sistema.Aquest nou treball presenta una segona part dedicada als sectors bancaris de la resta de països que componen la Unió Europea: Països Baixos, Luxemburg, Àustria, Dinamarca, Irlanda, Finlàndia i Grècia.

    També inclou una descripció de l'estructura i de les principals característiques del sistema bancari d'Espanya, amb dades actualitzades el 31 de desembre de 1997. S'ha aprofitat aquesta actualització per recollir en el text diversos temes d'interès que han estat objecte d'atenció per part del Servei d'Estudis de "la Caixa" durant els últims mesos. En primer lloc, la diferent evolució dels fons d'inversió i dels dipòsits a termini com a instruments de captació d'estalvi, la incidència de la fiscalitat en el tema i les conseqüències que de tot això es deriven. En segon lloc, l'anàlisi de l'evolució dels empleats i de les oficines de bancs i caixes d'estalvis durant el període 1975-1997, la seva incidència en la productivitat i el detall del comportament de les deu primeres entitats de crèdit. En últim lloc, l'anàlisi de l'evolució històrica i de la situació actual dels sistemes de garantia de dipòsits, en particular del Fons de Garantia de Dipòsits en Establiments Bancaris i el Fons de Garantia de Dipòsits en Caixes d'Estalvis.

    Finalment, aquest volum presenta un resum dels trets més rellevants de cada país amb l'objectiu de permetre una ràpida visualització de cada sistema bancari i, a manera de conclusió, un comentari sobre determinats aspectes estratègics que es dedueixen d'aquest estudi i que fonamentalment es refereixen a les forces bàsiques de canvi que estan incidint en els diferents sistemes bancaris de la Unió Europea, prestant una atenció particular als importants processos de concentració que estan canviant el panorama bancari de manera radical.

  • La cultura de l'estabilitat i el consens de Washington

    NÚMERO 15

    Durant aquests últims anys s'ha anat forjant una cultura de l'estabilitat en matèria de política econòmica. Estem davant d'un canvi profund en la forma d'enfocar els problemes econòmics i les fronteres entre les funcions, les activitats i les responsabilitats dels sectors públic i privat.Aquesta cultura de l'estabilitat es concreta en un conjunt de proposicions d'economia i política econòmica sobre les quals s'ha arribat a un acord generalitzat que, lluny de significar la fi de la discussió econòmica, la trasllada a camps més rellevants i útils.

    Per il·lustrar el contingut, l'abast i les limitacions de la cultura de l'estabilitat, el Servei d'Estudis de "la Caixa" ha encarregat a Manuel Guitián, director del Departament d'Afers Monetaris i Canviaris de l'FMI, i a Joaquim Muns, catedràtic d'Organització Econòmica Internacional de la Universitat de Barcelona i conseller del Banc d'Espanya, la recopilació d'alguns dels treballs més significatius relacionats amb aquest tema. Alhora, aquests autors han elaborat un article de síntesi sobre la matèria. Així doncs, es recullen dos articles de John Williamson, de l'Institute for International Economics, sobre el contingut i la importància de l'expressió «consens de Washington». Miguel A. Fernández Ordóñez, exdirector executiu de l'FMI, aprofundeix en la complexitat de l'acord. Paul Krugman, professor de la Universitat de Stanford, aporta una visió crítica. Manuel Guitián, en els seus dos articles, aborda el tema de la delimitació de l'acció del govern i el de l'estabilitat des d'una perspectiva històrica. Antonio Argandoña, professor ordinari de l'IESE, fa una anàlisi de l'evolució de la cultura de l'estabilitat a Espanya.

  • L'impacte de l'euro als mercats financers

    NÚMERO 14

    L'adopció de l'euro com a moneda única marcarà el naixement d'una àrea monetària de primera magnitud a l'economia mundial. Es tracta d'una fita històrica en el procés de construcció europea i té conseqüències importants en tots els aspectes de la vida econòmica i social: política econòmica, estratègia empresarial, decisions d'estalvi i inversió dels ciutadans.

    A les portes ja de la tercera fase de la UEM, presentem aquest document que se situa en la línia de reflexió dels anteriors que hem publicat sobre l'euro, a diferència dels quals, però, aborda un aspecte específic, summament important: les conseqüències de l'adopció de la moneda única als mercats financers.

    Per aprofundir en aquesta problemàtica, hem comptat amb les aportacions de set prestigiosos especialistes, coordinats per Enrique Vidal-Ribas, director de l'Àrea de Mercats del MEFF, que, a més a més, tracta els efectes de la UEM sobre els mercats de derivats espanyols. Carmen Alcaide, directora del Servei d'Estudis de l'ICO, tracta de l'euro, la moneda del segle XXI. Javier Aríztegui, sotsdirector general del Banc d'Espanya, ens il·lustra sobre la política monetària de l'euro i del Sistema Europeu de Bancs Centrals.Robert N. McCauley, del Banc de Pagaments Internacionals de Basilea, tracta de l'euro i del mercat de bons. Blas Calzada, director del Servei d'Estudis de la Borsa de Madrid, analitza les borses de valors espanyoles i l'euro. Francisco de Oña, president del Consell d'Administració i director general d'AIAF, Mercat de Renda Fixa, escriu el capítol destinat a l'impacte de l'euro sobre els mercats de renda fixa privada. Ignacio Ezquiaga, sotsdirector general d'Analistes Financers Internacionals, tracta dels mercats espanyols monetaris i de deute públic a la unió econòmica i monetària.León Benelbas, soci director per a Espanya de Price Waterhouse Corporate Finance, ens ofereix la perspectiva empresarial.

    Tots els autors aprofundeixen en els importants problemes estratègics, organitzatius i operatius que comportarà l'entrada a la tercera fase de la UEM per als mercats financers.

Pàgines