Col·lecció Estudis Econòmics


  • Espanya i l'euro: riscos i oportunitats

    NÚMERO 9

    L'euro és un tema de gran actualitat en aquests moments i ho serà encara més en els pròxims mesos i en els pròxims anys. Es tracta d'un repte de més envergadura que el mateix Pla d'Estabilització de 1959 o la incorporació d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986, esdeveniments que, juntament amb la crisi del petroli, han estat els que més han marcat l'economia espanyola els últims quaranta anys.

    Per aprofundir en el coneixement dels riscos i de les oportunitats que suposa la incorporació d'Espanya al projecte de l'euro, el professor Joaquim Muns, catedràtic d'organització econòmica internacional de la Universitat de Barcelona, va acceptar la tasca d'editor i coordinador d'aquesta monografia, composta per una sèrie d'articles de diferents autors, i en la qual col·labora ell mateix amb un article que recórre la trajectòria de la Unió Econòmica i Monetària des del Pla Werner fins al Pacte d'Estabilitat aprovat en la recent cimera de Dublín.

    Susan M. Collins, membre de la prestigiosa Brookings Institution i professora d'economia a la Georgetown University, aporta a l'estudi la tradicionalment incrèdula perspectiva americana respecte a la consecució d'una unió monetària entre tants i tan variats països. Manuel Conthe, exsecretari d'Estat d'economia i conseller de la Representació d'Espanya davant les Comunitats Europees, analitza els avantatges i els riscos de l'adhesió a la moneda única i reconeix la superioritat dels primers. Juergen B. Donges, catedràtic d'economia de la Universitat de Colònia i membre del Consell d'experts econòmics del canceller Kohl, aporta una visió més aviat escèptica sobre el projecte de la moneda única, subratllant les dificultats que han sorgit en el compliment dels criteris de convergència. José Luis Feito, ambaixador en cap de la Delegació Permanent d'Espanya a l'OCDE, rebat les principals objeccions invocades en contra de la participació d'Espanya a la UEM. José Luis Oller-Ariño, director general de MEFF, realitza una anàlisi crítica de la saviesa convencional respecte a la unió monetària i advoca per una acceleració de les reformes estructurals per a no agreujar el nivell d'atur, i finalment, Alfredo Pastor, exsecretari d'Estat d'economia i professor de l'IESE, considera que perquè la incorporació sigui un èxit, es requereix a més de la necessària capacitat d'adaptació, un grau de cohesió social més elevat i l'assumpció d'un projecte col·lectiu apropiat.

  • El futur de les pensions a Espanya: cap a un sistema mixt

    NÚMERO 08

    El debat sobre la reforma de les pensions a Espanya continua obert, encara que l'horitzó polític per a aquesta reforma s'hagi tancat fins a l'any 2000 amb la firma, el 9 d'octubre de 1996, dels acords derivats del Pacte de Toledo. En aquest debat, comença a prendre forma la idea de facilitar algun tipus de transició des de la situació actual, caracteritzada per un predomini absolut del sistema públic de repartiment, cap a una situació radicalment diferent en la qual, com a mínim, amb el sistema anterior, convisqui un altre sistema de pensions privades de capitalització obligatòria. Aquest punt admet versions múltiples, des de la privatització total de les pensions fins, per exemple, a un sistema mixt en el qual cada un dels anteriors proporcioni una part substantiva de la pensió final. En qualsevol cas, el més important són les raons per iniciar una transició d'aquest tipus, ja que, en funció de la seva gravetat, s'establiria la combinació més convenient.

    Per aquest motiu, el Servei d'Estudis de "la Caixa" s'ha adreçat novament a FEDEA perquè, a partir del model que va servir per elaborar un número anterior d'aquesta col·lecció («La reforma del sistema públic de pensions a Espanya») assagi ara els efectes i els resultats d'una de les possibles alternatives al sistema públic de repartiment. El resultat ha estat aquesta nova monografia, que, a l'igual que la dedicada a la reforma del sistema actual, no pretén altra cosa que aportar elements de reflexió a un debat tan necessari i saludable com és el de les pensions.Aportació, això sí, rigorosa i objectiva com l'anterior, i que per tant no tracta de descobrir fórmules màgiques o receptes infal·libles, sinó que deixa perfectament clares les limitacions que té qualsevol opció.

    Les alternatives estudiades són complexes i difícils d'assumir per part dels diferents grups socials tenint en compte el balanç d'incentius, de la síntesi del qual sorgeix el suport democràtic per a una reforma sistèmica de les pensions. La jubilació és cara i requereix llargues i intenses carreres de cotització o d'estalvi per finançar pensions que substitueixin en una mesura raonable els ingressos perduts. Els sistemes de pensions no són loteries, ni tampoc no poden representar càrregues insostenibles per a la base activa de la societat, ja que en cap d'aquests dos aspectes no poden prosperar la solidaritat ni l'eficiència. Per això és imprescindible actuar de manera eficaç per garantir el futur dels ciutadans que ara, en la seva vida activa, fan l'esforç d'estalviar per aconseguir la seguretat econòmica quan s'acabi el seu cicle laboral.

  • El desafiament de la moneda única europea

    NÚMERO 7

    El Tractat de la Unió Europea aprovat pel Consell Europeu al final de 1991 va fixar l'objectiu d'assolir una moneda única abans del canvi de segle, en un ambient d'eufòria generat per la favorable conjuntura econòmica i pel ferm avanç aconseguit amb el mercat únic.Però l'entusiasme inicial aviat es va transformar en temor, si no en pànic, quan el 1992 els mercats financers van posar a prova l'estabilitat del Sistema Monetari Europeu (SME), punt de partença de la Unió Econòmica i Monetària (UEM), i pràcticament van aconseguir desmantellar-lo. Els dubtes sobre el realisme d'un projecte sense precedents històrics comparables es van desencadenar i es va arribar a dubtar seriosament de les perspectives d'èxit de l'SME.

    No obstant això, des del moment en què el Consell Europeu celebrat a Madrid el desembre de 1995 va confirmar l'1 de gener de 1999 com a data d'inici de la tercera etapa de la UEM, el projecte ha pres una nova embranzida, i la certesa que es complirà el calendari previst és cada vegada més gran. El pas a la moneda única representa consolidar el procés d'integració europea i assentar definitivament el mercat interior com a àrea econòmica oberta, eficaç i estable.

    Ens trobem per tant davant d'un repte considerable per a les economies europees que la col·lecció «Estudis i Informes» no podia desatendre.Aquest setè volum realitza un recorregut històric per les principals fites de la unificació monetària, des de la reconstrucció europea fins a la constitució de la CEE, el Sistema Monetari Europeu, l'Informe Delors i el Tractat de Maastricht.A l'última part, s'intenta donar resposta a les preguntes que sovint desperta la UEM, tractant de recopilar, ordenar i fer comprensible la informació de què es disposa fins a mitjan 1997.

  • El sector bancari europeu: panorama i tendències

    NÚMERO 6

    El procés de creació de la Unió Europea ha comportat una notable aproximació de la normativa bancària que regeix als diferents països membres, els quals han hagut d'incorporar a les respectives legislacions les disposicions contingudes a les directives comunitàries relatives al sector. En particular, estan vigents els principis bàsics de llibertat d'establiment i de control del país d'origen, que es complementen amb l'harmonització d'unes normes bàsiques de supervisió i amb la implantació del model de banca universal com a model bancari dominant.

    Aquesta reforma dels marcs legislatius és un dels factors que expliquen els canvis estructurals i estratègics que en els darrers anys estan tenint lloc en el sector bancari dels diversos països de la Unió Europea. En la majoria de casos, aquests canvis han suposat una evolució cap a un entorn més liberalitzat, ja que s'han retirat moltes barreres que condicionaven l'activitat de les diferents categories d'entitats de crèdit i això ha redundat en un increment de la pressió competitiva dins del sector. I els efectes d'un augment de la competència constitueixen normalment un revulsiu per al canvi. Així mateix, la globalització de l'economia, la desintermediació financera, l'entrada de nous intermediaris financers, la major sofisticació de la clientela o les noves tecnologies són d'altres factors de canvi igualment importants ja que, d'una manera o altra, tots ells incideixen en el nivell de competència del sector.

    Aquest sisè número de la col·lecció «Estudis i Informes» pretén detectar fins a quin punt les esmentades forces de canvi estan conduint o no cap a una homogeneïtzació dels diferents sectors bancaris europeus. Amb aquest objectiu, es fa un repàs a les característiques bàsiques dels sectors bancaris més representatius de la Unió Europea, alguns dels quals han conegut importants canvis en la seva història més recent. La descripció es fa seguint un esquema comú d'anàlisi i en base a uns mateixos paràmetres, amb l'objectiu d'ajudar a obtenir una comprensió global de cada sistema i de facilitar possibles comparacions entre països. En concret, l'estudi presenta els sistemes bancaris d'Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Suècia i Portugal. Un darrer capítol tracta d'identificar les tendències generals més significatives observades en l'anàlisi comparada del sector per països.

Pàgines