Documents de treball


  • Matèries primeres: Què va canviar en l'última dècada?

    Document de treball 06/12

    Eduardo Pedreira, Miguel A. Canela
    • En l'última dècada, el comportament cíclic de les matèries primeres ha registrat canvis significatius. Quan s'analitza el període comprès entre els anys 1960 i 1999, l'evidència empírica mostra que les matèries primeres van desplegar una asimetria negativa, és a dir que, de mitjana, els períodes contractius solien durar més temps que els expansius, i la caiguda en els preus durant les recessions solia ser més gran que l'increment que es registrava durant els períodes de creixement.

    • Això no obstant, quan l'anàlisi es realitza incloent-hi el període més recent (fins al 2010), les dades mostren que la asimetria negativa pràcticament desapareix, pel fet que en els darrers anys la asimetria ha estat marcadament positiva.

    • A més del canvi en el comportament dels cicles individuals, s'estudia si existeix algun grau de correlació o sincronització (comoviment) en l'evolució cíclica de les diferents matèries primeres. Els resultats que es documenten indiquen que el comoviment trobat és significatiu i que no és constant en el temps.

    • Si bé l'objectiu de la nota no és investigar quines són les variables que han impulsat aquest canvi, es pot assenyalar que la reducció de la volatilitat en els principals fonaments econòmics, la irrupció de la Xina en el comerç mundial o la major integració i l'ampli desenvolupament dels mercats de capitals internacionals, són alguns dels factors que expliquen aquest nou comportament.

  • Inversions financeres a Espanya: impacte de la inestabilitat en els mercats

    Document de treball 05/12

    Inmaculada Martínez Carrascal
    • El compte financer de la balança de pagaments de l'economia espanyola mostra una sortida de fons de 259.000 milions d'euros durant el període juliol 2011 - maig 2012 per al conjunt d'institucions financeres, resta de sector privat i AAPP.

    • La sortida de fons es concentra en les institucions financeres, i es deu fonamentalment a la reducció dels dipòsits, títols de deute i repos que hi manté la resta del món. Aquesta disminució respon al tancament dels mercats majoristes de deute i interbancari, que dificulta el finançament normal de les entitats.

    • Les entitats financeres estan substituint aquests fons majoristes estrangers pel recurs al Banc Central Europeu, el qual que no es podrà reduir fins que retorni la normalitat als mercats de deute i interbancari.

    • En canvi, les dades no avalen la hipòtesi que el finançament del Banc Central Europeu s'estigui utilitzant per cobrir una sortida massiva de dipòsits de residents.

    • Les AAPP també pateixen una sortida de fons per la reducció de la inversió estrangera en deute públic espanyol.

    • La sortida de fons del país de la resta del sector privat (famílies i empreses principalment) va ser molt reduïda fins a l'abril, però els canvis normatius i en el context competitiu durant la segona meitat del 2011 van tenir un impacte important en la composició dels seus actius financers.

    • Les famílies van augmentar un 80% les seves tinences de deute públic, fins als 20.000 MM€, el màxim de la sèrie històrica. També van augmentar la seva inversió en les institucions financeres del país, reduint el seu volum de dipòsits i augmentant la seva inversió en títols de deute i accions de les entitats espanyoles. En canvi, van desinvertir 10.900 MM€ a la resta del món.

    • Les empreses van realitzar una inversió neta de 6.200 MM€ a l'exterior durant el període juliol 2011 - març 2012, que es va concentrar en el segon semestre de l'any. La seva desinversió al país es va concentrar en les institucions financeres, si bé durant el primer trimestre de l'any la seva inversió neta en aquest sector va tornar a ser positiva (7.000 MM€).

    • La caiguda observada en la xifra de dipòsits totals de les institucions no separar paraula financeres s'explica majoritàriament per la caiguda dels dipòsits de no residents, que inclouen el finançament interbancari de l'exterior.

    • En el cas dels dipòsits d'empreses i famílies residents a Espanya, els mesos de màxima caiguda en els dipòsits van coincidir amb augments d'inversió en valors de renda fixa (pagarés).

  • Hi ha bombolla immobiliària a la Xina?

    Document de treball 04/12

    Clàudia Canals, Mercè Carreras-Solanas
    • La importància del sector immobiliari dins l'economia xinesa, amb un pes del 12% del PIB, i l'abast del propi gegant asiàtic en el món, fa de l'estudi de l'existència o no d'una bombolla en aquest sector una qüestió d'interès global.

    • Segons fonts oficials, durant la darrera dècada i, a nivell agregat, els preus han crescut al voltant del 9% anual en termes reals, totalment en línia amb el creixement del país i, per tant, lluny de despertar temors per una possible bombolla immobiliària.

    • Tanmateix aquest índex agregat amaga grans disparitats entre àrees geogràfiques. Els resultats del nostre estudi suggereixen l'existència de bombolles localitzades a les ciutats de Shanghai, Shenzhen i Hangzhou, totes elles a la costa sudest del país, i a Beijing.

    • Aquest estudi analitza els factors principals en l'evolució dels preus dels immobles: el gran augment dels ingressos de les famílies; el procés d'urbanització i la migració cap a les grans ciutats costeres; el fort estímul fiscal i la relaxació de les condicions creditícies davant la crisis global; la dependència dels governs locals en la venda de sòl i el paper de les empreses estatals en la compra d'aquest sòl; i per últim, el baix tipus d'interès, la manca d'inversions alternatives i les expectatives de preus.

    • Finalment, estimem que un fre en l'activitat immobiliària comprometria aproximadament 1,75 punts percentuals el creixement. Així doncs, considerant que l'avenç potencial del PIB es situa al voltant del 8,5% anual, en un escenari de fort ajust immobiliari el creixement es veuria reduït fins el 6,75%, una taxa que podem qualificar com un aterratge relativament suau de l'economia. Això, sempre i quan, altres riscos a la baixa no s'hi afegissin.

  • El sobreendeutament de les empreses espanyoles: problema comú o d'unes quantes?

    Document de treball 03/12

    Inmaculada Martínez Carrascal
    • L'expansió dels passius empresarials es va produir en molts països de la zona euro. Com a conseqüència, els nivells d'endeutament del sector empresarial se situen en nivells històricament elevats i és una font de vulnerabilitat.

    • A escala agregada, els indicadors de palanquejament de balanç de les empreses espanyoles són similars als d'altres països, però els de deute en relació amb el resultat indiquen la necessitat de reduir l'endeutament i augmentar la productivitat.

    • Tanmateix, a un nivell més desagregat, hi ha diferències significatives entre les ràtios d'endeutament d'empreses en funció, entre d'altres, de la branca d'activitat en la qual operen i de la mida.

    • En general, les empreses petites que operen en sectors manufacturers estan més endeutades que les grans i suporten una càrrega financera més gran. El desaprofitament d'economies d'escala en aquests sectors podria serne una explicació.

    • Des del 2007, la majoria de sectors han iniciat un procés de despalanquejament. La reducció dels nivells d'endeutament és fruit de menys demanda (nivells més baixos d'activitat, menys formació bruta de capital i més retenció de beneficis disminueixen la necessitat de finançament), així com de menys qualitat d'aquesta (el deteriorament dels resultats ha incrementat el risc dels seus projectes i l'aversió al risc ha limitat el creixement dels crèdits).

    • El procés de despalanquejament també s'ha dut a terme a la resta de països. La comparació entre els nivells d'endeutament d'Espanya i d'altres països de la zona euro, tenint en compte el sector i la dimensió de l'empresa, mostra que són els sectors on es partia d'un endeutament relatiu més alt els que han reduït més el seu palanquejament.

    • Les empreses petites han reduït més la seva ràtio de palanquejament que les grans i se situen en la majoria de sectors en nivells d'endeutament similars als d'altres països europeus. Tot i així, considerant l'empresa representativa, el 2009 en un 30% dels sectors l'empresa petita encara estava més endeutada que la seva homòloga europea, percentatge que puja al 43% a les empreses grans. En aquestes últimes, a més, s'observa una important heterogeneïtat: segons el factor considerat, el despalanquejament ha estat significativament superior o inferior a la resta de països.

    • La reducció més gran de l'endeutament de l'empresa petita espanyola es justifica perquè els seus resultats són més dèbils.

    • La feblesa dels resultats empresarials (en especial de l'empresa petita) al nostre país obliga a continuar amb el procés de despalanquejament. L'empresa petita hauria de guanyar dimensions i rendibilitat per reduir la seva càrrega financera.

Pàgines