Documents de treball


  • Hi ha bombolla immobiliària a la Xina?

    Document de treball 04/12

    Clàudia Canals, Mercè Carreras-Solanas
    • La importància del sector immobiliari dins l'economia xinesa, amb un pes del 12% del PIB, i l'abast del propi gegant asiàtic en el món, fa de l'estudi de l'existència o no d'una bombolla en aquest sector una qüestió d'interès global.

    • Segons fonts oficials, durant la darrera dècada i, a nivell agregat, els preus han crescut al voltant del 9% anual en termes reals, totalment en línia amb el creixement del país i, per tant, lluny de despertar temors per una possible bombolla immobiliària.

    • Tanmateix aquest índex agregat amaga grans disparitats entre àrees geogràfiques. Els resultats del nostre estudi suggereixen l'existència de bombolles localitzades a les ciutats de Shanghai, Shenzhen i Hangzhou, totes elles a la costa sudest del país, i a Beijing.

    • Aquest estudi analitza els factors principals en l'evolució dels preus dels immobles: el gran augment dels ingressos de les famílies; el procés d'urbanització i la migració cap a les grans ciutats costeres; el fort estímul fiscal i la relaxació de les condicions creditícies davant la crisis global; la dependència dels governs locals en la venda de sòl i el paper de les empreses estatals en la compra d'aquest sòl; i per últim, el baix tipus d'interès, la manca d'inversions alternatives i les expectatives de preus.

    • Finalment, estimem que un fre en l'activitat immobiliària comprometria aproximadament 1,75 punts percentuals el creixement. Així doncs, considerant que l'avenç potencial del PIB es situa al voltant del 8,5% anual, en un escenari de fort ajust immobiliari el creixement es veuria reduït fins el 6,75%, una taxa que podem qualificar com un aterratge relativament suau de l'economia. Això, sempre i quan, altres riscos a la baixa no s'hi afegissin.

  • El sobreendeutament de les empreses espanyoles: problema comú o d'unes quantes?

    Document de treball 03/12

    Inmaculada Martínez Carrascal, Sandra Jódar-Rosell
    • L'expansió dels passius empresarials es va produir en molts països de la zona euro. Com a conseqüència, els nivells d'endeutament del sector empresarial se situen en nivells històricament elevats i és una font de vulnerabilitat.

    • A escala agregada, els indicadors de palanquejament de balanç de les empreses espanyoles són similars als d'altres països, però els de deute en relació amb el resultat indiquen la necessitat de reduir l'endeutament i augmentar la productivitat.

    • Tanmateix, a un nivell més desagregat, hi ha diferències significatives entre les ràtios d'endeutament d'empreses en funció, entre d'altres, de la branca d'activitat en la qual operen i de la mida.

    • En general, les empreses petites que operen en sectors manufacturers estan més endeutades que les grans i suporten una càrrega financera més gran. El desaprofitament d'economies d'escala en aquests sectors podria serne una explicació.

    • Des del 2007, la majoria de sectors han iniciat un procés de despalanquejament. La reducció dels nivells d'endeutament és fruit de menys demanda (nivells més baixos d'activitat, menys formació bruta de capital i més retenció de beneficis disminueixen la necessitat de finançament), així com de menys qualitat d'aquesta (el deteriorament dels resultats ha incrementat el risc dels seus projectes i l'aversió al risc ha limitat el creixement dels crèdits).

    • El procés de despalanquejament també s'ha dut a terme a la resta de països. La comparació entre els nivells d'endeutament d'Espanya i d'altres països de la zona euro, tenint en compte el sector i la dimensió de l'empresa, mostra que són els sectors on es partia d'un endeutament relatiu més alt els que han reduït més el seu palanquejament.

    • Les empreses petites han reduït més la seva ràtio de palanquejament que les grans i se situen en la majoria de sectors en nivells d'endeutament similars als d'altres països europeus. Tot i així, considerant l'empresa representativa, el 2009 en un 30% dels sectors l'empresa petita encara estava més endeutada que la seva homòloga europea, percentatge que puja al 43% a les empreses grans. En aquestes últimes, a més, s'observa una important heterogeneïtat: segons el factor considerat, el despalanquejament ha estat significativament superior o inferior a la resta de països.

    • La reducció més gran de l'endeutament de l'empresa petita espanyola es justifica perquè els seus resultats són més dèbils.

    • La feblesa dels resultats empresarials (en especial de l'empresa petita) al nostre país obliga a continuar amb el procés de despalanquejament. L'empresa petita hauria de guanyar dimensions i rendibilitat per reduir la seva càrrega financera.

  • Hongria i l'ajuda financera de la UE i l'FMI: canvi en el mapa de riscos?

    Document de treball 02/12

    Àlex Ruiz
    • Al novembre del 2011, després de setmanes de turbulències financeres, Hongria va sol·licitar ajuda financera a l'FMI i a la UE. Al cap d'uns quants mesos, i després de nombrosos desacords amb les institucions internacionals, la qüestió de l'ajuda continua oberta, amb la qual cosa s'intensifiquen els dubtes sobre l'autèntica situació del país i fins i tot sobre la seva necessitat.

    • Aquest Document de Treball busca oferir una resposta a dos interrogants centrals: a) quins són els motius econòmics fonamentals que expliquen la petició d'assistència financera d'Hongria?; b) el balanç de riscos d'Hongria pot millorar sensiblement després de la seva concessió?

    • A l'anàlisi es conclou que bona part dels problemes actuals deriven del patró de creixement seguit en la fase expansiva que es va tancar el 2008 i que va deixar com a herència un excés d'endeutament, amb una forta preponderància dels deutes en moneda estrangera. S'hi ha sumat una política econòmica de vegades heterodoxa.

    • La trajectòria macroeconòmica i la situació financera del país no semblen avalar un escenari de crisi de pagaments internacionals imminent. Tanmateix, això no implica que l'assistència financera no sigui necessària (i de fet esperem que s'acabi materialitzant), ja que existeix fragilitat potencial de l'economia davant de nous shocks financers i macroeconòmics externs.

    • En termes de mapa de riscos del país, l'ajuda financera contribuirà a reduir els riscos de finançament exterior, però no permetrà eliminar plenament la incertesa que envolta la política econòmica del país.

  • Spanish Public Debt: myths and facts

    Documentos de Trabajo

    Joan Daniel Pina, Oriol Aspachs
    • The recent slide in economic growth has renewed the doubts about the future path of Spanish Public Debt.
       
    • The Excessive Deficit Procedure (EDP) measure of public debt reached 68.5% of GDP in 2011. Satisfying the fiscal consolidation targets will allow to stabilize it around 85% of GDP.
       
    • The items not included in the EDP definition of public debt added up to €171 bn in 2011 Q3, placing the total unconsolidated liabilities of the General Government at 82% of GDP. The weight of these items has slightly decreased during the 2007-2011 period.
       
    • Spanish public debt as defined in the EDP is one of the lowest in the Eurozone. This is still the case when we consider the ratio of total liabilities of the General Government to DGP.
       
    • Payable accounts doubled their size between 2006 and 2011 but the ratio with respect to total liabilities was 10% in September 2011, close to the level it was in September 2006.
       
    • The increase in the level of payable accounts is not motivated by an increase in the funding of any particular public administration.
       
    • The debt of public corporations which is not included in the EDP definition of public debt remained unchanged in 2011 at 5.2% of GDP.

Pàgines