Documents de treball


  • Hongria i l'ajuda financera de la UE i l'FMI: canvi en el mapa de riscos?

    Document de treball 02/12

    Àlex Ruiz
    • Al novembre del 2011, després de setmanes de turbulències financeres, Hongria va sol·licitar ajuda financera a l'FMI i a la UE. Al cap d'uns quants mesos, i després de nombrosos desacords amb les institucions internacionals, la qüestió de l'ajuda continua oberta, amb la qual cosa s'intensifiquen els dubtes sobre l'autèntica situació del país i fins i tot sobre la seva necessitat.

    • Aquest Document de Treball busca oferir una resposta a dos interrogants centrals: a) quins són els motius econòmics fonamentals que expliquen la petició d'assistència financera d'Hongria?; b) el balanç de riscos d'Hongria pot millorar sensiblement després de la seva concessió?

    • A l'anàlisi es conclou que bona part dels problemes actuals deriven del patró de creixement seguit en la fase expansiva que es va tancar el 2008 i que va deixar com a herència un excés d'endeutament, amb una forta preponderància dels deutes en moneda estrangera. S'hi ha sumat una política econòmica de vegades heterodoxa.

    • La trajectòria macroeconòmica i la situació financera del país no semblen avalar un escenari de crisi de pagaments internacionals imminent. Tanmateix, això no implica que l'assistència financera no sigui necessària (i de fet esperem que s'acabi materialitzant), ja que existeix fragilitat potencial de l'economia davant de nous shocks financers i macroeconòmics externs.

    • En termes de mapa de riscos del país, l'ajuda financera contribuirà a reduir els riscos de finançament exterior, però no permetrà eliminar plenament la incertesa que envolta la política econòmica del país.

  • Spanish Public Debt: myths and facts

    Documentos de Trabajo

    Joan Daniel Pina, Oriol Aspachs
    • The recent slide in economic growth has renewed the doubts about the future path of Spanish Public Debt.
       
    • The Excessive Deficit Procedure (EDP) measure of public debt reached 68.5% of GDP in 2011. Satisfying the fiscal consolidation targets will allow to stabilize it around 85% of GDP.
       
    • The items not included in the EDP definition of public debt added up to €171 bn in 2011 Q3, placing the total unconsolidated liabilities of the General Government at 82% of GDP. The weight of these items has slightly decreased during the 2007-2011 period.
       
    • Spanish public debt as defined in the EDP is one of the lowest in the Eurozone. This is still the case when we consider the ratio of total liabilities of the General Government to DGP.
       
    • Payable accounts doubled their size between 2006 and 2011 but the ratio with respect to total liabilities was 10% in September 2011, close to the level it was in September 2006.
       
    • The increase in the level of payable accounts is not motivated by an increase in the funding of any particular public administration.
       
    • The debt of public corporations which is not included in the EDP definition of public debt remained unchanged in 2011 at 5.2% of GDP.
  • Quan es recuperaran els preus de l'habitatge als Estats Units?

    Document de treball 11/11

    Jordi Singla
    • El sector de l'habitatge dels Estats Units està experimentant la correcció més profunda dels últims seixanta anys. Els preus encara no s'han estabilitzat i l'excés d'oferta encara és considerable.

    • La relació entre el preu dels immobles i la renda disponible de les famílies és la variable que defineix millor el lloc en què es troba el mercat immobiliari nord-americà. En aquest sentit, hi ha indicis esperançadors que aquesta relació torna a estar propera als valors que secularment han estat normals. Així, es podria afirmar que el mercat està pròxim a una situació d'overshooting, en funció de l'índex de preus que es prengui com a referència.

    • Tanmateix, la gran sobreoferta que acumula el sector i l'elevat endeutament de les llars fan pensar en una prolongació de la sobrereacció i en una recuperació lenta.

    • Es pot concloure, en primer lloc, que, si bé hi ha un cert risc de més descensos, el recorregut a la baixa dels preus de l'habitatge hauria de ser limitat. En segon lloc, la persistència d'aquests factors que llasten el mercat farà que fins al 2013 no es confirmin símptomes consistents de recuperació.

  • La crisi de l'euro: causes últimes i solucions duradores

    Document de treball 10/11

    Jordi Gual
    • La zona euro viu des de finals del 2009 un període de gran turbulència. Alguns dels països de la unió monetària pateixen greus dificultats financeres, afectats d'elevats nivells d'endeutament extern, tant públic com privat. La gravetat de la crisi, iniciada a Grècia i que progressivament s'ha estès a Irlanda, Portugal i fins i tot ha arribat a afectar països de la importància d'Espanya i Itàlia, ha posat en qüestió la mateixa viabilitat de la moneda única.

    • En aquest breu article intentaré oferir una anàlisi de la crisi amb un tema central que és que, per abordar de manera efectiva la seva resolució, cal discernir el que és fonamental del que és accessori. Cal dilucidar –més enllà dels vaivens dels mercats financers– les causes profundes de la crisi. Les mesures de política econòmica que poden treure Europa del tràngol en què es troba no sols han de ser actuacions que calmin les inquietuds dels mercats financers. Han de ser decisions de fons, que vagin més enllà dels símptomes, per tallar a la seva arrel les deficiències estructurals en el disseny de la zona euro. Aquestes són, en darrer terme, la veritable causa de la inestabilitat que ha viscut la zona euro aquests dos últims anys.

Pàgines