Documents de treball


  • Quant capital necessita el sistema financer espanyol?

    Document de treball 07/11

    Maria Pilar Buil Vilalta, Matthias Bulach
    • Disposa el sistema bancari espanyol de suficient capital per fer front a escenaris de dificultats agudes, d'estrès? Si no és així, quant capital addicional necessitaria?

    • A més de les estimacions oficials (Banc d'Espanya, EBA), molts agents han realitzat els seus propis exercicis d'estrès. Com que són simulacions i cadascuna té el seu propi conjunt de supòsits, la dispersió de les estimacions de necessitats de recapitalització és molt elevada.

    • Els factors que provoquen les majors discrepàncies són els següents:

      • En primer lloc, la ràtio de capital exigit, el benchmark. No existeix consens sobre el benchmark adequat i si bé els regula-dors utilitzen la ràtio de capital mínima en termes legals, els analistes fan servir ràtios de fins a 5 punts percentuals superi-ors.

        Una diferència d'un punt percentual en el benchmark es tra-dueix en una variació de la necessitat de recapitalització nacio-nal en uns 16.000 milions d'euros.

      • I, en segon lloc, la pèrdua esperada. Les agències de ràting i els bancs d'inversió estimen pèrdues superiors a la dels regula-dors perquè tenen una perspectiva futura més negativa del mercat immobiliari.

        Alguns analistes contemplen, en la seva parametrització, caigu-des implícites dels preus immobiliaris de fins al 80%. Aquestes caigudes són significativament més grans que les observades a nivell internacional en les últimes crisis immobiliàries.

    • Resulta important assenyalar que en cap exercici d'estrès es permet que el sistema bancari redueixi el seu nivell d'endeu-tament (despalanquejament) a través de la baixa de balanç dels actius deteriorats.

    • És fonamental analitzar les hipòtesis utilitzades per poder valo-rar els resultats obtinguts en cada exercici de simulació. Així ma-teix, és important recordar que els escenaris adversos contem-plats són situacions plausibles però altament improbables. En algun cas, la probabilitat d'ocurrència és inferior al 0,5% (EBA 2011 per a Espanya).

  • Turquia: ajustament macroeconòmic en any electoral?

    Document de treball 06/11

    Àlex Ruiz
    • El fort creixement del quart trimestre del 2010 i les últimes dades de creixement del crèdit, salaris i de dèficit corrent han reforçat la tesi que Turquia està acumulant desequilibris macroeconòmics que caldrà ajustar. L'economia turca està entrant en una etapa de sobreescalfament que justifica la necessitat de prendre mesures de política econòmica tendents a moderar el ritme d'activitat.

    • Per desgràcia, és poc probable que aquestes mesures es prenguin fins ben avançat l'exercici, atès que la política fiscal difícilment esdevindrà restrictiva abans del 2012. S'hi suma l'escassa proclivitat que el banc central turc ha mostrat a prendre mesures convencionals d'enduriment monetari.

    • Tot plegat condueix a preveure que en el tram final del 2011 s'iniciarà un enduriment progressiu de la política monetària i que el 2012 el pressupost públic serà menys expansiu. Sobre la base d'aquestes previsions, esperem un escenari de desacceleració de l'activitat, acompanyada d'una certa reconducció del desequilibri corrent i de la inflació.

    • El procés d'ajustament estarà acompanyat probablement d'un augment de la volatilitat financera. En aquest context, serà difícil que Turquia pugui assolir el grau d'inversió en els pròxims dos anys.

  • Noves regulacions de capital en banca: una reflexió crítica

    Document de treball 04/11

    Jordi Gual
    • L'abast i la profunditat de la crisi econòmica i financera internacional han provocat un replantejament generalitzat de les regulacions bancàries en pràcticament tots els països que han sofert les turbulències financeres. Les iniciatives són diverses, però potser la de més repercussió internacional és la que es coneix com a Basilea III, els estàndards de requeriments de capital i liquiditat que ha promogut el Comitè de Basilea per ser potencialment adoptats en molts països desenvolupats.

    • En aquesta nota es presenten algunes reflexions sobre els estàndards de capital proposats, el disseny dels quals està, a principis del 2011, pràcticament acabat.

  • School Dropout in Europe: Trends and Drivers

    Working Paper Series 03/11

    Maria Gutiérrez-Domènech
    • This paper analyses the trends and factors underlying school dropout in Europe. Dropout rates are defined as the percentage of the population aged 18-24 with at most lower secondary degree and not in further education or training.

    • Concerns about school dropout are based on potential adverse consequences with respect to perspectives on the labour market and participation in society.

    • Current dropout rates are dramatically high in Spain, 31.9%, and Portugal, 35.4%, well above the EU27 average of 14.9%. Most countries reduced their dropout rates over the period 1997-2007, except for Spain.

    • We use the variation in cross-country/over time characteristics to explain the different evolution of dropout rates.

    • We find that the structure of upper secondary education matters for dropout since regions with a higher proportion of vocational studies experience a lower incidence of early school-leavers.

    • We also observe more dropout in regions with a relatively highshare of employment in non-technical services or in construction, which suggests that the industrial composition of the economy is an important factor.

Pàgines