Documents de treball


  • Tensions de liquiditat i gap comercial: efectes sobre el sistema bancari espanyol

    Document de treball 09/11

    • Per a les entitats espanyoles, el tancament dels mercats a finals del 2008 va desencadenar una forta pressió per reduir la dependència del finançament majorista i augmentar el pes dels dipòsits. A fi de fer front als elevats venciments del 2011 i el 2012, les entitats s'estan veient obligades a generar liquiditat mitjançant la reducció de la diferència entre crèdits i dipòsits (el gap comercial).

    • El gap comercial es pot reduir seguint diverses estratègies. Per tipologia d'entitats, l'evolució entre 2008 T3 i 2010 T2 de les variables de negoci mostra com els bancs mitjans han aconseguit reduir-lo captant més dipòsits però sense aparentment contraure el crèdit. En canvi, aquelles caixes que han acabat rebent algun tipus d'ajuda en forma de capital han augmentat els dipòsits alhora que han reduït el crèdit.

    • Són múltiples els factors que originen aquest comportament diferenciat entre tipus d'entitats. En particular, entre els més importants, hi ha els nivells de liquiditat i solvència que cada entitat mantenia a l'inici de la crisi. Així, aquelles entitats que no van acumular uns coixins de liquiditat i capital adequats a la seva dependència del finançament majorista i la seva estructura de costos han de competir més intensament pels dipòsits i tenen menys capacitat per continuar concedint crèdit.

    • Les conseqüències de la gestió de la liquiditat no són menyspreables, tal com mostra el cas de les caixes que han necessitat ajudes. Comparades amb la resta de caixes, 3 p.p. del seu major creixement acumulat en dipòsits i 1 p.p. del seu menor creixement del crèdit es poden associar al fet de mantenir uns menors coixins inicials per fer front a les tensions de liquiditat.

    • L'anàlisi també revela la importància de poder ajustar ràpidament els costos a un entorn que requereix ser més agressiu en preus. En efecte, atès el difícil accés de les caixes als mercats de capitals, els beneficis recurrents són cabdals per mantenir-ne la solvència. En aquest sentit, una estructura de costos amb un elevat pes dels costos fixos limita la capacitat de competir pels dipòsits. En conseqüència, caixes amb una gran necessitat de reduir el seu gap comercial no capten prou dipòsits i han de recórrer a un menor creixement del crèdit per reduir-lo. Comparades amb els bancs mitjans, 2,2 p.p. del seu menor creixement del crèdit es poden explicar per aquesta menor flexibilitat per ajustar costos.

  • La responsabilitat limitada en els crèdits hipotecaris: mites i realitats

    Document de treball 08/11

    Anna Mialet Rigau, Maria Pilar Buil Vilalta
    • A Espanya, com a la majoria de països, la responsabilitat hipotecària és il·limitada. Això no obstant, arran de la crisi econòmica i financera, en alguns àmbits es debat la possibilitat de fer ajustos legals per reassignar el risc assumit per particulars i entitats financeres.

    • Les propostes plantejades fins ara són de diferent mena. Algunes consideren la dació en pagament de l'immoble el vehicle per extingir el deute, fins i tot amb caràcter retroactiu, mentre que d'altres aposten per reduir l'import del deute romanent, millorant la valoració de l'immoble en el cas que es produís una subhasta.

    • En aquest document s'aprofita la dicotomia legislativa existent als Estats Units (en uns deu estats hi ha responsabilitat limitada i a la resta és il·limitada) per analitzar i quantificar les implicacions de la limitació de la responsabilitat:

      • Volum creditici concedit: en els estats on la responsabilitat del deutor és més limitada el volum mitjà del crèdit concedit és un 4-6% menor.

      • Tipus d'interès del préstec: els majors riscos a assumir per les entitats financeres es traslladen al client a través d'un tipus d'interès superior entre 20 i 80 punts bàsics.

      • Preus del mercat immobiliari: la responsabilitat limitada no sembla afavorir la contenció dels preus en el mercat immobiliari en temps de bonança.

    • En definitiva, la responsabilitat limitada és com disposar d'una opció per vendre l'immoble en qualsevol moment. Però a la pràctica no sempre és òptim exercir aquesta opció, perquè l'impagament comporta molts altres costos (score, impostos, etc.). Per tant, la limitació de la responsabilitat hipotecària no sembla ser la solució òptima a escala social.

    • En línia amb el recentment aprovat Reial decret llei 8/2011, de mesures de suport als deutors hipotecaris, es poden considerar altres propostes per contribuir a millorar el funcionament del sistema hipotecari a Espanya:

      • Millorar el sistema de valoració dels actius immobiliaris a les subhastes desertes.

      • Reduir els costos de transacció en les renegociacions de les condicions hipotecàries i en les dacions en pagament.

      • Implantar iniciatives de caire social per a les famílies que estan en procés d'execució o aquest és imminent (lloguers a preus assequibles…).

      • Per evitar en un futur situacions de sobreendeutament, fomentar la concessió responsable i l'educació financera.

  • Quant capital necessita el sistema financer espanyol?

    Document de treball 07/11

    Maria Pilar Buil Vilalta, Matthias Bulach
    • Disposa el sistema bancari espanyol de suficient capital per fer front a escenaris de dificultats agudes, d'estrès? Si no és així, quant capital addicional necessitaria?

    • A més de les estimacions oficials (Banc d'Espanya, EBA), molts agents han realitzat els seus propis exercicis d'estrès. Com que són simulacions i cadascuna té el seu propi conjunt de supòsits, la dispersió de les estimacions de necessitats de recapitalització és molt elevada.

    • Els factors que provoquen les majors discrepàncies són els següents:

      • En primer lloc, la ràtio de capital exigit, el benchmark. No existeix consens sobre el benchmark adequat i si bé els regula-dors utilitzen la ràtio de capital mínima en termes legals, els analistes fan servir ràtios de fins a 5 punts percentuals superi-ors.

        Una diferència d'un punt percentual en el benchmark es tra-dueix en una variació de la necessitat de recapitalització nacio-nal en uns 16.000 milions d'euros.

      • I, en segon lloc, la pèrdua esperada. Les agències de ràting i els bancs d'inversió estimen pèrdues superiors a la dels regula-dors perquè tenen una perspectiva futura més negativa del mercat immobiliari.

        Alguns analistes contemplen, en la seva parametrització, caigu-des implícites dels preus immobiliaris de fins al 80%. Aquestes caigudes són significativament més grans que les observades a nivell internacional en les últimes crisis immobiliàries.

    • Resulta important assenyalar que en cap exercici d'estrès es permet que el sistema bancari redueixi el seu nivell d'endeu-tament (despalanquejament) a través de la baixa de balanç dels actius deteriorats.

    • És fonamental analitzar les hipòtesis utilitzades per poder valo-rar els resultats obtinguts en cada exercici de simulació. Així ma-teix, és important recordar que els escenaris adversos contem-plats són situacions plausibles però altament improbables. En algun cas, la probabilitat d'ocurrència és inferior al 0,5% (EBA 2011 per a Espanya).

  • Turquia: ajustament macroeconòmic en any electoral?

    Document de treball 06/11

    Àlex Ruiz
    • El fort creixement del quart trimestre del 2010 i les últimes dades de creixement del crèdit, salaris i de dèficit corrent han reforçat la tesi que Turquia està acumulant desequilibris macroeconòmics que caldrà ajustar. L'economia turca està entrant en una etapa de sobreescalfament que justifica la necessitat de prendre mesures de política econòmica tendents a moderar el ritme d'activitat.

    • Per desgràcia, és poc probable que aquestes mesures es prenguin fins ben avançat l'exercici, atès que la política fiscal difícilment esdevindrà restrictiva abans del 2012. S'hi suma l'escassa proclivitat que el banc central turc ha mostrat a prendre mesures convencionals d'enduriment monetari.

    • Tot plegat condueix a preveure que en el tram final del 2011 s'iniciarà un enduriment progressiu de la política monetària i que el 2012 el pressupost públic serà menys expansiu. Sobre la base d'aquestes previsions, esperem un escenari de desacceleració de l'activitat, acompanyada d'una certa reconducció del desequilibri corrent i de la inflació.

    • El procés d'ajustament estarà acompanyat probablement d'un augment de la volatilitat financera. En aquest context, serà difícil que Turquia pugui assolir el grau d'inversió en els pròxims dos anys.

Pàgines