Documents de treball


  • Noves regulacions de capital en banca: una reflexió crítica

    Document de treball 04/11

    Jordi Gual
    • L'abast i la profunditat de la crisi econòmica i financera internacional han provocat un replantejament generalitzat de les regulacions bancàries en pràcticament tots els països que han sofert les turbulències financeres. Les iniciatives són diverses, però potser la de més repercussió internacional és la que es coneix com a Basilea III, els estàndards de requeriments de capital i liquiditat que ha promogut el Comitè de Basilea per ser potencialment adoptats en molts països desenvolupats.

    • En aquesta nota es presenten algunes reflexions sobre els estàndards de capital proposats, el disseny dels quals està, a principis del 2011, pràcticament acabat.

  • School Dropout in Europe: Trends and Drivers

    Working Paper Series 03/11

    Maria Gutiérrez-Domènech
    • This paper analyses the trends and factors underlying school dropout in Europe. Dropout rates are defined as the percentage of the population aged 18-24 with at most lower secondary degree and not in further education or training.

    • Concerns about school dropout are based on potential adverse consequences with respect to perspectives on the labour market and participation in society.

    • Current dropout rates are dramatically high in Spain, 31.9%, and Portugal, 35.4%, well above the EU27 average of 14.9%. Most countries reduced their dropout rates over the period 1997-2007, except for Spain.

    • We use the variation in cross-country/over time characteristics to explain the different evolution of dropout rates.

    • We find that the structure of upper secondary education matters for dropout since regions with a higher proportion of vocational studies experience a lower incidence of early school-leavers.

    • We also observe more dropout in regions with a relatively highshare of employment in non-technical services or in construction, which suggests that the industrial composition of the economy is an important factor.

  • Sobreescalfament emergent: causes, conseqüències i riscos

    Document de treball 02/11

    Clàudia Canals, Marta Noguer
    • La recuperació de l'economia mundial avança de manera dispar i a diferents velocitats. Gràcies a la seva limitada exposició a la crisi financera global i a la ràpida introducció d'importants plans d'estímul, el ritme de sortida de les economies emergents està sent molt superior al dels països avançats.

    • El rebrot recent de la seva taxa d'inflació ha disparat les alarmes davant d'un possible sobreescalfament.

    • L'encariment global de les primeres matèries està al darrere de les renovades tensions inflacionistes, però hi ha indicis que una excessiva pressió de la demanda també hi està contribuint.

    • Estem davant un sobreescalfament dels emergents o el repunt inflacionista que estan registrant en els últims mesos és una simple conseqüència de pressions sobre els preus de les primeres matèries i aliments?

    • Els resultats de la nostra anàlisi confirmen que, a més de l'increment dels preus mundials d'aliments i energia, les pressions de demanda també contribueixen de manera determinant a la inflació en emergents clau com la Xina o el Brasil.

    • L'estabilitat macroeconòmica en aquestes economies i, en última instància, la consolidació de la recuperació global, exigeixen tallar qualsevol risc d'aterratge forçós i això passa per refredar una demanda interna excessivament esperonada per uns suports públics que s'haurien d'haver ajustat amb més determinació.

  • Creixement versus progrés

    Document de treball 01/11

    Jordi Gual
    • La controvèrsia sobre els límits al creixement econòmic i la distinció entre creixement i progrés és tan antiga com ho és la discussió racional sobre els grans proble-mes socioeconòmics als que s'enfronta la societat.

    • Fins a quin punt era possible el creixement econòmic sostingut ja s'ho plantejaven els primers economistes, com per exemple Adam Smith o el reverend Malthus. Ells probablement no veien gaire contradicció entre creixement i progrés, segurament perquè el baix nivell de vida de l'època per a la gran majoria dels habitants del planeta els feia pensar, amb raó, que el creixement econòmic comportaria algun tipus de progrés, d'un or-dre potser no sols material.

    • Tanmateix, fins i tot ja en els inicis de la ciència econò-mica, i en plena efervescència de la il·lustració i el mo-viment racionalista, es produeix una remarcable dico-tomia entre els pensadors optimistes, que com Condor-cet o Godwin creuen que la organització humana és perfectible, i que pot comportar un progrés de les per-sones, i els pessimistes com Malthus, que veuen im-possibles aquestes millores. Com és ben sabut, Mal-thus creia que "el poder de la població per multiplicar-se és infinitament superior al poder de la terra per produir els béns que permetin la subsistència de l'home".

    • Com molt bé ha dit Robert Lucas, un gran teòric con-temporani del creixement, la teoria de Malthus era pro-bablement apropiada per al món que ell havia vist fins al seu temps. Un món caracteritzat per la misèria i per uns estàndards de vida que s'havien situat als nivells de subsistència durant segles. Tanmateix, sembla clar avui que la teoria de Malthus era lluny de constituir una base sòlida per preveure l'evolució de l'espècie humana, en-cara que Malthus fos, de fet, un dels pensadors en els que es va inspirar Darwin.

Pàgines